LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Cap a terres salvatges”, de Jon Krakauer, aire lliure a manta

Hacia rutas salvajes - Zeta EdicionesLLIBRE i PEL·LÍCULA. Jon Krakauer:

“Cap a terres salvatges” (1996)

Título original: Into the Wild

Edicions actuals

  • Zeta Bolsillo, Barcelona, 2009
  • 288 pàgines, en castellà

Edició antiga que jo he llegit:

  • Ediciones B, Punto de Lectura, 2001, 413 pàgines

Llibre complet en pdf

Ressenya

Argument, segons l’editorial Símbol:

“L’abril de 1992, un jove de 24 anys d’una família benestant va arribar fent autostop fins a Alaska i, caminant, es va endinsar sol cap al bosc, al nord del Mont McKinley. Es deia Chris McCandless. Havia donat tots els seus estalvis, abandonat el seu cotxe i gairebé tot el que tenia. Havia cremat els diners que portava a la butxaca i havia decidit començar una nova vida. Quatre mesos més tard, el seu cos fou trobat per un caçador d’ants.”

Autor: Jon Krakauer (Estats Units, 1954) , és alpinista, periodista i escriptor. És autor, entre altres, de La febre del cim (sobre una tràgica escalada a l’Everest el 1996; en castellà Mal de altura), i Els somnis de l’Eiger.

 jon-krakauer-cap-a-terres-salvatgesNotes personals

Vull ser breu.

Aquest és un llibre que agradarà moltíssim als/a les inconformistes. Cap a terres salvatges és un d’eixos llibres que es devoren, que no pots deixar de llegir, que malgrat saber el final (McCandless mor de fam i a soles) vols saber el com i el per què de la seua opció vital. La història alimenta eixe malestar sord que tota persona jove amb inquietuds té sobre el món que l’envolta, ple de misèries i d’abjeccions, però també amb bellesa i bondat.

L’aventura de Chris McCandless, finalment tràgica, és allò que molts hem somiat però que quasi ningú fa: enviar a fer punyetes el món i cercar la felicitat ben lluny de la hipocresia i la banalitat de la majoria de les relacions socials. És un somni de joves, quan tens eixa edat que no saps si fugir de tot o si quedar-te i fundar una família. Chris se’n va anar. La gran majoria ens quedem.

Al llibre trobarem un recorregut per la vida de Chris, especialment durant els seus dos últims anys. Veurem per què la natura té tanta fascinació en l’esperit nord-americà (“la frontera”, “go west”, etc.) Però sobretot descobrirem eixa passió per la recerca de la vida autèntica que tota persona té o ha tingut en algun moment de la seua vida, abans de convertir-se en un autòmat de costums fixes i amb el cervell eixut. També trobarem referències a obres d’autors inconformistes com Henry Thoreau, Tolstoi, Jack London, etc.

No vull enrotllar-me més.

Una última cosa: la pel·lícula està a l’altura del llibre, si bé crec que el llibre s’assaboreix millor, molt millor.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEO. “El decreixement en un minut”

VÍDEO. “El decreixement en un minut”

Explicació del vídeo segons els seus autors:

“Instrucciones para comprender el Decrecimiento en tan solo un minuto o cómo evitar en apenas un minuto, la destrucción total del planeta a través de los hábitos decrecentistas.

Esta animación “stop motion, a partir de frutas y verduras, acompaña los III Encuentros de Decrecimiento y Buen Vivir, celebrados en Bilbao en marzo de 2013.”

Més informació: Dossier. Què és el decreixement?

DOSSIER. Què és el “decreixement”?

decreixementDOSSIER. Què és el “decreixement”?

ÍNDEX

1. Observacions inicials

2. Vídeo: “En marxa pel decreixement”

3. Article: “Crecimiento para crear Empleo: La gran falacia”

4. MÉS INFORMACIÓ

1. Observacions inicials

En la bibliografia i webgrafia sobre l’actual crisi trobem dos postures molt clares: els partidaris de l’austeritat (als grans mitjans de comunicació) i els partidaris de la inversió en la societat i en mantenir l’Estat del Benestar (als blocs d’Internet i petits mitjans de comunicació lliures). Però si només ens quedem en la superfície dels problemes poques vegades aprofundirem en les conseqüències d’aquestes polítiques.

El “decreixement” és una proposta interessant que mira més enllà de les opcions d’austeritat o inversió, si bé té el desavantatge que de moment no passa d’unes manifestacions de bones intencions, amb difícil aplicació pràctica. Però és recomanable donar-li una ullada pel que té de renovació i sobretot de crítica amb sentit comú a l’actual sistema.

Segons Ramón Alcoberro: El concepte de «decreixement» convindria no confondre’l amb el de «creixement negatiu» que s’usa habitualment en economia —en un irònic exercici de ‘contradictio in terminis’— per designar les pèrdues. En la teoria decreixentista (Latouche, etc.) es considera que el concepte de creixement ja no descriu un fet macroeconòmic real que s’esdevingui en les nostres societats. El creixement fou un fenomen que es produí des del final de la II Guerra mundial fins a la dècada de 1970 del segle passat (quan encara es produïa valor real). Però l’únic creixement que s’ha produït als països del Nord des de 1986 és una ficció macroeconòmica, un efecte colateral de l’especulació, aconseguit amb l’ús de mecanismes financers cada cop més complexos i amb la reducció del poder de compra real dels salaris.”

També segons aquest autor: “«Decréixer» vol dir una cosa ben diferent que creixement negatiu; significa assumir com a criteri regulador en la vida econòmica les conseqüències del principi entròpic: no és possible créixer il·limitadament dins un sistema tancat i que disposa d’una quantitat d’energia limitada.

D’una manera més pedagògica, el decreixement proposa «un ‘cercle virtuós’ de vuit ‘R’: reavaluar, reconceptualitzar, restructurar, redistribuir, relocalitzar, reduir, reutilitzar, reciclar». En definitiva, la prespectiva decreixentista tracta d’actuar contra la lògica del capitalisme globalitzat i, sobretot, ens planteja una pregunta moral fonamental: quina mena de felicitat volem els humans? Ens fa més feliços viure esclavitzats per l’economia o podem buscar una alternativa a la conversió de la vida en diner? Per respondre aquesta qüestió convé deixar de pensar exclusivament en termes d’estadístiques i cal començar a pensar en termes de felicitat humana i de vida quotidiana. Es tracta, i no és poc!, de posar per davant d’interessos econòmics a curt termini, el paper de l’ètica en economia i d’assumir que les decisions morals tenen també conseqüències serioses per a la producció i el consum.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »