LLIBRE. «Si un dit assenyala la lluna» de Toni Pou, revisitant la ciència

toni pou si un dit assenyala la lluna

Si un dit assenyala la lluna no és el típic llibre de divulgació científica. Toni Pou, físic de formació i periodista de professió, ha esquivat amb elegància les etiquetes literàries i ha fet un llibre personalíssim a mitjan camí entre unes memòries, un assaig i un llibre de viatges, i potser també un llibre de relats. Tot alhora. A més a més, el títol és preciós i molt evocador per a parlar de ciència o d’humanitats, tant se val.

El llibre arranca amb unes paraules d’Italo Calvino, que deia que Galileo Galilei era el millor prosista italià de la història: «aquesta prosa tenia dues virtuts principals: l’elegància i la precisió. Galileu no feia servir la llengua com una eina neutral, sinó amb consciència literària, amb la voluntat de capturar el món i la imaginació amb la màxima expressivitat possible». A partir d’ací la barreja d’humanitats i ciència és imparable. La recerca sobre Galilei comença a Florència i continua al desert d’Atacama, a l’observatori astronòmic de Paranal. El millor potser és que quan el llibre acaba no està tancada la recerca sobre l’origen de la creativitat científica, continua en el nostre cap. Per això he dit que no és el típic llibre de divulgació científica, tan lineals, com un manual entretingut i en certa manera previsibles; aquest és un llibre literari i humanístic. Defensa la ciència com una activitat creativa al mateix nivell que la filosofia, la música, l’art o la literatura. Recupera la visió global de l’estudi de les coses, sense tanta capelleta que separa i categoritza el coneixement en àrees estanques. A l’edat moderna, tant al Renaixement com al barroc, els que ara anomenem científics no feien aquestes separacions i un Newton o un Galileu es consideraven tant hòmens de ciències com de lletres, fins i tot artistes.

Per si fora poc al llarg del llibre trobarem altres històries paral·leles, com petites digressions en forma de relats. Algunes són de vells coneguts, com Darwin o Tesla, però també apareixen per ací les sèries Breaking Bad i Fargo, o l’entranyable David Attenborough i un documental sobre el lleopard de les neus, inclús João Gilberto i l’inici de la bossa nova. Però l’objectiu està clar: el llibre fa una recerca personal del per què de la curiositat humana, revisitant la ciència. Tothom coneix el mètode científic (hipòtesi, experimentació, validació i teoria o no), però Toni Pou destaca el moment previ, l’espurna creativa de tota persona dedicada a la ciència, i el paper fonamental de la divulgació. No esmenta a Lucreci i la seua obra De rerum natura, però d’alguna manera Si un dit assenyala la lluna és una reivindicació del gènere literari científic que va inaugurar aquell escriptor clàssic, un gènere que sembla marginal, com si només la ficció i l’assaig social pogueren considerar-se literatura i no un llibre sobre ciència.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. Dos polèmiques i més llibres pendents gràcies a «Vida, la gran historia», de Juan Luis Arsuaga

Per a mi, poques coses desembafen tant com llegir un llibre de divulgació científica. De sobte tot és relatiu. Per això, quan vaig veure que Juan Luis Arsuaga havia tret un nou llibre el vaig encomanar i me’l vaig reservar per a l’estiu.

Arsuaga és un famós paleontòleg, «el d’Atapuerca», un dels pares de l’Homo antecessor, i a més és un divulgador ameníssim, un galant canós (ara ja més majoret), i té una personalitat magnètica. Vaig tenir la sort d’assistir a un curs sobre evolució humana que impartia ell soles. Cinc dies sencers. Això va ser en l’estiu de l’any 2000. El curs es va fer en el Palau de la Magdalena de Santander i Arsuaga, potser en el zenit de la seua fama, tots els dies ens explicava diversos aspectes sobre «Cómo nos hicimos humanos» (era el títol del curs). Recorde també el dia que vaig passar en el tren camí de Santander, i que vaig poder anar-hi perquè em van donar una beca, perquè en aquella època no tenia ni un clau.

Per això li tinc una estima especial a Arsuaga. Em van agradar molt els seus llibres que m’he llegit, El collar del Neandertal i sobretot El reloj de Mr. Darwin, i em van portar a altres lectures.

Vida, la gran historia és un assaig voluminós, quasi 600 pàgines, estructurat en 15 capítols («jornades» posa en el llibre), amb una primera part sobre l’origen i l’evolució de la vida, i sobre l’evolució humana en la segona. Aprens una barbaritat de teories i de paraules científiques, i no només de biologia i geologia, perquè també hi ha molta reflexió humanística, i això fa que el llibre siga molt proper per a qualsevol persona amb inquietuds. A més a més Arsuaga és molt honest i en tot moment et diu el que se sap i el que no se sap encara, i les hipòtesis i polèmiques actuals.

En especial destaquen dos polèmiques: la primera enfronta els que defenen un origen diví per a la vida (sí, encara, com per exemple els defensors del «gran dissenyador») i els que defenen una visió científica, basada en hipòtesis i teories. És a dir, en la matèria i el seu comportament segons les condicions ambientals. A Europa, per sort, els primers són quasi inexistents, però a Amèrica, i en concret als Estats Units, són nombrosos i tenen influència. Com a bons integristes, ni fan ni deixen fer.

La segona polèmica és un poc més subtil. Dins dels científics hi ha dos corrents principals per a interpretar l’origen i evolució de la vida. Per una banda estan els que diuen que va ser i és un fet casual, erràtic, molt rar, perquè s’han de donar massa condicions per a esdevinga. Per una altra banda estan els que diuen que era i és un fet inevitable, direccional, que hi ha una certa «predestinació» a la vida. Dels primers tenim com a científic destacat a Simpson i dels segons tenim a Morris. Com si foren dos equips, amb els seus seguidors i fins i tot els seus hooligans el llibre d’Arsuaga repassa els arguments de les dos tendències. Cal apuntar que són arguments molt seriosos, que basculen entre «l’atzar» i la «necessitat».

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El somni de Lucreci” de Martí Domínguez (2013), una història de la llibertat del pensament

el-somni-de-lucreci_marti_dominguez

Si no volem que se’ns eixugue el cervell amb tòpics hem de llegir llibres i, a més a més, llibres diferents dels que llegim normalment. Per això m’he llegit amb molt de gust aquesta “història de la llibertat del pensament” de Martí Domínguez titulada El somni de Lucreci, un assaig sobre l’evolució del pensament científic, i contra el dogmatisme i el fanatisme religiós.

Aquesta obra és un homenatge a l’escriptor romà Titus Lucretius Caro, que va viure el segle I aC i que és conegut per la seua obra De rerum natura (“Sobre la naturalesa”), un llarg poema que difon idees materialistes, científiques, precursores de l’evolucionisme i que ataca directament l’existència dels deus, i que ho fa mantenint la bellesa poètica. Sobretot és un assaig sobre la història del lliurepensament i els atacs que va haver de patir fins al present. Destaquen els capítols sobre la redescoberta de Lucreci durant el Renaixement (magnífic Botticelli), així com els atacs a Galileu, la influència lucreciana en els pensadors de la Il·lustració (atractiu Diderot) i la seua petjada en l’evolucionisme (imprescindibles els dos Darwin, Erasmus i Charles, l’avi i el seu famós nét).

Tal com diu Domínguez: “Lucreci, tot i transcorregut més de vint segles, se’ns mostra com una veu sorprenentment actual, tocada d’una visió melancòlica, profunda i desenganyada. (…) Fou el gran enemic a combatre pels Pares de l’Església, perquè la seua filosofia representava una visió lúcida de l’univers, amb l’objectiu últim d’instruir els homes i alliberar-los del jou de la religió. (…) El llibre De la natura va substituir les velles cosmogonies, poblades de mites i de supersticions, per una història racional del món que tan sols atenia a les dades positives de la naturalesa.” (p. 29)

Martí Domínguez és un intel·lectual valencià dels que en tenim poquets, que combina la seua faceta científica (és doctor en Biologia i professor) amb la seua faceta divulgativa, com a director de la revista científica Mètode, escriptor a diversos mitjans de comunicació i autor d’un grapat de novel·les que cal tenir en compte, com El secret de Goethe, El retorn de Voltaire o El fracassat. També, de Martí Domínguez vaig llegir fa anys la seua novel·la Les confidències del comte de Buffon, sobre el famós botànic francés del segle XVIII, autor d’una monumental Història natural, molt ben escrita, i que va rivalitzar amb el suec Carl von Linné per classificar el món natural, i que, com ja sabem tots, va perdre, ja que el sistema binari de Linné, amb el nom del génere i l’espècie en llatí per a cada èsser viu és el que es va imposar al món científic. Uns anys més tard vaig fer un viatge a París amb la meua dona, i més que la torre Eiffel o el Louvre volia visitar els Jardins des Plantes, i vaig ser molt feliç quan, després d’insistir molt, ho vaig aconseguir. Això és el que passa si barreges la literatura i la vida, que els viatges són més interessants.

Per acabar vull remarcar que El somni de Lucreci està ple de reflexions i cites molt interessants. No vull afusellar-lo però sí que vull apuntar-ne algunes, a tall d’exemple:

  1. Ignacio de Loyola i els dogmàtics:
  2. Immanuel Kant i “Què és la Il·lustració?”
  3. Buffon i l’art d’escriure
  4. Voltaire, Rousseau, Diderot
  5. La concepció lucreciana, Darwin i la genètica


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Una breu història de gairebé tot” de Bill Bryson (2003)

una-breu-historia-de-gairebe-tot_bill-brysonRESSENYA. Bill Bryson:

“Una breu història de gairebé tot” (2003)

La Magrana, RBA Editors, Barcelona, 2012, 459 pàgines

Títol original: A Short History of Nearly Everything

Enllaç a l’editorial

VERSIÓ JUVENIL. Bill Bryson: “Una història realment breu de gairebé tot“, Molino Editorial, 168 pàgines, enllaç

Ressenya

Una breu història de gairebé tot” és una obra de divulgació de la ciència. Repassa d’una manera entretinguda, i de vegades divertida, les investigacions, les discussions i el nivell de coneixements que els científics actuals tenen sobre algunes qüestions que ens afecten com a éssers vius. Intenta respondre les preguntes eternes que la humanitat s’ha fet des que tenim consciència de la nostra existència, com per exemple: Què és l’Univers? Com va ser el Big Bang? Com es va formar el planeta Terra? Per què és com és? Per què l’aigua del mar és salada? Què és la vida i com es va originar? Per què els humans som humans? S’extingirem?

Bill Bryson, l’autor, no és científic sinó periodista i escriptor, i aquesta mancança esdevé un virtut en aquesta obra, ja que aquest desconeixement li fa ser el primer espectador del que està narrant, i amb la seua prosa periodística ens transmet l’admiració i la passió per la ciència, possiblement millor que si fos científic.

Opinió personal i recomanació: a mi m’ha agradat moltíssim aquest llibre, inclús quan no entenia massa què estava llegint (com quan explica la relativitat, la teoria quàntica o l’estructura de l’ADN). Està molt ben escrit, i els capítols no es fan pesats. Barreja molt bé les anècdotes amb les explicacions més serioses i et manté en un estat de sorpresa i suspens continu.

Crec que és un llibre molt recomanable per a persones curioses, joves (potser a partir de setze anys) i majors, que són capaços de mirar un cuc o el cel nocturn amb una interrogació en la cara, que no es conformen amb una vida plena d’estereotips i prejudicis basats en la ignorància i en la reproducció de la mediocritat.

És un llibre dels que et fan més lliure, i feliç.

Estructura: el llibre està estructurat en sis apartats, amb un total de trenta capítols. També té una introducció (molt bona), i al final té un apartat de notes, una àmplia bibliografia (la gran majoria en anglés), els agraïments i un índex analític molt útil per a fer recerques.

Explicació de les parts de l’obra: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. Prehistòria. L’evolució humana

evolució humanaTEMA 8

Prehistòria. L’evolució humana

Curs: 1r d’ESO

(Actualitzat 25 juliol 2014)

Apunts – Esquemes

  • Recursos didàctics: “Los primeros pobladores. La Prehistoria“, clarionweb, en castellà, enllaç

Presentacions de diapostives

  • Prehistòria, introducció general, 17 diapos, en català, enllaç
  • La Prehistòria, Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls, per J.A. Martínez, 110 diapos, en castellà, enllaç
  • Explicació de la teoria de l’evolució (per profesorfrancisco.es), 36 diapos, en castellà, enllaç
  • El procés d’hominització (dades fins 2009, profesorfrancisco.es), 33 diapos, en castellà, enllaç

Activitats

  • WEBQUEST. L’art rupestre, per Rosa M. Bertran Grau, 2009, enllaç

Documentals

  • DOCUMENTAL. “El Amanecer del Hombre. El Neolítico”, 2007, 50 minuts, dirigit per Jacques Malaterre, en castellà, enllaç youtube
  • DOCUMENTAL. “En busca del primer europeo“, 2012, en castellà, 58 minuts. Explicació: “El documental presenta junto con Eudald Carbonell el proceso que nos llevó durante la evolución a ser humanos. Un cambio climático empujó a nuestros antecesores desde la sabana africana hasta el Cáucaso. Luego vendría Atapuerca, pero una nueva especie, el Homo Sapiens, estaba esperando.” Enllaç a teledocumentales
  • DOCUMENTALS. “La odisea de la especie. Los orígenes de la evolución humana“, dir. Jacques Malaterre, 2003, en castellà, 90 min, breu explicació: “En el documental es mostra una recreació de l’origen de la humanitat i l’evolució humana, des dels primers homínids fins a l’Homo sapiens”,  enllaç youtubeenllaç vimeo
  • DOCUMENTAL. “Ape Man. Historia de la evolución humana“, capítol 4 “El cuerpo”, BBC, 2000, en castellà, 49 min, enllaç
  • DOCUMENTAL. “El origen del hombre y su evolución”, Discovery Channel, 2003, 98 minuts, en castellà, teledocumentales.com, enllaç 1  – enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “Charles Darwin i l’arbre de la vida”, molt bo, BBC, 2009, en castellà, 51 minuts, amb qüestionari, enllaç a Historiata
  • DOCUMENTAL. “La evolución de las especies“, documental antic però ben resumit, 10 minuts només, enllaç

Pel·lícules

Lectures

Altres recursos

  • ART RUPESTRE PALEOLÍTIC. Recorregut per la cova de Lascaux (França), enllaç
  • GENÈTICA HUMANA. “¿Cómo es el mapa genético de Europa y de España?”, mapes i explicacions, del web unitedexplanations.org, enllaç