LLIBRE. «La belleza y el dolor de la batalla», un conjunt d’històries sobre la Primera Guerra Mundial

Per fi m’he llegit La belleza y el dolor de la batalla. És un totxo de més de 700 pàgines sobre la Primera Guerra Mundial, contada en 227 fragments a partir de les experiències de 20 participants. És, per tant, un relat coral i molt fragmentari, però resulta atractiu perquè et dóna la perspectiva dels que ho van viure. A més del front occidental, el típic de les trinxeres del nord de França, trobem altres escenaris no tan populars, com Àfrica de l’Est, Mesopotàmia (l’actual Iraq), Palestina, el mar Bàltic, el nord d’Itàlia, l’Europa balcànica o Turquia. Els protagonistes són majoritàriament joves, soldats dels dos bàndols i de diferents nacionalitats, però també hi ha infermeres, una jove estudiant, un aviador, un funcionari francés o un metge nord-americà.

L’autor del llibre, l’historiador suec Peter Englund, el que ha fet ha sigut agafar uns relats personals i seleccionar i ordenar fragments destacables per ordre cronològic. No trobarem una visió de conjunt o una síntesi. Tants fragments breus provoca a voltes cansament i fins i tot mareig, però al poc, quan et familiaritzes amb els personatges, la lectura és més fàcil perquè vas seguint els diferents fils.

He llegit aquest llibre pensant quin suc puc traure-li per a classe. Alguns fragments són magnífics, tremendament il·lustratius del que va significar aquella guerra, com per exemple el genocidi armeni, l’ambient de rereguarda o el paper de l’artilleria. Potser faça alguna activitat en grup, amb alguns fragments seleccionats, amb un dossier de textos, o una història de la vida quotidiana (la “antihistoria” que diu Peter Englund en la presentació), o potser no faça res i m’ho guarde per a mi. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «Crònica. Primera part de la història de València» de Pere Antoni Beuter (1538)

La Crònica de Beuter és com un vell conegut per a qualsevol valencià interessat en la història: te la trobes de quan en quan, en alguna cita, en bibliografies, generalment en introduccions d’altres escrits. Aquesta mena de llibres són prou coneguts, acostumen a aparèixer citats per erudits locals, en revistes de festes, fins i tot en coses més serioses i científiques, però la meua impressió és que no són gaire llegits. És graciós perquè, per exemple, quan en una reunió de gent sabuda algú cita un llibre com aquest tothom fa cara de serafí. Com a excusa típica, hi ha tanta cosa per llegir.

Per això, per a mi llegir la Primera part de la Crònica de Beuter ha estat una experiència curiosa. L’he llegida amb atenció, amb el llapis a la mà, com sempre. He gaudit de comprovar el que diu realment, i com ho diu, amb el seu valencià prou modern, no gaire complicat per al lector actual. També he gaudit de trobar algunes cites que coneixia de tant haver-les llegit en altres llocs, i divertint-me molt en alguns passatges, i avorrint-me en els més feixucs. Ha estat una activitat estimulant, perquè tot em sonava i és molt entretingut fer comparacions amb la visió que tenim actualment del passat, tan primmirada. L’ha publicada la Institució Alfons el Magnànim, amb una introducció i edició magnífica a cura d’Enric Iborra.

Pere Antoni Beuter va ser un capellà valencià que va viure durant la primera meitat del segle XVI, quan regnava l’emperador Carles V i només faltava Portugal per assolir una unió peninsular que semblava inevitable. Va publicar la Primera part de la seua Crònica el 1538 en valencià, i traduïda al castellà el 1546. La Segunda parte la va publicar només en castellà el 1551. Com a fet sociolingüístic és tot un exemple de la progressiva uniformitat cultural dels regnes peninsulars sota el predomini castellà. També que, amb la impremta, hi havia més mercat en castellà. Veient aquestes coses no sé com és possible que existim encara els valencians.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Veus de postguerra. Alzira 1939-1959” de Marc Ferri, coord. (2011), un treball escolar de fotografies i fonts orals

ferri - veus_de_posguerra_mRESSENYA. Marc Ferri (coord.):

“Veus de postguerra. Alzira 1939-1959” (2011)

Alzira, Edicions Germania, 2011.

134 pàgines, valencià, fotografies en blanc i negre.

RESSENYA

Veus de postguerra. Alzira 1939-1959 és el resultat d’un treball realitzat al llarg de dos anys per part d’un grup d’alumnes de dos classes de 4t d’ESO de l’IES Rei En Jaume d’Alzira, coordinats pel professor de Geografia i Història Marc Ferri.

El llibre és un estudi de l’època de la postguerra a Alzira des del punt del vista de la vida diària de la gent normal i treballadora, els familiars dels alumnes. L’obra s’estructura amb un pròleg i vuit capítols. Aquests capítols estan distribuïts segons àrees temàtiques de la vida quotidiana: la vida domèstica, l’oci, el treball, la dona, l’escola, les festes i les migracions (els que vénen i els que se’n van haver d’anar). Cada capítol compta amb una breu introducció i unes quantes pàgines amb fotografies i amb un text al peu. Aquests peus de foto són textos extrets de fonts orals, quasi totes dels propis familiars dels alumnes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “La historia contemporánea en la novela” de Isabel Belmonte i Ruth Betegón (1998)

BELMONTE La-historia-contemporanea-en-la-novelaRESSENYA

Isabel Belmonte i Ruth Betegón:

“La historia contemporánea en la novela” (1998)

  • Madrid, Arco Libros, 1998
  • 80 pàgines, castellà, bibliografia

Ressenya

Isabel Belmonte López i Ruth Betegón Díez són professores d’ensenyament secundari a Madrid. Són coautores de l’obra “Los textos literarios para la historia contemporánea”.

Aquesta monografia analitza la literatura, en concret les novel·les dels segles XVIII i XIX, com a font de coneixement per a la història d’aquesta època.

El treball té quatre parts:

1. Lletres, poder i pensament: estudi sobre les relacions de la literatura i el poder, així com dels moviments culturals la literatura dels segles XVIII i XIX: la Il·lustració, el Romanticisme, el Realisme, i una fi de segle més intimista i descregut, el Simbolisme, etc.

2. Les transformacions del marc humà: estudi sobre els grans canvis que va produir la revolució industrial i i les revolucions polítiques (el liberalisme), amb les seues conseqüències en els àmbits rurals, del comerç, del transport, de la producció de bens, en la població i en l’estructura social, i com aquests canvis es reflecteixen en la literatura.

3. Novel·la i societat al segle XVIII: estudi de 6 autors i les seues principals obres (Defoe, Montesquieu, Cadalso, Richardson, Fielding, Rousseau i Choderlos de Laclos).

4. Novel·la i societat al segle XIX: estudi de 7 autors i les seues principals obres (Jane Austen, Charlotte Brönte, Anne Brönte, Balzac, Dickens, Flaubert, George Eliot i Pérez Galdós).

És una obra molt suggeridora. Si bé no et dóna eines detallades per a treballar la literatura en la Història, sí que dóna idees per a poder treballar i reflexionar a partir de textos literaris, i sobretot per a il·lustrar millor les classes d’història d’aquests segles.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »