TEXT. La vida a un poble espanyol durant la Restauració, per Pío Baroja

portada-arbol-ciencia-pio-baroja

El passat diumenge pel matí vaig fullejar El árbol de la ciencia de Pío Baroja, una novel·la publicada el 1911, de la que guardava un bon record i que vaig llegir fa… vint anys. El temps passa. Vaig trobar un fragment molt il·lustratiu, amb reflexions del protagonista/autor, sobre la vida a un poble espanyol típic durant l’època de la Restauració, a principis del segle XX.

Els paral·lelismes d’aquella època amb l’actual resulten esfereïdors. Ho parlava fa uns dies amb un conegut, professor d’història. La Restauració és va iniciar cap a finals de 1874, i amb una constitució el 1876; l’actual democràcia va començar amb la transició, després de la mort de Franco el 1975, i la constitució és de 1978; els dos règims van ordenar un cert desordre constitucional, la Restauració va acabar amb el Sexenni Democràtic o Revolucionari, i l’actual democràcia va posar fi a la dictadura franquista (amb un regne sense rei durant més trenta anys); la Restauració tenia dos partits que s’alternaven en el poder, el Liberal de Sagasta i Canalejas, i el Conservador de Cánovas i Maura; actualment tenim (o teníem) el PSOE de Felipe González i Zapatero, i el PP de Fraga, Aznar i Rajoy; els dos règims es van caracteritzar per actituds de caciquisme (sí, actualment tenim els “barons territorials”),  i també per l’hegemonia de les elits polítiques i econòmiques; els dos règims van començar a ser fortament criticats cap als trenta-quaranta anys de la seua instauració, per les noves generacions que no havien viscut la seua instauració però que vivien/vivim els seus efectes. Per això, de vegades, és fàcil trobar alguna referència a aquest paral·lelisme i que alguns, amb una certa fonamentació, anomenen el règim polític actual d’Espanya com “la Segona Restauració”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

TEMA Espanya. L’Espanya de la Restauració (1875-1902)

Cánovas i Sagasta

Cánovas i Sagasta

TEMA 6

L’Espanya de la Restauració (1875-1902)

La Constitució de 1876. El caciquisme

L’oposició al sistema de la Restauració i la crisi de 1898

Curs: 2n de BAT

Actualitzat el 05/12/2013

Apunts – Esquemes

  • ESQUEMES. Història d’Espanya i Catalunya, segle XIX, per la XTEC, molt bons, enllaç
  • La Restauració (1874-1898), apunts diversos, per buxaweb, enllaç
  • APUNTS de 2n de BAT-Història, del blog “notes d’història”, enllaç
  • ESQUEMA. Quadre de les constitucions espanyoles al segle XIX, enllaç
  • DOSSIER. Constitucions i constitucionalisme espanyol (de 1808 a 1978), enllaç

Presentacions de diapositives

  • La Restauració borbònica (1875-1898) (per jcorbala), 43 diapos, en català, enllaç
  • La Restauració borbònica (1874-1898) (per pere45), 21 diapos, en català, enllaç
  • Funcionament del sistema canovista. El turnisme (per Rafael Urías), 21 diapos, en castellà, enllaç
  • El fin de un imperio, 1898 (per viruzain), 15 diapos, en castellà, enllaç
  • L’oposició al sistema de la Restauració (per Rafael Urías), 32 diapos, en castellà, enllaç

Documentals – Vídeos

Textos històrics

  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Gabriel Miró d’Oriola, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Mar de Aragón, en pdf, enllaç

Práxedes Mateo Sagasta - Antonio Cánovas - Alfonso XII de Borbón

Práxedes Mateo Sagasta – Antonio Cánovas – Alfonso XII de Borbón

LLIBRE. “Espigolant pel rostoll morisc” de Bernat Capó (1980)

Espigolant pel rostoll morisc és el relat d’un viatge literari pels pobles de la comarca de la Marina Alta i Baixa, i per la vall de Seta, a la comarca del Comtat. Bernat Capó, periodista i escriptor, és el seu autor, així com d’una nombrosa producció literària entre la qual cal destacar Costumari valencià o Terra de cireres.

Poc abans de l’any 1980 va realitzar l’excursió, que el portaria a escriure aquest llibre, per les terres muntanyenques del nord de l’actual província d’Alacant. Aquest espai geogràfic fou un dels nuclis més importants de població morisca al País Valencià fins la seua expulsió el 1609, per això el nom.

La volta a peu és la següent (i així s’organitzen els capítols): surt de Benissa cap a Senija, i continua cap a la vall de Xaló, passa per Llíber, Xaló, Alcalalí i Murla; es dirigeix a Castells de Castells, i d’allí munta cap a la vall de Seta, a la comarca del Comtat, i passa per Famorca, , Benimassot, Gorga, Benilloba i Benasau, puja el port de Confrides, baixa cap a la vall de Guadalest, i passa per Confrides, Benifato, Beniardà, Castell de Guadalest, s’acosta a Callosa d’En Sarrià i gira cap a Bolulla, puja a Tàrbena, aplega al coll de Rates, i acaba a Parcent.

Farà un relat del que va veient en eixe moment, però també del que va ser, sobretot l’emprempta dels moriscos i el drama de la seua expulsió el 1609. També la importància dels bandolers en aquests pobles, ací anomenats roders, i la fam, la por i l’aïllament que provoca la falta de comunicacions. Presenta una visió històrica que contrasta amb l’estampa del present (any 1980), d’uns pobles envellits, quasi despoblats, pobres, i tranquils, això sí, molt tranquils, massa i tot, i amb la nota exòtica final del turisme i alguna comuna “hippie”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »