ADEU COCENTAINA: una memòria informal del curs 2018-2019

Aula 25 de l’IES Pare Arques, la meua aula-matèria.

 

Breument, ara que el curs s’ha acabat vull compartir una llista d’activitats destacades que he fet enguany amb els alumnes de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

He tingut 7 grups i 5 assignatures diferents, amb un total de 158 alumnes.

a) 3r d’ESO, GEOGRAFIA

PRIMERA AVALUACIÓ

– Dossier de mapes (llista de relleus).

– Concurs de vídeos “Jo soc “influencer” de Participació Ciutadana“.

– Documental “Així es va fer el planeta Terra“.

– Documental “Gene Sharp. Com començar una revolució no violenta“.

SEGONA AVALUACIÓ

– Documentals sobre economies alternatives (decreixement i economia del bé comú).

– Imatges del sector primari (#visualthinking).

– Treball del sector primari per països.

– Manual del sector secundari (“for dummies”).

– Intercanvi de cartes amb IES Dertosa de Tortosa.

Lectura i treball de La volta al món d’una armilla polar de Wolfgang Korn.

TERCERA AVALUACIÓ

– Documental “Comprar, llençar, comprar” de Cosima Dannoritzer.

– Treball de fotos de turisme.

– Treball a partir del còmic “Què és el comerç just?

– Etc. etc. etc.

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LITERATURA. Sueca i el curs de literatura universal d’Enric Iborra

Entre gener i març he assistit a un curs de literatura universal que ha impartit Enric Iborra. Enric és professor de valencià a l’IES Lluís Vives de València i autor de llibres sobre literatura com Un son profund o La literatura recordada, i també escriu regularment al seu blog La serp blanca.

El curs es feia dimecres per la vesprada, a l’antiga casa de Joan Fuster, a Sueca, actualment un museu i un espai dedicat a la seua figura i a tota una època. Han sigut 7 sessions. Tenia l’inconvenient de la distància, uns 100 km, però no se m’ha fet massa pesat. Anar a aquest curs ha sigut com unes petites vacances entre setmana.

Em vaig apuntar perquè soc seguidor del blog d’Enric Iborra, fa temps que m’agrada molt el que escriu i especialment el seu to didàctic, ben dissimulat, gens embafador. No el coneixia personalment, però fa uns anys que estem en contacte per correu (des que vaig fer una breu ressenya sobre Un son profund) i tenia ganes de «desvirtualitzar-lo». No defrauda. És pur nervi parlant, relacionant conceptes, ampliant idees, contant anècdotes, destacant aspectes que no són evidents, dessacralitzant la literatura. El primer dia ens van donar un dossier de textos literaris, molt ben triats, i en cada sessió llegíem uns quants per a il·lustrar alguna explicació. També vam veure alguns vídeos. Em fa l’efecte que amb ell la literatura esdevé un joc, una excusa per a pensar-nos, i alhora divertir-nos, fins i tot quan el que llegim incomoda un poc.

A més a més, com el curs estava dirigit a professors de secundària de vegades feia algunes referències a les classes i als alumnes, i això a tots els professors ens agrada moltíssim. És una mena de «vendetta».

El curs estava plantejat com un tot. Tal com diu Enric en un apunt del seu blog sobre aquest curs: «M’he basat en una concepció de la literatura universal com un ordre simultani: tan contemporanis són Homer i Tolstoi, com Pla i Flaubert, des del moment que tots els podem llegir en el moment actual. Més que una panoràmica cronològica, he volgut presentar una xarxa de motius fonamentals que relliguen la literatura universal.»

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. Sobre la lectura de “Michael Kohlhaas”

michael-kohlhaas

El professor Enric Iborra està impartint un curs de literatura a València, al Centre Cultural Octubre. D’entre la llista de lectures que proposa està la novel·la breu Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist (1777-1811).

Seguint en la distància aquest curs, me la vaig llegir farà un parell de setmanes. Després, per correu electrònic, li vaig comentar a Enric el que m’havia semblat i li vaig fer un petit retret per la seua ressenya, perquè explica tot l’argument.

D’aquest intercanvi d’impressions, totalment amistós, compartisc pel seu interés els dos articles que ha publicat Enric al seu bloc La serp blanca:

– Ressenya (atenció, amb spoilers): «Michael Kohlhaas»: l’àngel de l’apocalipsi contra el desordre del món (01/02/2016)

– Resposta: Sobre els spoilers quan es comenta un llibre (a propòsit de l’entrada sobre «Michael Kohlhaas») (03/02/2016)

Per cert, la història de Michael Kohlhaas està basada en fets reals. Al segle XVI, als territoris que avui en dia formen part d’Alemanya, en el context històric de la Reforma luterana, va existir un tal Hans Kohlhase, el qual va protagonitzar una revolta semblant a la que es conta en la novel·la. Heinrich von Kleist es va basar en ell.

LLIBRE. “Breviari d’un bizantí” de Josep Iborra (2007), l’encant de les anotacions irregulars

portada_breviari_bizantí_josep_iborra

He estat ben entretingut llegint una obra que ara no sé com descriure. Vaig a fer un intent.

Breviari d’un bizantí és una obra de l’escriptor i crític literari valencià Josep Iborra (1929-2011). Vaig arribar a ella a partir del seu fill Enric, també escriptor i a més professor de literatura, i autor de l’interessantíssim bloc la serp blanca. Reconec que sóc un seguidor discret i apassionat d’aquest bloc. Per si no fóra poc resulta que a l’obra Un son profund d’Enric Iborra, la qual ja vaig comentar fa un temps, apareixen fragments molt ben triats d’aquest Breviari. Per últim, quasi com a anècdota, aquesta obra va obtenir el premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona de l’any 2006.

Si la comente és perquè, per a mi, és una lectura ràpida, estranya i intel·ligent. I perquè m’ha agradat molt. Està formada per apunts breus, alguns d’una línia només. Diversos en quant a la temàtica, encara que trobem algunes qüestions recurrents, com per exemple la literatura, els somnis, la mort, les inquietuds o la perplexitat quotidiana. És una obra estranya perquè no és un assaig típic o repetitiu, ni un dietari o un llibre de memòries amb una estructura previsible. És irregular també, perquè no té un to continu, perquè et trenca la cintura més d’una vegada, com quan passes d’un apunt colpidor a un altre més, diguem-ne, superficial. Alguns podrien dir que és una obra original, encara que a mi no m’agrada massa aquest adjectiu perquè al capdavall tota idea, tota escriptura, té la seua genealogia (original respecte a què?).

Sobretot m’ha agradat Breviari d’un bizantí perquè algunes anotacions són autèntiques tesis condensades, invitacions a descobrir les obvietats que ens envolten, a trobar clarianes de llum, a satisfer un poc el cuc inquiet que ens rosega a alguns.

Pararé ja, que si no acabaré posant-me excessivament emfàtic. Pose alguns exemples i que parle Iborra pare:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRES. La llista Iborra

Martin, Jean Francois lectura

Vull compartir una llista personal de llibres que he anat apuntant mentre llegia Un son profund d’Enric Iborra. Els he apuntat quasi tots i els he posat més o menys per l’ordre que hi apareixen. En alguns he posat alguna indicació breu. No he volgut separar els llibres de ficció dels d’assaig o crítica literària perquè, en definitiva, tot és literatura. Sé que a primera vista té un aspecte un poc caòtic, però no crec que això li lleve massa l’encant.

Per cert, a mi aquestes llistes em provoquen una certa inquietud. Senzillament no m’ixen els comptes. Em faltarà temps. Segur. Però també és cert que resulta “a significant pressure to continue”, tal com diu el mateix Iborra en una cita del seu llibre.

Per als insaciables recomane visitar la tria de lectures d’Enric Iborra, al seu blog la serp blanca.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »