LLIBRE. “Un día de cólera” d’Arturo Pérez-Reverte (2007), sobre el 2 de maig de 1808 a Madrid

Portada- Un día de cóleraRESSENYA. Arturo Pérez-Reverte:

“Un día de cólera” (2007)

Sobre el 2 de maig de 1808

  • Madrid, Editorial Alfaguara, 2007
  • 408 pàgines, en castellà, bibliografia comentada, mapa de Madrid de principis segle XIX

Ressenya

Madrid, 2 de maig de 1808. En aquest dia es va produir la famosa revolta popular contra l’ocupació dels exèrcits francesos a Madrid. L’esclat del motí va ser la sospita de l’eixida dels últims membres de la família reial cap a Baiona. En aquesta ciutat del sud de França ja es trobaven el rei Carles IV i el seu fill Ferran, barallats després del Motí d’Aranjuez del mes de març de 1808. L’emperador Napoleó Bonaparte actuava d’àrbitre entre pare i fill, alhora que augmentava la seua presència militar a Espanya. Els avalots al voltant del Palau Reial es van estendre per tot Madrid i prompte una massa enfurismada van atacar als francesos enllà on es trobaren. La reacció no es va fer d’esperar i l’exèrcit francés, comandat per Murat, va contraatacar i va reprimir amb ferocitat els revoltats.

Aquest llibre no té un protagonista concret, més bé són una multitud de persones que aquest dia van intervenir en un o en altre bàndol, o es van quedar a l’expectativa. Entre els revoltats hi havia humils menestrals, gent de classe baixa, i també alguns militars espanyols de baix rang. El fet heroic per excel·lència va ser la resistència de la caserna d’artilleria de Monteleón, comandada pels capitans Daoiz i Velarde. Mentrestant els alts comandaments de l’exèrcit espanyol i els membres de la Junta de Govern van tenir una actitud passiva i col·laboradora amb les forces d’ocupació franceses. També cal destacar la tragèdia dels lúcids, com els anomena Pérez-Reverte, aquelles persones que no estaven d’acord amb la presència francesa però tampoc defensaven la monarquia corrompuda, inútil i caduca dels Borbons espanyols.

Detall de "La càrrega dels mamelucs", de Goya

Detall de “La càrrega dels mamelucs”, de Goya

L’acció de la novel·la transcorre en un dia. Hora a hora i personatge a personatge va perfilant-se un dia de renecs i de ràbia desorganitzada i descontrolada, no de patriotisme ni d’honor, o com molt bé diu l’autor un dia de còlera.

Opinió personal: és una novel·la, no és un llibre d’història, però sí que és un llibre rigorós que ajuda a comprendre la història. Potser jo esperava més explicacions sobre la tragèdia dels anomenats “afrancesats”, i no tant de detall puntual i cartogràfic de la revolta, però en general és un obra que serveix d’introducció per a tractar la crisi de l’Antic Règim a Espanya. També crec que és un gran compendi enciclopèdic que ajuda a clarificar aquesta revolta, la qual sempre ha sigut molt manipulada pels defensors d’un nacionalisme espanyol tendenciós, ignorant i caspós.

Molt recomanable per a adolescents, i per a lectors inquiets amb ganes d’acció.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “El asedio” d’Arturo Pérez-Reverte (2010), més del mateix

Portada - Pérez-Reverte -El asedioRESSENYA. Arturo Pérez-Reverte:

“El asedio” (2010)

Madrid, Editorial Alfaguara, 2010

727 pàgines, agraïments finals

RESSENYA

Arturo Pérez-Reverte ens submergeix en aquesta novel·la en el setge de la ciutat de Cadis durant la Guerra del Francés, també anomenada la Guerra de la Independència, entre els anys 1811 i 1812, quan Espanya estava ocupada pels exèrcits francesos de l’emperador Napoleó Bonaparte.

 A la novel·la trobem diverses històries: la història principal és una sèrie d’assassinats de dones joves de manera molt cruel, i es dóna el cas que a cada lloc on hi ha hagut un assassinat també ha caigut una bomba francesa. Quina és la relació? Un policia corrupte intentarà trobar a l’assassí, mentre la ciutat és un microcosmos de comerciants, soldats, refugiats i diputats de les Corts, que lluiten per mantenir els drets del monarca Ferran VII i també molts d’ells, els anomenats liberals, per crear amb una constitució una nova societat més justa, més lliure i igualitària. També destaca el tema del comerç de Cadis amb Amèrica i amb Europa, amb cases comercials, barcos i mariners, i la vida de les famílies de solera gràcies a aquest negoci.

Continuar llegint:  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “El maestro de esgrima” de Arturo Pérez-Reverte (1988), a punt de la Gloriosa

RESSENYA. Arturo Pérez-Reverte:

“El maestro de esgrima” (1988)

Madrid, Editorial Alfaguara, 1999

356 pàgines, castellà.

Ressenya

Arturo Pérez-Reverte és un escriptor que no necessita presentació. Va treballar molts anys com a periodista, especialment com a corresponsal de guerra, i ha assolit una gran fama gràcies a la seues novel·les. És membre de la “Real Academia Española de la Lengua”.

El maestro de esgrima és una novel·la d’intriga al Madrid del regnat d’Isabel II, en uns moments convulsos previs de la revolució de la Gloriosa de setembre de 1868. Però també és una novel·la sobre el concepte de l’honor, encarnat pel personatge principal, don Jaime Astarloa, mestre d’esgrima xapat a l’antiga i amb pocs alumnes, que passa els dies entre les seues classes i les tertúlies vespertines a un café, amb la companyia d’altres personatges solitaris i fracassats.

Un dia, la senyora Adela de Otero, una misteriosa i bella dona, demanarà els seus serveis per a que li ensenye l’estocada dels dos-cents escuts. Don Jaime es vorà immers en una intriga política, de traicions i assassinats, sense ell voler-ho. El seu alumne, el marqués de los Alumbres, don Luis de Ayala, li confiarà un sobre amb documentació, i pocs dies després apareixerà mort per una estocada al coll. El món del mestre d’esgrima, la seua dignitat i rectitud es vorà sotragada per les baixes passions de la gent que vol medrar a tota costa.

Es tracta d’una novel·la d’eixes que no passen mai de moda, molt fàcil de llegir i amb moments inoblidables, com la presència captivadora d’Adela d’Otero, les discusions al café “El Progreso” o la visió de l’honor del mestre d’esgrima.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »