LLIBRE. “Años interesantes. Una vida en el siglo XX” d’Eric John Hobsbawm (2002), l’autobiografia d’un gran historiador

RESSENYA. Eric John Hobsbawm:

“Años interesantes. Una vida en el siglo XX” (2002)

• Barcelona, Editorial Crítica, 2003
• 411 pàgines, en castellà, notes al peu de pàgina i finals, fotografies i índex.
  
• Col·lecció 30 anys de Crítica. Preu d’oferta: 12 euros.
• Títol original: “Interesting Times. A Twentieth-Century Life”

–

Ressenya

“Però no abandonem les armes, ni tan sols en els moments més difícils. La injustícia social ha de continuar sent denunciada i combatuda. El món no millorarà per si soles.”

Vaig saber de Hobsbawm per primera volta gràcies a la lectura i el treball que vaig haver de fer en segon de la carrera d’Història sobre el seu llibre Nacions i nacionalismes des de 1780. Des d’aleshores he llegit uns quants llibres més i sempre ha sigut un plaer de lectura i d’aprenentatge. Per a mi Hobsbawm és una referència constant en el que vol dir ser historiador: el rigor, la honestedat, el compromís crític amb la societat en la qual vius i la bona escriptura. És a dir, un mestre. O si voleu un intel·lectual de veritat.

Aquest llibre són les memòries d’Eric John Hobsbawm (1917-2012), un historiador conegut per tres tòpics: 1. és un dels millors historiadors del segle XX; 2. apassionat per jazz; i 3. comunista heterodox que mai ha renegat de les seues conviccions. No obstant això, la realitat és molt més rica.

L’obra està dividida en tres parts:

1. La primera part (capítols 1-16) és el seu relat vital des dels seus orígens familiars fins a la maduresa, passant per la seua infantesa a Viena i Berlín, la joventut a Anglaterra, la vivència d’una Segona Guerra Mundial sense pena ni glòria, el seu comunisme matiner, la passió pel jazz, les activitats polítiques i algunes frustracions acadèmiques, degudes a la seua ideologia comunista, i les seues relacions personals i intel·lectuals.
2. La segona part tracta sobre l’ofici d’historiador (capítols 17-18). En aquests capítols explica la seua relació amb la resta d’historiadors que va conèixer, i el procés de la seua producció historiogràfica, quan va escriure cada obra i per què, i finalment el per què del seu compromís amb el marxisme.
3. La tercera part és el relat dels seus viatges, les seues relacions i vincles amb els països, terres i persones que li van marcat professionalment i personalment. Especialment la seua relació amb França, Espanya, Itàlia, Llatinoamèrica i els Estats Units d’Amèrica. Bona part del món occidental.

Més que una autobiografia és un llibre de memòries, escrit des de la maduresa, sobre els records d’una vida fructífera i compromesa amb l’explicació del per què de les coses. La primera part, la del recorregut vital, és la més personal i a mi m’ha resultat un poc menys interessant, si bé n’hi ha moments molt atractius, com l’explicació de l’ambient del Berlín dels anys 30. La segona i tercera part m’han entusiasmat. Això era el que buscava en aquest llibre: les seues relacions amb altres historiadors, el procés de la seua producció historiogràfica (un autèntic referent per a la Història Contemporània), els seus viatges per mig món, les visites a altres països (per exemple l’Espanya de la Guerra Civil i després la franquista), el seu marxisme i el seu compromís social, i també altres qüestions com la passió pel jazz i les persones tan interessants que va conèixer.

Es tracta, per tant, d’un llibre de memòries que complementa a la perfecció els seus llibres d’Història Contemporània. De lectura molt recomanable per a persones curioses i enamorades de la Història.

–

DOSSIER. Amb motiu de la mort de l’historiador Eric J. Hobsbawm: “Tiempo y vida”

 DOSSIER. Amb motiu de la mort de l’historiador Eric J. Hobsbawm: “Tiempo y vida”

Autor: Xavier Doménech

Font: diari Público, 1 d’octubre de 2012.

Comentaris inicials

Ha faltat l’historiador Eric John Hobsbawm, uns dels historiadors més importants del segle XX. Vaig sentir el nom de Hobsbawm a la carrera, a les inoblidables classes d’Història Contemporània del professor Emilio  Laparra, i va ser tot un descobriment per a mi. Conceptes desenvolupats per Hobsbawm com aristocràcia obrera, rebels primitius, la invenció de la tradició, el curt segle XX o l’era dels extrems són ineludibles per a l’estudi i la reflexió de la contemporaneïtat. Per això, perque l’admirava, reprodueisc un article que explica breument el seu recorregut vital i la seua importància historiogràfica, i adjunte uns quants enllaços per a ampliar la informació.

–

Article

“Créeme, el tiempo es la cosa más importante: es un simple pseudónimo de la misma vida”. (Antonio Gramsci)

Eric Hobsbawm fue el último gran representante de una de aquellas raras generaciones de historiadores que tuvo la habilidad y la genialidad de cambiar nuestra visión del pasado, para poder pensar históricamente el presente y abrir nuevas vías (im)posibles hacia el futuro. Una habilidad como historiadores que fue inseparable de su compromiso político. Fue precisamente este compromiso el que los llevó a juntarse en su etapa formativa, momento clave para entender todo su desarrollo posterior, en lo que se conoció como el grupo de historiadores del Partido Comunista de la Gran Bretaña (1946 – 1956). Bajo la influencia de Maurice Dobb y la inspiración de Dona Torr se encontraron durante diez años un grupo heterogéneo de estudiantes, jóvenes profesores y militantes de diversas causas para hablar del pasado. Creían así estar hablando también del futuro. Lo hacían en sórdidos bares, con nombres tan resonantes como Garibaldi, armados, en palabras de Hobsbawm, “con papeles ciclostilados, resúmenes de tesis (…) llenos de austeridad física, excitación intelectual, pasión política y amistad”. En aquellos bares, con aquellos papeles y aquella pasión, se encontraron personas como Cristopher Hill, Rodney Hilton, John Saville, George Rudé o E.P. Thompson. Todos ellos igualmente singulares, todos ellos, igualmente comprometidos. Pero quizás, en cierto sentido, Hobsbawm tenía una singularidad que lo hacía único.

Nacido en Alejandría, pasó su infancia y adolescencia en Viena, entremedio de los restos de lo que había sido el gran imperio Austro-Húngaro, y el Berlín que vio llegar a Hitler al poder, antes de que él mismo, de origen judío, emigrara hacia Inglaterra. Experiencia que, como al resto de la generación de historiadores marxistas británicos, lo llevó a la filas del comunismo, de un comunismo marcado por el frentepopulismo de los años treinta y la resistencia antifascista de la Segunda Guerra Mundial. Un momento en la que Hobsbawm se reconocía a si mismo en los versos de Brecht: “Desgraciadamente, nosotros, que queríamos preparar el camino para la amabilidad, no pudimos ser amables“. Pero también, una vida que le dio una orientación única respecto a sus compañeros. En efecto, él que se declaraba heredero de los movimientos culturales de la Europa central nacidos con el siglo, fue quizás el menos inglés de toda esa generación de historiadores. En su obra, su magna obra, las dos vertientes -la del comunismo formado en los años treinta y la de una vocación internacional- están indudablemente presentes.

LLIBRE. “Naciones y nacionalismo desde 1780” d’Eric John Hobsbawm (1990)

RESSENYA. Eric John Hobsbawm:

“Naciones y nacionalismo desde 1780” (1990)

• Subtítol: Programa, mito, realidad.
• Barcelona, Editorial Crítica, 1991
• 213 pàgines, castellà, notes al peu de pàgina, índex alfabètic.

–

Ressenya

En aquesta monografia Eric J. Hobsbawm estudia el concepte nació i el fenomen del nacionalisme en clau històrica, des de la seua aparició a finals del segle XVIII fins a les darreries del segle XX. Analitza els atributs “objectius” d’una nació (territori, poble, símbols, economia, cultura), així com l’evolució semàntica de la nació i el nacionalisme des de les ideologies revolucionàries liberals fins al conservadorisme burgés de finals del segle XIX. Acaba amb unes conclusions en les quals explica que, per a ell, el fenomen del nacionalisme està finalitzant, i que les relacions humanes es basaran en altres vincles que seran diferents als nacionals clàssics.

Eric John Hobsbawm va nàixer a Alexandria el 1917, i es va educar inicialment a Viena i Berlín, i després a Londres i Cambridge. És un dels historiadors més influents de la segona meitat del segle XX. Va ser professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres fins la seua jubilació, així com posteriorment de la New School Research de Nova York. La riquesa de la seua experiència viscuda i la seua immensa curiositat intel·lectual s’ha traduït en una obra diversa i sempre innovadora. Apassionat pel jazz, va escriure crítiques amb el pseudònim de Francis Newton. Políticament és un comunista sense complexos, encara que en fa autocrítica i els últims anys ha moderat el seu discurs.

Obres seues són entre d’altres: Rebels primitius; L’era de la revolució, 1789-1848; L’era del capital, 1848-1875; L’era de l’Imperi, 1875-1914; Història del segle XX, 1914-1991; Els ecos de la Marsellesa; Nacions i nacionalismes des de 1780; La invenció de la tradició; i la seua autobiografia Anys interessants. Una vida en el segle XX.

La nació va ser una novetat política a partir de finals del segle XVIII i va anar lligada a les revolucions liberals atlàntiques. Es va crear el concepte Estat-nació (un Estat només pot tenir dins les seues fronteres una nació. Les nacions que no aconsegueixen tenir un Estat hauran de desaparèixer). Anys després es va convertir en un concepte propi de la burgesia conservadora contra els moviments socials internacionalistes, encara que el moviment obrer també va ser servir un tipus de nacionalisme social basat en la idea de poble. També va servir d’aglutinador social en èpoques de crisis, com les guerres, i com a base ideològica exacerbada dels feixismes i totalitarismes del segle XX. Es va fer servir en la independència de les antigues colònies d’Àfrica i Àsia. En l’actualitat no està tan clar el paper d’aquest concepte de nació. Continua servint com a definidor d’una comunitat de persones amb característiques comunes i un cert projecte de futur, però de manera molt desdibuixada, ja que vivim en un món cada volta més petit, més comunicat i on moltes de les decissions polítiques i econòmiques que ens afecten es prenen fora de l’àmbit nacional.

Es tracta d’una monografia molt fonamentada, completa i sistemàtica. Un llibre imprescindible per a estudiar el fenomen històric, però també econòmic, social i cultural, del nacionalisme i de l’organització de la humanitat en Estats-nacions com un fet característic i propi del món contemporani.