MÚSICA. El «Rèquiem» de Mozart, en un diumenge de fred i pluja

Sense cap pedanteria: el passat diumenge 31 de març vaig anar a un concert del Rèquiem de Mozart. Durant la setmana anterior vaig estar recomanant-lo als alumnes. En vaig veure quatre o cinc.

El van fer a Cocentaina, el poble on treballe enguany, a l’església de Santa Maria. El van interpretar el Cor de Cambra Discantus, l’Agrupació Vocal Eduardo Torres d’Albaida i l’Orquestra Simfònica d’Ontinyent. L’entrada era gratuïta, però suposava que no aniria massa gent perquè feia una vesprada fosca, freda i plujosa. El cas és que vaig anar amb ma mare i el meu fill major, i encara que vam arribar vint minuts abans l’església estava plena. Vam tenir sort i vam aconseguir dos cadires de plàstic a l’última fila. Jo el vaig veure de peu, recolzat en un pilar, darrere d’ells, sense que res em destorbara la vista.

El Rèquiem de Mozart és una de les obres clàssiques més conegudes, sobretot les parts del Dies irae i la Lacrimosa. Entre el cor estava Candela Perpiñà, la meua companya del Departament d’Història, i també vaig veure un vell amic de la infantesa (quines voltes pega la vida). L’acústica de l’església era esplèndida, i vam poder gaudir d’un concert bellíssim.

L’experiència em demostra que és dificilíssim recomanar aquesta mena d’espectacles als alumnes. Els més micorros se’n riuen, els més majors et miren com si estigueres boig, o pitjor encara, amb fàstic. Alguns fins i tot amb llàstima. Tant se val, ho continuaré recomanant. Sempre hi ha quatre o cinc…

Acabe ja. Aquest matí li he preguntat a la meua companya Candela quina versió del Rèquiem li agrada més. Si pot ser que estiga al YouTube. M’ha dit que la de Gardiner (ni idea) o la de Bernstein. Compartisc ambdues versions. També, per si voleu veure el vídeo del concert de Cocentaina podeu clicar en aquest enllaç.

1. Rèquiem de Mozart, dirigit per Gardiner, Barcelona, 1991.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Praga en tiempos de Kafka” de Patrizia Runfola

Portada - Runfola - Praga en tiempos de KafkaRESSENYA. Patrizia Runfola:

“Praga en tiempos de Kafka”

Barcelona, Ediciones Bruguera, 2006

299 pàgines, castellà, fotografies en blanc i negre de personatges, quadres, edificis.

Títol original: “Praga in tempo de Kafka”

RESSENYA

Al blog http://www.eldinosaurioqueestabaalli.com he trobat una ressenya bellíssima d’aquest llibre. Per això aquesta vegada, com sé que no puc superar-la, no vaig a fer la meua pròpia ressenya. La copie i la traduisc.

Font: http://www.eldinosaurioqueestabaalli.com/2006/08/18/

Praga és, sense cap dubte, la ciutat de moda. Ja abans d’incorporar-se la República Txeca a la UE la “mare de totes les ciutats” -títol que comparteix amb altres urbs com Mèxic, Kíev, la Meca o El Caire- era destinació preferent per a viatges organitzats. Avui és, a més, decorat fantàstic per megaproduccions de Hollywood. Però és molt més. Tota ciutat té una història íntima que només coneixen els seus enamorats, i l’autora és una cronista enamorada de la ciutat del Moldava. La italiana Patrizia Runfola coneix cada carreró, cada pati d’una ciutat que destil·la màgia fins i tot en el seu nom, Praha, “el llindar”. Llindar entre dos móns, orient i occident, entre dues “races”, aris i eslaus, i per a molts també llindar entre dues realitats.

Aquesta és una història cultural dels anys daurats de la ciutat, quan desbordava una vitalitat creadora que es veuria dolorosament dissolta després de la l’agressió nazi. El punt de partida d’aquesta història és, tal com indica el títol, Franz Kafka, però la protagonista és la ciutat que en el seu si va acollir una condensació tal d’artistes com no s’havia vist des del Segle d’Or a Madrid i que, com llavors, era una congregació de genis a l’olor de la decadència. No només estaven Kafka i el seu amic Max Brod, també Hasek, Jesenská, Kapek -creador del mite modern del robot- i Teige, el pintor Kubista i el poeta Halas, de emotiva vida, l’austríac Meyrink, autor del Golem, els alemanys Einstein i Brentano, i el rus Jakobson.

Eren els anys de les avantguardes, era un món que volia partir de zero encara que per això va haver de necessitar la destrucció absoluta que van suposar dues guerres mundials. I, en aquest marc s’erigeix Praga, la cruïlla, com a focus i pol, partint de la seva particular situació social, amb els naturals en l’escalafó més baix, els alemanys en el més alt i els jueus al marge, d’aquells i entre si. Runfola retrata una avantguarda escèptica i crítica, gairebé massa com per ser creïble, una avantguarda atenta als influxos francesos -Apollinaire-, italians -Marinetti- o russos -Maiakovski-, però que mai es perd de vista a si mateixa. El poder evocador de Praga fa de l’avantguarda txeca un cas especial, ja que “l’avantguarda de Praga no mirava cap al futur, al contrari que altres corrents europeus, sinó que s’aturava en el present, posant els seus ulls en el decorat quotidià amb els seus detalls extravagants i poètics carregats de significats simbòlics, evocadors de somnis i de records “(p. 208).

Aquell meravellós conjunt es va desfer sota la tenebrosa marxa nazi. Alguns d’aquells artistes i poetes emmalaltir, altres van emigrar o es van suïcidar, i altres van desaparèixer en els camps d’extermini. Després va venir el comunisme desbocat i finalment, ja estan arribant, les masses de turistes amb bermudes. Aquells temps d’efervescència creadora no tornaran, per això alguns dels exiliats van decidir no tornar, per mantenir incontaminats els seus records. Les circumstàncies que van possibilitar aquella pletòrica creativitat es van esborrar, la triple convivència es va acabar -Praga va ser “encreuament, abans que res, de cultures diverses i imperioses” (p. 17)-. La ciutat manté el seu poder d’atracció intacte, mentre el seu poder de generació descansa amagat en unes golfes polsegoses, com el Golem, tot esperant temps propicis.

En aquest assaig es parla de literatura, pintura, escultura, arquitectura, teatre i cinema, fins i tot es fan referències a la tertúlia de Berta Fanta, on Einstein explicava les seus trencadores teories. Partim de Kafka i, estirant el fil que ens tendeix Max Brod, anem traient l’aigua del Moldava el record de tots aquells artistes que van compondre el collage Praga. Amb un estil clar, amb evident afecte -de vegades massa-, amb entossudit detallisme -alguns trams seran valorats per l’eslavista, però el lector mitjà pot obviar-ho sense lament- i sagrada devoció per allò explicat, Runfola ens presenta una època memorable en un lloc inoblidable, amb evidents encerts, com el de mostrar a un Kafka alegre i vivaç i descobrir-nos a autors generalment ocults, com Werfel o el mateix Brod, més conegut per la seva amistat amb Kafka que pels seus propis escrits, així com la bibliografia, amb títols relatius al relat, i en castellà.”

DADES DE L’AUTORA

Patrizia Runfola. Nascuda a Palerm, el 1951, va morir el 1999, als quaranta-vuit anys. Professora a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera. Col·laborà en diverses revistes i periòdics italians i francesos. Autora de nombrosos catàlegs d’exposicions de pintura i fotografia, de teatre i, en general, de l’art de les vanguàrdies del segle XX. Publicà assaigs (entre d’altres, Hugo von Hoffmann-sthal) i el llibre de relats Lliçons de tenebres. Els seus interessos artístics i les seues fonts de creació literària procedien de l’àmbit cultural, històric, intel·lectual i mític d’Itàlia, França i Praga, ciutat a la qual va dedicar diversos dels seus llibres, com aquest, Praga en temps de Kafka i El palau de la malenconia.

MOMENT HISTÒRIC

Vanguàrdies culturals centreuropees. Expressionisme.

Primers anys del segle XX, especialment fins l’any 1924. Aquest any el dia 3 de juny faltà Franz Kafka.

A Praga, ciutat de l’Imperi Austrohongarès fins el final de la Primera Guerra Mundial, quan es va convertir en capital del nou estat de Txecoslovàquia.

ÍNDEX DE CITES

1. Boina dels estudiants, símbols nacionals, pàgina 59

2. EXPRESSIONISME, pàgines 114-115

3. COMENÇ DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL, pàgines 152-155

4. La fam, segons Milena Jesenská, pàgina 182

5. La invenció de la paraula ROBOT, pàgines 201-202

6. Reconstruir la realitat, per Karel Capek, pàgina 203

7. Anècdotes de František Halas, poeta enamorat dels llibres, pàgines 239-240

8. DESCRIPCIÓ BELLÍSSIMA, pàgines 244-245:

9. Exemples de cartes per a burlar la censura, pàgina 256

10. Praga, una gran ciutat, pàgines 256-257

BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Budapest, 1956” de Estíbaliz Ruiz de Azúa (1997)

Imatge pàgina 1 bat - Budapest 1956LLIBRE. Estíbaliz Ruiz de Azúa

“Budapest, 1956” (1997)

  • Madrid, Arco Libros, S.L., 1998
  • 76 pàgines, castellà, índex, annex amb 6 textos històrics, bibliografia final.

Ressenya

Aquesta breu monografia històrica és una anàlisi de la revolució hongaresa de 1956, que va esclatar amb la manifestació del 23 d’octubre a Budapest, i que es va perllongar fins el 4 de novembre, quan els tancs soviètics del Pacte de Varsòvia aixafaren l’anomenat “moviment popular i democràtic de masses”, per mantenir l’statu quo del repartiment d’Europa establert a les conferències de Ialta-Postdam, després de la Segona Guerra Mundial.

L’autora és Estíbaliz Ruiz de Azúa y Martínez de Ezquerococha i és professora titular d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid.

En resum, es tracta d’una síntesi breu, clara, organitzada i sobretot útil. La seua escriptura i estructura és formal i correcta, i permet fer-se una idea ràpida d’aquest esdeveniment, de les seues principals causes i de les seues dramàtiques conseqüències.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “HHhH” de Laurent Binet (2009), la resistència txeca contra els nazis

Binet, Laurent: HHhH (2009)

Barcelona, Editorial Seix Barral, 2011

391 pàgines, castellà, breu biografia i sinopsis.

RESSENYA:

Laurent Binet va nàixer a París el 1972. Va fer el servei militar a Eslovàquia i ha viscut a Praga. És professor de la Universitat de París III. HHhH és la seua primera novel·la i ha sigut guardonada amb el premi Goncourt.

HHhH. Darrere d’aquest misteriós títol s’amaga la frase en alemany Himmlers Hirn heisst Heydrich, “el cervell de Himmer s’anomena Heydrich”. Açò és el que es deia a les SS de Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, considerat l’home més perillós del Tercer Reich i una de les figures més enigmàtiques del nazisme. El 1942, dos membres de la Resistència txeca aterren en paracaigudes a Praga amb la missió d’assassinar-lo, l’anomenada Operació Antropoide. Després de l’atemptat, es refugien a una església, on, delatats per un traïdor i acorralats per set-cents homes de les SS, tindran un tràgic final.

Resulta un autèntic plaer de lectura. D’eixes novel·les, poquíssimes, que no pots deixar de llegir. Té tots els ingredients per a captar l’atenció: és una història èpica, ambientada en l’Europa dels nazis, on descriu la trista història d’una Txecoslovàquia abandonada per les democràcies a les ànsies expansionistes de Hitler (primer els Sudets, després tota Txèquia, amb Eslovàquia sota tutel·la nazi). Una volta començada la Segona Guerra Mundial el govern de Txèquia en l’exili britànic organitza un atemptat contra Reinhard Heydrich, la “bèstia rossa”, que portaran a terme un txec i un eslovac, els quals seran soltats amb paracaigudes, i amb l’ajuda de la Resistència interior.

La novel·la s’organitza com una recerca, una reconstrucció dels fets, però amb la presència contínua de l’autor, dels seus descobriments i de les seues pors i ànsies. La barreja és molt enriquidora. No és un llibre típic sobre nazis. És un conjunt de relats petits sobre un mateix tema, que resulta molt creïble, amb molta capacitat de traslladar-te la passió, la ràbia i la por. També és molt visual i molt fàcil de llegir. Et fa sentir part de la història i identificar-te amb els seus herois, Kubis, Gabcik i Valcik, maleir al traïdor Karel Curda, i notar la gelor de la cripta de l’església de Sant Ciril i Sant Metodi de Praga.

Un motiu més per viatjar, aquesta volta a Praga, encara que siga amb la imaginació.

Per a continuar llegint polseu “Read more…”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »