LLIBRE. “Años interesantes. Una vida en el siglo XX” d’Eric John Hobsbawm (2002), l’autobiografia d’un gran historiador
29 29+01:00 Mai 29+01:00 2013 1 comentari
RESSENYA. Eric John Hobsbawm:
“Años interesantes. Una vida en el siglo XX” (2002)
- Barcelona, Editorial Crítica, 2003
- 411 pàgines, en castellà, notes al peu de pàgina i finals, fotografies i índex.
- Col·lecció 30 anys de Crítica. Preu d’oferta: 12 euros.
- Títol original: “Interesting Times. A Twentieth-Century Life”
–
Ressenya
“Però no abandonem les armes, ni tan sols en els moments més difícils. La injustícia social ha de continuar sent denunciada i combatuda. El món no millorarà per si soles.”
Vaig saber de Hobsbawm per primera volta gràcies a la lectura i el treball que vaig haver de fer en segon de la carrera d’Història sobre el seu llibre Nacions i nacionalismes des de 1780. Des d’aleshores he llegit uns quants llibres més i sempre ha sigut un plaer de lectura i d’aprenentatge. Per a mi Hobsbawm és una referència constant en el que vol dir ser historiador: el rigor, la honestedat, el compromís crític amb la societat en la qual vius i la bona escriptura. És a dir, un mestre. O si voleu un intel·lectual de veritat.
Aquest llibre són les memòries d’Eric John Hobsbawm (1917-2012), un historiador conegut per tres tòpics: 1. és un dels millors historiadors del segle XX; 2. apassionat per jazz; i 3. comunista heterodox que mai ha renegat de les seues conviccions. No obstant això, la realitat és molt més rica.
L’obra està dividida en tres parts:
- La primera part (capítols 1-16) és el seu relat vital des dels seus orígens familiars fins a la maduresa, passant per la seua infantesa a Viena i Berlín, la joventut a Anglaterra, la vivència d’una Segona Guerra Mundial sense pena ni glòria, el seu comunisme matiner, la passió pel jazz, les activitats polítiques i algunes frustracions acadèmiques, degudes a la seua ideologia comunista, i les seues relacions personals i intel·lectuals.
- La segona part tracta sobre l’ofici d’historiador (capítols 17-18). En aquests capítols explica la seua relació amb la resta d’historiadors que va conèixer, i el procés de la seua producció historiogràfica, quan va escriure cada obra i per què, i finalment el per què del seu compromís amb el marxisme.
- La tercera part és el relat dels seus viatges, les seues relacions i vincles amb els països, terres i persones que li van marcat professionalment i personalment. Especialment la seua relació amb França, Espanya, Itàlia, Llatinoamèrica i els Estats Units d’Amèrica. Bona part del món occidental.
Més que una autobiografia és un llibre de memòries, escrit des de la maduresa, sobre els records d’una vida fructífera i compromesa amb l’explicació del per què de les coses. La primera part, la del recorregut vital, és la més personal i a mi m’ha resultat un poc menys interessant, si bé n’hi ha moments molt atractius, com l’explicació de l’ambient del Berlín dels anys 30. La segona i tercera part m’han entusiasmat. Això era el que buscava en aquest llibre: les seues relacions amb altres historiadors, el procés de la seua producció historiogràfica (un autèntic referent per a la Història Contemporània), els seus viatges per mig món, les visites a altres països (per exemple l’Espanya de la Guerra Civil i després la franquista), el seu marxisme i el seu compromís social, i també altres qüestions com la passió pel jazz i les persones tan interessants que va conèixer.
Es tracta, per tant, d’un llibre de memòries que complementa a la perfecció els seus llibres d’Història Contemporània. De lectura molt recomanable per a persones curioses i enamorades de la Història.