LLIBRES. Els 5 llibres que em van fer historiador (més o menys)

Vaig a fer una llista de 5 llibres que m’agradaven moltíssim quan era jovenet, i que em van influir tant que vaig acabar estudiant Història. Els llegia i rellegia contínuament, mentre que odiava les lectures obligatòries de l’institut. 

Les llistes de llibres, o del que siga, sempre són incompletes i depenen del moment en què es fan. No obstant això, per a mi tenen la seua gràcia, supose que pel fet d’oferir una informació numerada, és a dir precisa i concreta. En el cas dels llibres (per als que som lectors) sempre trobem en aquestes llistes algun llibre que hem llegit, i això ens provoca una satisfacció íntima, o algun llibre que voldríem llegir, i la llista de pendents creix i creix. Sabem que no donarà temps per a tanta lletra, però la il·lusió és agradable.

Ací està la meua petita llista:

1. Moments estel·lars de la humanitat, d’Stefan Zweig. El teníem a la caseta on passàvem els estius, a la partida de Barxell, prop d’Alcoi. És una edició barata de l’Editorial Juventud, de l’any 1958. Conté dotze relats històrics breus, molt èpics i explicats amb la passió pròpia que tenia Zweig. Els meus favorits quan era jove eren “La conquesta de Bizanci”, “El geni d’una nit” (sobre la composició de la Marsellesa), “El minut universal en Waterloo” o “La lluita pel Pol Sud”. Amb els anys em van anar agradant tots. Ara també es pot trobar en català, en una edició molt bona de Quaderns Crema. Stefan Zweig des d’aleshores és un dels meus autors favorits i sempre torne a ell.

Altres obres seues que he llegit i ressenyat d’Zweig són: El legado de Europa, Petita crònica (amb el magnífic relat “El llibreter Mendel”), Fouché, retrat d’un home polític, Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia (impactant) o la seua recomanadíssima autobiografia El món d’ahir. Memòries d’un europeu

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «La explotación de América. 2º ESO. Semana 23-27 marzo»

Per a compartir fàcilment les tasques setmanals que encomane als meus alumnes de 2n d’ESO torne a mamprendre el blog. Així, en una única adreça URL els alumnes i pares podeu consultar-ho.

Cal tenir en compte que AULES encara no és accessible i les comunicacions per Ítaca tenen les seues limitacions. És a dir, fem el que podem.

Tot seguit, el missatge que vaig enviar el passat dilluns 23 de març.

– – –

Bon dia!

Dos cosas:

1. Tranquilidad, que nadie se agobie, intentad hacer las tareas lo mejor que podáis. Sobre todo valoro que lo hayáis intentado (ya lo sabéis). Hacedlo aseado, ordenado, con buena letra y luego enviadme las tareas por el correo en documentos (doc, odt, pdf) o en fotos que estén bien (con luz, letra clara y con el texto en horizontal).

2. Aquí tenéis las tareas para la semana 23-27 marzo:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El descubrimiento de la lentitud” d’Sten Nadolny, sobre l’explorador John Franklin

sten_nadolny_el_descubrimiento_de_la_lentitudExemplar que jo he llegit:

  • Sten Nadolny: El descubrimiento de la lentitud
  • Sobre el mariner i explorador John Franklin (1786-1847)
  • Madrid, Círculo de Lectores, 1992, 393 pàgines.
  • Original en alemany, publicat el 1983.

El descubrimiento de la lentitud d’Sten Nadolny va arribar a les meues mans per casualitat. Es trobava en un lot de llibres molt heterogeni que vaig arreplegar en una casa particular. M’ho passe molt bé “rescatant” llibres. Vaig fer com sempre: el vaig revisar per damunt i el vaig penjar a la pàgina personal que tinc a todocolección. Però no sé si serà per l’argument o per la imatge de la coberta el cas és que el tenia en compte com a lectura pendent. Ara me l’he pogut llegir, a la nit, quan tots dormien, a la fresca.

La novel·la se centra en la figura de John Franklin (1786-1847), mariner i explorador britànic que va morir a l’Àrtic, buscant el pas del nord-oest, entre l’Atlàntic i el Pacífic, quan comandava els llegendaris vaixells Erebus i Terror. Una expedició en la qual van morir tots els seus membres, pel fred, la fam i les malalties.

És un relat biogràfic que m’ha resultat estrany. Les primeres dos-centes pàgines m’han costat de llegir; la resta han anat cap avall. Presenta un John Franklin lent, és a dir afectat per algun tipus de lentitud mental, que fa que destaque entre la resta de persones, ja que les seues decisions i accions estan excessivament meditades, són massa lentes, encara que al final sol encertar la solució als problemes. Amb aquest estigma, sempre present, la novel·la explica linealment la seua vida des de la infantesa fins a un final no massa èpic: una infart quan comandava l’expedició àrtica. Ens descriu els seus inicis com a mariner, les batalles de Copenhague i Trafalgar durant les guerres napoleòniques, les seues primeres expedicions a l’àrtic (fam i fred), o la seua governació a la colònia de Tasmània. Per a mi és una novel·la que té moments bonics i està ben escrita, sense caure en sensibleries ni en detallismes exagerats. Alguns exemples:

Sobre la història (pàgina 191):

“Dedicándose a la historia, la lentitud constituye una ventaja. El investigador dilata los acontecimientos del pasado, por mucha que fuera la rapidez con que se produjeran, hasta que su razón logra captarlos bien. Entonces está en condiciones de demostrarle a cualquier rey, por rápido que sea, cómo hubiera debido actual en tal o cual batalla.”

 

Sobre el mar (pàgina 261):

“El mar era indestructible. Lo surcaban millares de flotas sin dejar el menor rastro en él. El mar tenía un aspecto distinto cada día, y seguiría igual hasta la eternidad. Mientras existiera el mar, el mundo no sería una desgracia.”

 

Sobre la glòria (pàgina 301):

“La gloria y el ridículo son primos hermanos. Nada tienen que ver con el honor.”

 

Sobre l’educació, un diàleg entre John Franklin i la seua esposa (pàgines 359-360):

“– En la nueva escuela se tiene que enseñar qué es lo duradero, sin aburrir al alumno. Eso es justamente lo que no saben hacer en las escuelas. […]
– Las malas escuelas –siguió diciendo– impiden a todo el mundo ver más allá de lo que ve el profesor…
– Bueno, pero por otro lado no se puede obligar a los profesores a ver más de lo que ven…
– Respeto es lo que tienen que tener –replicó John–, y no meter prisas a la gente. Y también tienen que aprender a observar.
– ¿Pretendes conseguirlo por decreto?
– Pretendo demostrarlo. El respeto lo da la vista. Los profesores no sólo deben ser maestros. También tienen que ser descubridores.”

És un bon exemplar per a la biblioteca de biografies d’exploradors i d’aventures èpiques polars.

TEMA. L’imperialisme i l’expansió colonial. El repartiment d’Àfrica

colonial_mastersTEMA 5

L’imperialisme i l’expansió colonial. El repartiment d’Àfrica

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • L’època de l’Imperialisme, per Eladi Fernàndez, 26 diapos, en català, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per mguadu fb), 33 diapos, en castellà, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per Isabel Moratal), 69 diapos, en castellà, enllaç
  • L’Imperialisme (per centaurodeldesierto), 49 diapos, en castellà, enllaç
  • L’època de l’Imperialisme (per lcpastorlaso), 36 diapos, en castellà, enllaç

Mapes

  • Mapa. Àfrica: exploracions i repartiment colonial (1880-1914), enllaç
  • Mapa. Àfrica: possessions colonials i diversitat de llengües, enllaç
  • Mapa. Possessions colonials al món a finals del segle XIX, enllaç 1  – enllaç 2 (mapa mut, per a pintar)
  • Mapa. Possessions colonials al món l’any 1914, enllaç
  • Mapa. Mundial. Imperis colonials, població i territoris, enllaç
  • Mapa. Mundial. Línies d’expansió colonial, enllaç
  • Mapa. Els Balcans el 1829, enllaç
  • Mapa. Europa Oriental. La desmembració de l’Imperi Turc (1878), enllaç
  • Mapa. Europa Oriental. Diversitat nacional a l’Imperi Austrohongarés (abans de 1914), enllaç
  • Mapa. Europa Oriental. Diversitat nacional a l’Imperi Rus (abans de 1914), enllaç
  • Mapa. Mundial. Moviments migratoris (finals XIX-principis XX), enllaç
  • Mapa. L’Imperi Britànic a inicis del segle XX (mapa mut), enllaç

Pel·lícules

  • Amistad, director Steven Spielberg, 1997
  • Ballant amb llops (Bailando con lobos, Dances with Wolves, Kevin Costner, 1990)
  • Les muntanyes de la lluna (Las montañas de la luna, Mountains of the moon, Bob Rafelson, 1990), recursos didàctics 1recursos didàctics 2
  • Memòries d’Àfrica (Memorias de África, Out of Africa, Sydney Pollack, 1985)
  • L’home que va poder regnar (El hombre que pudo reinar, The Man Who Would Be King, John Huston, 1975)
  • Queimada! (Gillo Pontecorvo, 1969)
  • Kartum (Karthoum, director Basil Dearden, 1966)
  • 55 dies a Pequín (55 Days at Peking, Nicholas Ray, 1963)
  • Lawrence d’Arabia, director David Lean, 1962

Lectures

  • Joseph Conrad: “El cor de les tenebres“, publicat el 1902, diverses edicions, enllaç a la ressenya

TEMA. El naixement del món modern. La monarquia autoritària. L’humanisme. Els descobriments geogràfics

cristòfol colomTEMA 7

El naixement del món modern

La monarquia autoritària. L’humanisme. Els descobriments geogràfics

Curs: 2n d’ESO

Presentacions de diapositives

  • Introducció a l’Edat Moderna (per jorgelagim2), 25 diapos, en català, enllaç
  • La gènesi del món modern, els Reis Catòlics i els descobriments geogràfics (per jorgelagim2), 21 diapos, en català, enllaç
  • L’Europa de l’Edat Moderna (segle XVI). L’Humisme, la Reforma i el Renaixement (per Marcel·lí Valdés), 33 diapos, en català, enllaç
  • L’ampliació del món conegut (per Marcel·lí Valdés), 21 diapos, en català, enllaç
  • El món conegut pels europeus (evolució dels mapes), 39 diapos, en català, enllaç

 

Mapes

  • Mapa. L’Europa del segle XVI, enllaç
  • Mapa. Mundial. Descobriments geogràfics (segles XV-XVI), enllaç
  • Mapa. Mundial. L’apertura de les rutes oceàniques (segles XV-XVI), enllaç
  • Mapa. Amèrica. Civilitzacions precolombines al segle XVI, enllaç
  • Mapa. Europa. La Reforma protestant (segle XVI), enllaç 1enllaç 2 (mapa mut, per a pintar)

 

Pel·lícules

  • Apocalypto (Mel Gibson, 2006)
  • Lutero (Luther, Eric Till, 2003)
  • El hombre de la máscara de hierro (The Man in the Iron Mask, Randall Wallace, 1998)
  • Shakesperare in Love (John Madden, 1998)
  • La reina Margot (La Reine Margot, Patrice Chéreau, 1994)
  • 1492: la conquista del paraíso (1492, Ridley Scott, 1992)
  • Cyrano de Bergerac (Jean-Paul Rappeneau, 1990)
  • Un hombre para la eternidad (A Man for All Seasons, Fred Zinnemann, 1966)

 

Lectures