LLIBRE. “La formació d’una identitat. Una història de Catalunya” de Josep Fontana (2014)

referències 57 def.indd

No és la primera volta que esmente a l’historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) a Historiata. Sempre que trobe un escrit seu, o me l’envia el meu germà Amand, faig un parèntesi i me’l llig amb deler. És tot un mestre, una referència. Fa temps vaig compartir dos articles seus que m’agraden molt: Demasiados retrocesos, de 2012, com una mena de síntesi de la història d’Espanya, i Després de la crisi, de 2013, una anàlisi rotunda del que estem vivint durant els últims anys.

Ara mateix tinc pendent llegir-me la seua obra Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, publicada el 2011, un gruixut volum que em mira des de la prestatgeria i que reserve per a una temporada tranquil·la que malauradament es fa d’esperar.

Per això, quan el passat setembre em vaig trobar a la Llibreria Llorens d’Alcoi La formació d’una identitat. Una història de Catalunya no m’ho vaig pensar massa i la vaig comprar. Tinc estima a Catalunya, m’interessa moltíssim “el procés” que estan portant a terme cap a la independència, i volia llegir alguna cosa des del punt de vista històric, més enllà del soroll de les piulades i els exabruptes. Fontana ha estat providencial.

El llibre? Unes quatre-centes pàgines que es lligen amb fluïdesa. És un assaig històric que descriu les principals característiques de l’evolució de Catalunya, però no des d’un punt de vista nacionalista essencialista (no trobarem ni neandertals, ni ibers, ni races, ni determinisme geogràfic, ni apologia de símbols). Per a Fontana, Catalunya és una nació que s’ha anat fent i que es diferencia de les nacions veïnes, a més de la llengua i la cultura, principalment per un tret: el fet d’haver mantingut unes maneres pròpies de veure el món i de relacionar-se, i que es va plasmar en unes lleis que obligaven a fer polítiques de pactes. Tot açò va crear un sentiment de pertinença que s’ha mantingut al llarg del temps. Les tres grans guerres perdudes (1652, 1714 i 1939) i els posteriors intents d’assimilació no van poder aigualir aquest sentiment.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

MÚSICA. “Foc” d’Ebri Knight, perfecte per a passar la nit despert

Ebri Knight, Folk-Rock hooligan en català

Ebri Knight, Folk-Rock hooligan en català

 

Anit em vaig gitar molt tard perquè al final em vaig decidir de fer la declaració de la renda. Tots els anys igual, un horror que dura unes hores precioses que he de llevar-li a la son. Mentre revisava els rendiments per activitats ramaderes, les meues accions d’empreses en paradisos fiscals, la meua activitat econòmica a les Illes Canàries o la desgravació que he d’aplicar-me per la meua donació a la Ruta de Sant Francesc d’Assís a Compostel·la (us jure que tot això apareix als formularis de la renda), mentre tant, anava dient, resulta que enguany he estat ben entretingut escoltant cançons del grup maresmenc Ebri Knight.

Resulta que són un grup que ja fa anys que estan pel món. Jo els vaig descobrir gràcies a una versió molt bonica que tenen de la cançó Homenatge a Teresa d’Ovidi Montllor (sempre Ovidi!).

Ara, fa uns mesos, han tret un disc nou que es pot descarregar i sentir gratuïtament. Es diu FOC, i té cançons molt boniques. Em recordava un poc el bon ambient de Celtas Cortos de la meua joventut, però encara més folk, o com diuen ells Folk-Rock hooligan en català.

No m’enrotlle més. Compartisc aquest àlbum perquè m’ha agradat molt, i m’ha fet passar raonablement feliç l’estona de complimentar la declaració de la renda, una estona que tot ciutadà decent ha de passar pel bé de la seua societat. Per cert, com l’any passat va nàixer la meua xiqueta Lia, i els d’Hisenda no ho han tingut en compte, resulta que van a tornar-nos un pessic inesperat a mi i a la meua dona. Mira per on.

FOC! (2015), el tercer disc d’Ebri Knight:

1. La metxa (Intro) /// 0:00-0:35
2. Foc /// 0:35-4:48
3. La nostra gent /// 4:48-8:22
4. Nit de Santes /// 8:22-11:56
5. Pastora /// 11:56-14:36
6. La línia del front /// 14:36-15:47
7. Campesino /// 15:47-20:04
8. Nord enllà /// 20:04-25:09
9. Vora el foc /// 25:09-28:52
10. Ball d’espurnes /// 28:52-29:31
11. Viurem lliures /// 29:31-32:53
12. Per tu /// 32:53-36:12
13. Espigues d’or /// 36:12-40:15

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA. “Homenatge a Teresa” d’Ovidi Montllor, versions per a tots els gustos

ovidi_montllor

Ovidi Montllor

(Actualitzat el 29/01/2018)

M’agraden les cançons d’Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995). Són directes.

La llàstima és que al meu poble, Alcoi, portem uns anys amb una ovidimania que comença a cansar: se li ha posat a un passeig el seu nom, se li ha posat una escultura ben bonica i se li han fet homenatges de tot tipus. Una diversió local ha sigut veure a més d’un impresentable declarant la seua fervent passió ovidiana, quan pocs anys abans te’ls trobaves encantats amb les gavines i amb tot això d’España va bien. Fa ràbia, però què hi farem, en gran part Ovidi ha perdut la frescor, està dissecat amb tant d’homenatge, i els vius que l’apreciem hem de viure i no anem a estar barallant-nos tots els dies amb tant de moniato.

De tota manera, més enllà de tanta xaranga política, hi ha espai per a l’optimisme. Una de les millor coses de l’Ovidi és que ha inspirat a un bon grapat de cantants i grups de música. Per quins motius les cançons d’Ovidi es reinterpreten una i altra vegada? No ho sé, però potser és degut a un cert magnetisme macabre a la seua estampa, solitària, fosca i maleïda; potser pel seu compromís polític, d’esquerres i nacionalista, heterodox i crític amb el poder establert; potser per la recança d’una història recent de la transició que podia haver sigut diferent i que va fracassar; potser també per la senzillesa i contundència de les seues cançons.

Siga com siga, Ovidi és un referent i de quan en quan te’n portes una alegria quan algú, per exemple el meu germà Amand, m’ajuda a descobrir una versió molt bonica de la seua cançó “Homenatge a Teresa”, interpretada per un grup que es diu Ebri Knight. He estat mirant i he trobat un bon grapat de versions. Compartisc unes quantes, amb optimisme i també amb una certa malenconia.

També, per si no teniu por d’empatxar-vos, ací teniu l’enllaç a la llista que he fet a YouTube, i que es diu Ovidi Montllor – Homenatge a Teresa – Historiata. Salut!

1. Ebri Knight: “Homenatge a Teresa”, àlbum: Cançons en ruta. Bellíssima.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »