VÍDEO. “El decreixement en un minut”

VÍDEO. “El decreixement en un minut”

Explicació del vídeo segons els seus autors:

“Instrucciones para comprender el Decrecimiento en tan solo un minuto o cómo evitar en apenas un minuto, la destrucción total del planeta a través de los hábitos decrecentistas.

Esta animación “stop motion, a partir de frutas y verduras, acompaña los III Encuentros de Decrecimiento y Buen Vivir, celebrados en Bilbao en marzo de 2013.”

Més informació: Dossier. Què és el decreixement?

DOCUMENTAL. “Ámame enCARNEcidamente” (2011)

cartell-loveMEATender(Actualitzat 27/12/2016)

Fitxa tècnica

  • Títol original: “LOVEMEATENDER”
  • Director: Manu Coeman
  • Producció: AT. PRODUCTION Y RTBF (BÈLGICA)
  • Durada: 52′
  • Qualificació: Majors de 12 anys

Documental

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– Geografia humana. Sostenibilitat mediambiental. Distribució de recursos naturals (menjar, aigua, terra, etc.). Canvi climàtic (desforestació, gasos d’efecte hivernacle, etc.). Desigualtat entre països. La fam. La cultura de la banalització del menjar (fast-food). Comparació de l’explotació dels recursos entre la manera tradicional i la manera industrial (extensiva i intensiva).

– Història. Creixement econòmic després de la Segona Guerra Mundial. Globalització econòmica, política, social i cultural. Maneres de viure. Tradició-modernitat.

– Activitats: el documental es pot veure en una sessió ja que dura uns 52 minuts.

1. Durant la seua projecció s’ha de realitzar el qüestionari.

2. En una altra sessió es poden debatre les respostes del qüestionari i les cites per al debat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER. Què és el “decreixement”?

decreixementDOSSIER. Què és el “decreixement”?

ÍNDEX

1. Observacions inicials

2. Vídeo: “En marxa pel decreixement”

3. Article: “Crecimiento para crear Empleo: La gran falacia”

4. MÉS INFORMACIÓ

1. Observacions inicials

En la bibliografia i webgrafia sobre l’actual crisi trobem dos postures molt clares: els partidaris de l’austeritat (als grans mitjans de comunicació) i els partidaris de la inversió en la societat i en mantenir l’Estat del Benestar (als blocs d’Internet i petits mitjans de comunicació lliures). Però si només ens quedem en la superfície dels problemes poques vegades aprofundirem en les conseqüències d’aquestes polítiques.

El “decreixement” és una proposta interessant que mira més enllà de les opcions d’austeritat o inversió, si bé té el desavantatge que de moment no passa d’unes manifestacions de bones intencions, amb difícil aplicació pràctica. Però és recomanable donar-li una ullada pel que té de renovació i sobretot de crítica amb sentit comú a l’actual sistema.

Segons Ramón Alcoberro: El concepte de «decreixement» convindria no confondre’l amb el de «creixement negatiu» que s’usa habitualment en economia —en un irònic exercici de ‘contradictio in terminis’— per designar les pèrdues. En la teoria decreixentista (Latouche, etc.) es considera que el concepte de creixement ja no descriu un fet macroeconòmic real que s’esdevingui en les nostres societats. El creixement fou un fenomen que es produí des del final de la II Guerra mundial fins a la dècada de 1970 del segle passat (quan encara es produïa valor real). Però l’únic creixement que s’ha produït als països del Nord des de 1986 és una ficció macroeconòmica, un efecte colateral de l’especulació, aconseguit amb l’ús de mecanismes financers cada cop més complexos i amb la reducció del poder de compra real dels salaris.”

També segons aquest autor: “«Decréixer» vol dir una cosa ben diferent que creixement negatiu; significa assumir com a criteri regulador en la vida econòmica les conseqüències del principi entròpic: no és possible créixer il·limitadament dins un sistema tancat i que disposa d’una quantitat d’energia limitada.

D’una manera més pedagògica, el decreixement proposa «un ‘cercle virtuós’ de vuit ‘R’: reavaluar, reconceptualitzar, restructurar, redistribuir, relocalitzar, reduir, reutilitzar, reciclar». En definitiva, la prespectiva decreixentista tracta d’actuar contra la lògica del capitalisme globalitzat i, sobretot, ens planteja una pregunta moral fonamental: quina mena de felicitat volem els humans? Ens fa més feliços viure esclavitzats per l’economia o podem buscar una alternativa a la conversió de la vida en diner? Per respondre aquesta qüestió convé deixar de pensar exclusivament en termes d’estadístiques i cal començar a pensar en termes de felicitat humana i de vida quotidiana. Es tracta, i no és poc!, de posar per davant d’interessos econòmics a curt termini, el paper de l’ètica en economia i d’assumir que les decisions morals tenen també conseqüències serioses per a la producció i el consum.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »