MÚSICA. «Mare, me’n vaig a França» de Rusó Sala (2015)

Rusó Sala és una jove cantautora de Roses, a l’Alt Empordà, que fa unes cançons precioses.

Ha publicat de moment tres discos i a l’últim, titulat Fil de coure, del 2015, té una cançó molt bonica, en forma de carta a una mare, sobre la retirada i els deportats als camps de concentració nazis, al final de la Guerra Civil i durant la Segona Guerra Mundial. De l’episodi històric de la retirada també tenim el poema “Corrandes d’exili” de Pere Quart, que van musicar Ovidi Montllor i Lluís Llach, i que vaig compartir fa temps en la versió cantada de Sílvia Pérez Cruz (vegeu “POESIA. “Corrandes d’exili” de Pere Quart, 1939“).

Respecte a Rusó Sala, fa una música tranquil·la, aparentment senzilla, una guitarra o dues i una veu, a partir de diverses influències i amb lletres poètiques. Potser no és una música recomanable per a posar en classe (els adolescents són complicats), però sí per a moments puntuals, per a recomanar-la, o enviar l’enllaç… qui sap?

A més d’aquesta cançó titulada “Mare, me’n vaig a França“, Rusó Sala en té moltes altres, però us recomane que les trobeu vosaltres, al seu canal de YouTube o podeu consultar el seu web: http://rusosala.com/. Encara que voldria assenyalar-ne dos: “La meva terra” i “Mar oberta“, les dos molt boniques, i la segona a més a més forma part del projecte #Planters, per a donar suport a l’organització Proactiva Open Arms, amb la participació de més de 200 xiquets i joves de Figueres i Sant Feliu de Guíxols. 

Tot seguit, el vídeo de “Mare, me’n vaig a França“, amb imatges de la retirada i els camps de concentració francesos i alemanys, i textos de Montserrat Roig, Joaquim Amat-Piniella i Neus Català. Més avall teniu la lletra de la cançó.

 

Lletra de la cançó “Mare, me’n vaig a França”  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Retrats de l’exili” de Domènec Guansé, la pervivència de la cultura catalana a l’exili

portada_retrats-exili_guanse_domenec

Retrats de l’exili és un llibre amb trenta-quatre articles escrits per Domènec Guansé sobre diverses personalitats catalanes del món de la cultura de la primera meitat del segle XX.

Domènec Guansé (1894-1978) va ser un periodista cultural que va participar en la retirada i va haver d’exiliar-se, primer a França i després a Xile, al final de la Guerra Civil. També va escriure novel·les, obres de teatre, assaigs i biografies, però sobretot va destacar pels seus articles.

Per pura casualitat vaig trobar aquest llibre a la Llibreria Llorens d’Alcoi. Fa unes setmanes vaig passar i Jose, el seu propietari, gran negociant, em va dir “mira allí, han arribat uns llibres nous que igual t’interessen”, i ja està, me’n vaig portar dos, aquest de Guansé i La formació d’una identitat. Una història de Catalunya de Josep Fontana.

Els motius per a llegir el llibre de Guansé per a mi són molt clars: afecta a la Història Contemporània de Catalunya i d’Espanya; sobrevola el tema de la retirada republicana i de l’exili, del que va ser i del que podria haver sigut; ajuda a satisfer un poc la curiositat per la literatura i la cultura catalana; i, per últim, un motiu estètic, aquest llibre està publicat per Adesiara, una editorial que també va editar Devocionari domèstic, un llibre de poemes de Bertolt Brecht que vaig llegir no fa molt i que em va agradar. Per motius no serà.

Abans de llegir-me’l no tenia ni idea de qui era Domènec Guansé, ni tampoc mai havia sigut realment capaç d’entendre el que va suposar per a Catalunya l’exili de tantes i tantes personalitats del món de la cultura al final de la Guerra Civil. Escriptors, periodistes, lingüistes, historiadors, dramaturgs, etc. van haver d’escapar per a evitar la repressió del règim feixista, ultracatòlic, conservador i centralista, del general Franco. Per a la majoria els esperava un exili ple de dificultats, desconnectats i repartits per diferents països d’Europa i d’Amèrica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

POESIA. “Corrandes d’exili” de Pere Quart (1939)

Exili republicà 1939

L’1 d’abril de 1939, fa 74 anys, el general Franco va emetre l’últim part de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939“.

Darrere quedaven quasi tres anys de Guerra Civil i s’iniciava una llarga postguerra, una “pau incivil” segons el professor Julián Casanova, la qual duraria quasi quaranta anys.

En els últims mesos de la Guerra Civil va haver un autèntic èxode de republicans que fugien de les repressàlies del bàndol sublevat, els “nacionals”. La professora Consuelo Soldevilla Oria va estudiar els exilis dels últims dos-cents anys de la Història d’Espanya (enllaç ací), i quantifica l’exili republicà en unes 680.000 persones, de les quals 465.000 es van exiliar a França des de Catalunya, en hivern pels passos dels Pirineus.

Un d’aquests refugiats va ser Joan Oliver (1899-1986), conegut amb el pseudònim de Pere Quart, un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. El seu caminar cap a l’exili va inspirar “Corrandes d’exili“, un poema bellíssim, publicat per primera vegada a Xile al poemari Saló de tardor (1947). Un poema amb les paraules que tot exiliat sent al seu cor quan abandona per la força la seua pàtria…

El cantautor Lluís Llach va fer una versió que va popularitzar aquest poema. Compartisc un vídeo amb imatges de la Guerra Civil i de l’exili republicà i acompanyades pel poema “Corrandes d’Exili” de Pere Quart, amb la música de Lluís Llach, guitarra de Refree i la veu de Sílvia Pérez Cruz.

Més informació

– “Corrandes d’exili”, versió de Lluís Llach, amb l’explicació de la seua trobada amb Joan Oliver (Pere Quart).

– “Corrandes d’exili”, versió d’Ovidi Montllor.

– “Corrandes d’exili”, recitades pel mateix Joan Oliver (Pere Quart) el 1970, al I Festival popular de poesia catalana, realitzat a la sala Price de Barcelona.

– “Corrandes d’exili”, versió Dagoll Dagom, maig 2018

Joan Oliver (Pere Quart), a escriptors.cat

Lletra de “Corrandes d’exili” a edu365.cat

(Lletra del poema) – Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El exilio español (1808-1975)” de Consuelo Soldevilla Oria (2001)

RESSENYA. Consuelo Soldevilla Oria

“El exilio español (1808-1975)” (2001)

Madrid, Arco Libros, S.L., 2001

91 pàgines, castellà, taules, fotos, bibliografia

Ressenya

Consuelo Soldevilla Oria és doctora en Historia per la Universitat de Cantàbria (1995) i amb aquesta obra ens presenta una breu introducció al fenomen de l’exili espanyol a l’època contemporània, des de les guerres napoleòniques fins a la transició democràtica (1808-1981).

S’estructura en les següents parts: introducció, debat historiogràfic, i dos parts principals.

  • La primera part analitza el segle XIX, amb els deportats de la Guerra del Francés (1808-1814), els afrancessats, els exilis liberals (el primer de 1814-1820; el segon de 1823-1833; el tercer referent a la persecució de partits, de 1840 a 1868), l’exili carlí, i l’exili a la Restauració, especialment a la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1929).
  • La segona part tracta l’exili al segle XX, és a dir bàsicament l’exili republicà i antifranquista.

És una petita obra de consulta molt útil i molt ben escrita per a introduir-se en el tema dels exilis i els exiliats espanyols.

En definitiva, és la història d’una Espanya fora d’Espanya, que tal com va dir el professor D. Rivadulla Barrientos, sense la qual no estaria completa una versió fefaent que arribe a comprendre les seues virtuts i defectes en el camí de la convivència pacífica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »