DOSSIER: La Constitució espanyola de 1812

Espanya. Història Contemporània

La Constitució de 1812 o la Constitució de Cadis

Sense ànim de ser exhaustiu presente una sèrie de documents referents a la Constitució espanyola promulgada a Cadis el 19 de març de 1812, coneguda com la Constitució de Cadis o “la Pepa”, donat que se celebra el seu segon centenari, i sobretot que és una fita molt important en els inicis de l’Edat Contemporània a Espanya.

Pintura: La promulgació de la Constitució de 1812, obra de Salvador Viniegra (pintada el 1912).

Nom oficial d’aquesta constitució: Constitución política de la Monarquía Española promulgada en Cádiz a 19 de Marzo de 1812.

  

ÍNDEX

1. Introducció a la Constitució de Cadis

2. Enllaç al text de la Constitució

3. Estructura de la Constitució per títols, capítols i articles

4. Selecció d’articles de premsa

5. Enciclopèdies, informació generalista

6. Documental

7. Altres documents

  

 – – – Més informació… Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

CONSTITUCIONS Espanyoles al segle XIX

En el següent enllaç trobareu un quadre comparatiu de les constitucions espanyoles del segle XIX, en el qual es compara el procés d’elaboració, el tipus de sobirania i la relació Rei-Corts, els drets i llibertats, el sufragi, la qüestió religiosa, la vigència i altres qüestions.

Quadre amb les principals característiques de les constitucions espanyoles al segle XIX

DOSSIER. Constitucions i constitucionalisme espanyol (de 1808 a 1978)

1. DEFINICIÓ

Podríem definir una constitució com la norma legal fonamental d’un estat de dret, on s’arrepleguen els drets i llibertats dels seus ciutadans i s’estableix el tipus d’organització de l’estat, tant a nivell institucional com territorial.

 

 

2. EXPLICACIONS

Articles molt interessants i clarificadors sobre qüestions constitucionals, especialment de la Constitució espanyola de 1978, extrets de la revista educativa www.contraclave.es.

  1.  Hacia una idea de Constitución. Conceptos, funciones y tipos de constituciones. Juan Manzanares Rael (4 pàgines).
  2. Evolución histórica del constitucionalismo español. Juan Manzanares Rael (5 pàgines).
  3. Características formales de la Constitución de 1978. Juan Manzanares Rael (4 pàgines).
  4. La Constitución como garante de los derechos y libertades. Santago M. Álvarez Carreño (7 pàgines).
  5. La estructura de la democracia española. Los poderes legislativo y ejecutivo. Mónica Méndez Lago (17 pàgines).
  6. La transición política a la democracia. Elaboración de la constitución española de 1978. J.M. Ramírez Álvarez (21 pàgines).

 

3. TEXTOS DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES

Adjunte uns enllaços a uns arxius en format PDF amb els textos de les diverses constitucions de la Història d’Espanya i amb una breu explicació inicial (en castellà):

Estatut de Baiona, 1808, carta atorgada, estrangera.

Constitució de 1812, progressista, Corts de Cadis.

Estatut Reial de 1834, carta atorgada.

Constitució de 1837, progressista.

Constitució de 1845, moderada, Isabel II.

Constitució de 1856, “non nata”, progressista.

Constitució de 1869, democràtica, Sexenni democràtic, Amadeu I.

Constitució de 1873, Primera República Espanyola, federalista, no va arribar a entrar en vigor.

Constitució de 1876, pactada i oberta, la Restauració.

Constitució de 1931, Segona República Espanyola, democràtica i social.

Constitució de 1978, pactada, oberta, monarquia parlamentària, estat de les autonomies.

 

 

4. QUADRE COMPARATIU CONSTITUCIONS DEL SEGLE XIX

Enllaç al quadre comparatiu

 

– – –

LLIBRE. “Los sueños de la razón” de José Antonio Marina (2003), sobre la lluita dels drets humans, individuals i socials

Marina, José Antonio: Los sueños de la razón (2003)

Subtítol: Ensayo sobre la experiencia política

Barcelona, Editorial Anagrama, 2006

270 pàgines, castellà.

Parts: 1. Introducció; 2. Novel·la; 3. Epíleg; 4. Autobibliografia; 5. Notes.

.

RESSENYA

Aquest és un llibre un tant estrany. José Antonio Marina, psicòleg autor d’assaigs que han esdevingut èxits de venda, ha escrit un llibre on hi ha un assaig i una novel·la, o també pot ser una novel·la amb un assaig sobre el sentit del llibre. Los sueños de la razón és sobretot un llibre sobre l’experiència política, sobre la raó i els conflictes, sobre els sentiments i interessos humans confrontats a les grans idees.

Estem en els anys de la revolució francesa, especialment des de 1789 fins 1794, i el protagonista de la història és don Nepomuceno de Cárdenas, un il·lustrat caribeny, propietari d’una explotació agrària i amb inquietuds sobre la política i l’economia del seu temps. El 1789 embarcarà cap a París i serà testimoni dels fets de la revolució francesa. Se sentirà fascinat pels debats polítics i pels personatges que lideren grups d’opinions. També assistirà a la fase més radical de la revolució, la I República, amb la Convenció Jacobina i amb Robespierre de dictador incontestable. Què és la sobirania nacional? Per què no es diu sobirania popular? Com es va preparar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà? Per què es va produirEl Terror”? Quina relació hi ha entre teoria i pràctica política? Totes aquestes qüestions i moltes més es plantegen a la novel·la, així com a la introducció i l’assaig final. Hi ha un apartat que l’autor ha titulat “Autobibliografia” que és un autèntic tresor de coneixement, on J.A. Marina explica el seu procés d’investigació de l’ètica aplicada a l’experiència política per a poder realitzar aquest llibre. Assistim als seus dubtes i descobriments, i coneixem millor els personatges històrics de la novel·la.

Després de llegir aquest llibre hi ha un abans i un després en el sentit de conceptes tan abstractes com sobirania nacional o sobirania popular, o en l’origen, motius i pràctica del “Terror” en la política.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »