LECTURES. Gombrich i altres coses de llegir

breu-historia-del-mon_ernst-h-gombrich

Aquest primer trimestre de curs he fet una cosa que no s’ha de fer: vaig posar als alumnes un treball sobre un llibre. Ho vaig fer en 1r de BAT, a l’assignatura d’Història del Món Contemporani. El treball en sí no era difícil: havien de triar un llibre d’entre sis que els oferia, llegir-lo,  apuntar allò que més els cridava l’atenció i presentar-me una breu ressenya (3 pàgines). Sobretot els demanava que m’explicaren la seua experiència de lectura, i que foren sincers.

Els llibres que els vaig proposar eren els següents: Breu història del món d’Ernst H. Gombrich, Moments estel·lars de la humanitat d’Stefan Zweig, Civilización de Kenneth Clark, Sobre la llibertat de John Stuart Mill, Los sueños de la razón de José Antonio Marina, i per acabar la llista vaig posar un llibre que no m’agrada, i ho vaig fer per covardia, per si de cas. Aquest últim és una lectura típica d’institut, la novel·la Júlia d’Isabel-Clara Simó. Al final la gran majora va triar Júlia, segons em van dir perquè el tenien per casa, encara que la raó més probable és que vaig cometre l’error de dir-los que era el més facilet, que el podien triar si només volien complir amb el treball, i també supose que li donarà punts a aquest llibre el fet que hi ha multitud de “treballs” sobre Júlia al Rincón de Vago.

Per a fer aquest treball tenien dos mesos, i cada quinze dies féiem “tutories de la lectura”, però no va servir per a molt i al final la majoria va presentar un treball normalet, per a passar l’expedient, encara que les anotacions sinceres dels alumnes han sigut molt divertides, del tipus “el llibre és horrorós” o “avorridíssim”, o “només el recomanaria a algú que no pot dormir”. La pròxima volta que propose llegir un llibre he de millorar el plantejament de l’activitat. Queda pendent, perquè encara no sé com fer-ho.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

BELLESA. “La història que tu estàs fent”

planetaterra

Des que tenim les noves tecnologies, cada vegada menys noves i més quotidianes, hi ha un eina de difusió que m’encanta: els vídeos bonics.

Reconec que tinc una certa debilitat cap aquests recursos, amb imatges, música i explicacions que volen animar-nos a treballar per un món millor. Sé que són propaganda, però intente veure la part positiva, el missatge que podem compartir, i sobretot valore la seua bellesa.

De Nacions Unides vaig a compartir aquest vídeo titulat La història que tu estàs fent, amb imatges espectaculars i una Declaració d’Inter-dependència preciosa:

  1. PERSONES: defendre els drets de les persones.
  2. PLANETA: protegir el planeta.
  3. PROSPERITAT: crear prosperitat compartida.
  4. PAU: enfortir la pau universal i alliberar el món de la por i la violència.
  5. COOPERACIÓ: treballar junts en aliances on ningú es quede darrere.

Ací tenim el vídeo:

Altres vídeos d’aquest tipus que trobareu a Historiata:

BELLESA NATURAL. Selecció d’imatges del documental “Planeta Terra

BELLESA NATURAL. La Terra vista des de l’espai

BELLESA NATURAL. “L’univers

BELLESA NATURAL. What a wonderful world

BELLESA HUMANA. Vídeo bellíssim de tres minuts “Human Planet

BELLESA ORIGINAL. Vídeo bonic: “La vida sobre una bicicleta

MESTRES. “La Guerra Civil fue la falta de ortografía más grave de la Historia de España”, per Luis García Montero

Bernardo Pérez, mestre afusellat a l'inici de la Guerra Civil

Bernardo Pérez, mestre afusellat a l’inici de la Guerra Civil, a Fuentesaúco (Zamora), poc abans de 1936.

 

Vull compartir un text del poeta Luis García Montero, que es troba al llibre Maestros de la República. Los otros santos, los otros mártires de la periodista María Antonia Iglesias (1945-2014).

Aquest llibre és el relat de la vida i la mort d’onze mestres (11) que van ser afusellats pels sublevats contra la República (ja sabeu, per Franco i companyia), per ser mestres i per ser republicans, i sobretot per intentar millorar la vida dels habitants dels pobles on vivien i treballaven. Cada capítol té un pròleg d’un personatge més o menys conegut, del món de la política o de la cultura, com Xosé Manuel Beiras, Santiago Carrillo, Josep Lluís Carod-Rovira, Manuel Vicent, Joaquín Leguina, Javier Cercas o Almudena Grandes. L’últim capítol, dedicat a don José Rodríguez Aniceto, assassinat a El Arahal (Sevilla), on era mestre, està prologat per Luis García Montero. És bellíssim.

De tota manera, en general aquest llibre no m’ha agradat: per a mi és excessivament repetitiu i cau en un efectisme lacrimogen massa evident. Però aquest pròleg de l’últim capítol m’ha encantat i, com he de tornar el llibre al meu germà Amand, he volgut conservar aquest fragment.

Cal tenir en compte que la Segona República va tenir claríssim que l’educació era una ferramenta de canvi social, de modernització d’un país, i que, tal com diu Luis García Montero, “la cultura és el principi de la llibertat”. Per això els defensors dels privilegis i de les desigualtats menyspreen tant l’educació pública, perquè qüestiona el seu poder i les inèrcies socials que els beneficien. Manuel Azaña, gran creador de proclames, el 1935 va dir en un discurs «[…] la escuela es el escudo de la República y el campo de siembra de los republicanos y demócratas de mañana». Quasi res, l’escut de la República. Per això, no busqueu més raons, tants mestres van ser represaliats i van morir a mans dels reaccionaris. Era una qüestió de poder, amb una pàtina d’odi rabiós. Assassinats els mestres, el poble calla i obeeix més fàcilment, perquè es queda sense paraules per a denunciar les injustícies, sense paraules per a somiar i construir un món millor.

He buscat el text de Luis García Montero per Internet i no l’he trobat. Li he enviat un correu demanant-li permís (així, con un par, “Hola Luis…” i tot això). No m’ha contestat encara. Segur que està ocupadíssim. He picat a l’ordinador tot el text perquè vull tenir-lo a mà sempre. Mentre ningú em diga res, ací el tenim. Segur que algun dia podré utilitzar-lo en una classe, per a explicar que “la Guerra Civil va ser la falta d’ortografia més greu de la Història d’Espanya”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DENIP 2015. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

no-violència

Ja tornem a ser-hi. El pròxim dia 30 de gener se celebra el DENIP, el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. Com altres anys, a Historiata, vull fer una petita contribució amb algun material que he trobat i que m’agrada especialment. Enguany posaré també una cançó, en concret “SOS” d’Aspencat, un grup de la Marina Alta amb cançons reivindicatives i molt ben fetes. També, per si teniu ganes de més coses, trobareu al final d’aquest apunt altres recursos relacionats amb aquest dia.

La lletra d’aquesta cançó està plena d’al·lusions a injustícies d’arreu del món. Un bon exercici, si voleu, seria descobrir-les, enumerar-les, localitzar-les, i investigar el per què, la situació i els antecedents, i les diferents vies de solució. Què us sembla?

D’aquesta cançó hi ha dos versions, una més tranquil·la i una d’altra més moguda. Ací teniu l’enllaç a la versió més tranquil·la de SOS, de l’àlbum “Naixen primaveres” (2011): enllaç versió més “tranquil·la”.

Tot seguit teniu la versió més moguda, la que més m’agrada a mi, SOS REMIX, de l’àlbum “Inèdit” (2012).

Que la gaudiu!

Lletra de la cançó  Lletra de la cançó SOS en pdf, per a imprimir

Produïda i mesclada per Mark Dasousa en Atòmic Studio. Masteritzada en Catmastering.

Pàgina oficial: http://www.aspencat.org/)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DENIP 2014. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

forges-dia-internacional-pau-pazNo vull fer-ho llarg. A Historiata hi ha alguns recursos per a commemorar aquest Dia Escolar de la No-violència i de la Pau (DENIP).

L’any passat vaig posar la cançó “Zombie” del grup irlandés “The Cranberries”, amb l’explicació del seu significat i amb un poc de la història de Mahatma Gandhi. A més a més també podeu trobar al blog un vídeo d’un treballet sobre nens soldat (amb la magnífica música de “Of monsters and men”), però sobretot destaca el dossier contra la cultura de la violència i de la guerra.

Enguany repetisc. Anava a posar la sarcàstica cançó “Haz turismo” del grup Celtas Cortos, però al final m’he decidit per una cançó no tan coneguda (almenys per mi) del grup català Els Pets, que es titula senzillament “Pau“. Preciosa, amb una lletra polisèmica i amb una tornada molt potent (Pau no espera des de la trinxera…).

Recursos interessants a Internet per a treballar el DENIP:

Lletra de “Pau” (Els Pets)

Pau treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d’amagat

d’una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il·legal

i a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.

Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra
Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia
de la pornografia que escampa
el món neoliberal.

Pau hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.

Pau no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral.

Però per dormir tranquil
ha de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.