LITERATURA. Sueca i el curs de literatura universal d’Enric Iborra

Entre gener i març he assistit a un curs de literatura universal que ha impartit Enric Iborra. Enric és professor de valencià a l’IES Lluís Vives de València i autor de llibres sobre literatura com Un son profund o La literatura recordada, i també escriu regularment al seu blog La serp blanca.

El curs es feia dimecres per la vesprada, a l’antiga casa de Joan Fuster, a Sueca, actualment un museu i un espai dedicat a la seua figura i a tota una època. Han sigut 7 sessions. Tenia l’inconvenient de la distància, uns 100 km, però no se m’ha fet massa pesat. Anar a aquest curs ha sigut com unes petites vacances entre setmana.

Em vaig apuntar perquè soc seguidor del blog d’Enric Iborra, fa temps que m’agrada molt el que escriu i especialment el seu to didàctic, ben dissimulat, gens embafador. No el coneixia personalment, però fa uns anys que estem en contacte per correu (des que vaig fer una breu ressenya sobre Un son profund) i tenia ganes de «desvirtualitzar-lo». No defrauda. És pur nervi parlant, relacionant conceptes, ampliant idees, contant anècdotes, destacant aspectes que no són evidents, dessacralitzant la literatura. El primer dia ens van donar un dossier de textos literaris, molt ben triats, i en cada sessió llegíem uns quants per a il·lustrar alguna explicació. També vam veure alguns vídeos. Em fa l’efecte que amb ell la literatura esdevé un joc, una excusa per a pensar-nos, i alhora divertir-nos, fins i tot quan el que llegim incomoda un poc.

A més a més, com el curs estava dirigit a professors de secundària de vegades feia algunes referències a les classes i als alumnes, i això a tots els professors ens agrada moltíssim. És una mena de «vendetta».

El curs estava plantejat com un tot. Tal com diu Enric en un apunt del seu blog sobre aquest curs: «M’he basat en una concepció de la literatura universal com un ordre simultani: tan contemporanis són Homer i Tolstoi, com Pla i Flaubert, des del moment que tots els podem llegir en el moment actual. Més que una panoràmica cronològica, he volgut presentar una xarxa de motius fonamentals que relliguen la literatura universal.»

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. Sobre la lectura de “Michael Kohlhaas”

michael-kohlhaas

El professor Enric Iborra està impartint un curs de literatura a València, al Centre Cultural Octubre. D’entre la llista de lectures que proposa està la novel·la breu Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist (1777-1811).

Seguint en la distància aquest curs, me la vaig llegir farà un parell de setmanes. Després, per correu electrònic, li vaig comentar a Enric el que m’havia semblat i li vaig fer un petit retret per la seua ressenya, perquè explica tot l’argument.

D’aquest intercanvi d’impressions, totalment amistós, compartisc pel seu interés els dos articles que ha publicat Enric al seu bloc La serp blanca:

– Ressenya (atenció, amb spoilers): «Michael Kohlhaas»: l’àngel de l’apocalipsi contra el desordre del món (01/02/2016)

– Resposta: Sobre els spoilers quan es comenta un llibre (a propòsit de l’entrada sobre «Michael Kohlhaas») (03/02/2016)

Per cert, la història de Michael Kohlhaas està basada en fets reals. Al segle XVI, als territoris que avui en dia formen part d’Alemanya, en el context històric de la Reforma luterana, va existir un tal Hans Kohlhase, el qual va protagonitzar una revolta semblant a la que es conta en la novel·la. Heinrich von Kleist es va basar en ell.

LLIBRE. “Breviari d’un bizantí” de Josep Iborra (2007), l’encant de les anotacions irregulars

portada_breviari_bizantí_josep_iborra

He estat ben entretingut llegint una obra que ara no sé com descriure. Vaig a fer un intent.

Breviari d’un bizantí és una obra de l’escriptor i crític literari valencià Josep Iborra (1929-2011). Vaig arribar a ella a partir del seu fill Enric, també escriptor i a més professor de literatura, i autor de l’interessantíssim bloc la serp blanca. Reconec que sóc un seguidor discret i apassionat d’aquest bloc. Per si no fóra poc resulta que a l’obra Un son profund d’Enric Iborra, la qual ja vaig comentar fa un temps, apareixen fragments molt ben triats d’aquest Breviari. Per últim, quasi com a anècdota, aquesta obra va obtenir el premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona de l’any 2006.

Si la comente és perquè, per a mi, és una lectura ràpida, estranya i intel·ligent. I perquè m’ha agradat molt. Està formada per apunts breus, alguns d’una línia només. Diversos en quant a la temàtica, encara que trobem algunes qüestions recurrents, com per exemple la literatura, els somnis, la mort, les inquietuds o la perplexitat quotidiana. És una obra estranya perquè no és un assaig típic o repetitiu, ni un dietari o un llibre de memòries amb una estructura previsible. És irregular també, perquè no té un to continu, perquè et trenca la cintura més d’una vegada, com quan passes d’un apunt colpidor a un altre més, diguem-ne, superficial. Alguns podrien dir que és una obra original, encara que a mi no m’agrada massa aquest adjectiu perquè al capdavall tota idea, tota escriptura, té la seua genealogia (original respecte a què?).

Sobretot m’ha agradat Breviari d’un bizantí perquè algunes anotacions són autèntiques tesis condensades, invitacions a descobrir les obvietats que ens envolten, a trobar clarianes de llum, a satisfer un poc el cuc inquiet que ens rosega a alguns.

Pararé ja, que si no acabaré posant-me excessivament emfàtic. Pose alguns exemples i que parle Iborra pare:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRES. La llista Iborra

Martin, Jean Francois lectura

Vull compartir una llista personal de llibres que he anat apuntant mentre llegia Un son profund d’Enric Iborra. Els he apuntat quasi tots i els he posat més o menys per l’ordre que hi apareixen. En alguns he posat alguna indicació breu. No he volgut separar els llibres de ficció dels d’assaig o crítica literària perquè, en definitiva, tot és literatura. Sé que a primera vista té un aspecte un poc caòtic, però no crec que això li lleve massa l’encant.

Per cert, a mi aquestes llistes em provoquen una certa inquietud. Senzillament no m’ixen els comptes. Em faltarà temps. Segur. Però també és cert que resulta “a significant pressure to continue”, tal com diu el mateix Iborra en una cita del seu llibre.

Per als insaciables recomane visitar la tria de lectures d’Enric Iborra, al seu blog la serp blanca.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Un son profund” d’Enric Iborra, l’experiència amable de llegir

Un son profund portada enric iborra

Fa temps que sóc seguidor de la serp blanca, un bloc amb notes de lectura i altres històries, tal com diu Enric Iborra, el seu autor, professor de llengua i literatures catalanes a l’IES Lluís Vives de València. L’any passat va publicar Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal, un llibre basat en una selecció dels apunts d’aquest bloc.

Crec recordar que vaig trobar la serp blanca quan estava preparant la meua ressenya d’El poni roig de John Steinbeck. L’enamorament va ser instantani, és un bloc ben fet, molt ben escrit, i amb uns apunts intel·ligents i suggeridors. A més dels seus alumnes, companys de professió i lletraferits diversos tinc la sensació que Enric està arribant a molta gent. També em sembla que és ja una referència per a molts seguidors, discrets i dispersos, però contents de compartir el fet, de vegades ben penós, de ser valencians, i sobretot el fet encara més estrany d’agradar-nos la lectura. Sense afectació. Som minoria, és clar, però una minoria un poc més feliç gràcies a l’existència de blocs com la serp blanca. Per acabar ja aquest discurset només vull dir que per a mi cada avís d’un apunt nou de l’Enric és com una petita festa, l’avís d’un pròxim moment tranquil i profitós, en el qual llegiré alguna cosa amb trellat.

Respecte a Un son profund, me l’he llegit durant les vacances, a les nits humides de Santa Pola, quan els xiquets ja dormien. M’ha resultat un poc estrany llegir un llibre del qual algunes parts ja coneixia. La sensació era un poc de déjà vu. Però al final trobe que l’experiència ha estat més intensa, o almenys més ordenada. Al bloc vas passant d’un apunt a un altre, molts ni els veus, mentre que al llibre vas del principi al final, i en tot moment saps més o menys on estàs. És més real.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »