BELLESA. Eduardo Galeano: “Es tiempo de vivir sin miedo”

BELLESA. Eduardo Galeano:

“Es tiempo de vivir sin miedo”

Perquè m’ha agradat moltíssim, perquè és bellíssim, vull compartir aquest vídeo de 9 minuts -només 9 minuts- amb explicacions i textos de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano.

Conceptes que es tracten al vídeo: la por, la consciència moral, la solidaritat, la imaginació, la poesia, la utopia, els somnis d’un món millor, les històries…

Aplicació didàctica? Què tal pensar, reflexionar, sentir? o sobre la dignitat, o la bellesa, o la que considereu…

–

Més informació: POEMA. Eduardo Galeano: “Los nadies”

–

POEMA. “Los nadies” d’Eduardo Galeano (1989)

POEMA. Eduardo Galeano: “Los nadies”

Eduardo Galeano és un escriptor uruguaià, nascut a Montevideo el 1940, conegut per la seua faceta de denúncia contra les opressions i les injustícies. Degut a açò va ser perseguit per les dictadures llatinoamericanes dels anys 70 i 80 del segle XX.

D’entre la seua obra destaquen, entre d’altres, “Las venas abierta de América Latina” (1971) i el llibre de poemes i relats breus “El libro de los abrazos” (1989).

D’aquest últim llibre pertany el conegut poema de “Los nadies”. Es tracta d’un poema senzill, que tothom pot entendre i sentir, i que és una denúncia perfecta contra la situació d’explotació de bona part de la humanitat. També reproduisc el seu relat breu “El origen del mundo“.

Molt recomanables.

LOS NADIES

“Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.”

–

VÍDEO amb la lectura de “Los nadies” per Eduardo Galeano

–

Una altra versió de “Los nadies“:

–

Enllaç a “El libro de los abrazos” d’Eduardo Galeano (1989)

–