LLIBRE. “Anatomía de un instante” de Javier Cercas (2009), sobre el 23-F de 1981 i l’actual democràcia espanyola

(Actualitzat 24/03/2014)

Editorial Random House Mondadori, Barcelona

463 pàgines, amb índex, bibliografia i notes al final.

VÍDEO DE L’INSTANT

Abans que res, un vídeo. Dura 21 segons. Tejero i els guàrdies civils entren al Congrés dels Diputats. Es veu un poc borrós, però és l’instant, quan Suárez permaneix assegut, només un puntet a l’extrem dels bancs de color blau, els que estan reservats per als membres del govern, entre els segons 10 i 13. L’instant.

23 de febrer de 1981, a les 18.23 h, Congrés dels Diputats, Madrid.

Enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YSemfaM3Odg

RESSENYA

“Anatomia de un instante” parteix de l’instant en que Adolfo Suárez, el president del govern que fou la principal cara visible de la Transició espanyola, es queda assegut mentre els colpistes disparen les seues armes dins de l’hemicicle del Congrés dels Diputats. En la xuleria, o temeritat, només el van seguir el general Gutiérrez Mellado, mà dreta de Suárez, i Santiago Carrillo, el líder del Partit Comunista. Per què no es tirar a terra com la resta de diputats? Què va pensar? Com es van encadenar els esdeveniments fins a eixe instant? Aquestes són algunes de les preguntes que l’autor es planteja i que tracta de respondre en aquest llibre, que justament per això és alguna cosa més que una aportació més a la prolífica literatura de la Transició i de l’intent de colp d’estat del 23-F.

A mi m’ha resultat un llibre estrany, un llibre que m’ha agradat molt, de vegades molt repetitiu, i també amb colps d’efecte i simetries inesperades molt suggeridores.

Enmig de l’intent de colp d’Estat del 23-F de 1981 el llibre destaca a tres “herois”: Adolfo Suárez, al general Gutiérrez Mellado i a Santiago Carrillo, en l’instant que es van quedar plantats davant dels militars mentre la resta de diputats es tiraven a terra. Finalment l’actuació de la monarquia va fer fracassar aquest intent de colp d’estat i així el rei va quedar legitimat per a la democràcia (recordem era un rei posat pel franquisme). La paradoxa final d’aquesta història és que Suárez no sap que és Suárez, i tots parlem d’ell com si estiguera mort. I el règim del 78, passats els anys, vistes les mancances de la falsa ruptura, està més qüestionat que mai.

Respecte a l’autor: Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) és professor de literatura a la Universitat de Girona. Es va fer famós amb la seua novel·la Soldados de Salamina, la qual va portar al cinema David Trueba, sobre un jove heroi que va fer el que havia de fer als moments finals de la Guerra Civil espanyola. Amb Anatomía de un instante va tornar als èxits de vendes l’any 2009. Per casualitat eixe any, a la diada de Sant Jordi, a Barcelona, el vaig veure en una caseta firmant.

Reproduisc unes cites que considere interessants.

MÉS MATERIALS

– Enllaç a l’esquema de la Transició espanyola (1975-1982)

– Enllaç a l’esquema de la Democràcia espanyola (1982-…)

Article sobre la Història d’Espanya: Demasiados retrocesos, per Josep Fontana

– Enllaç a constitucionalisme espanyol (1808-1978)

– Vídeos: ““Puc prometre i prometo”: Adolfo Suárez, en 6 vídeos”, ara.cat, 21/03/2014.

– Article: “Adolfo Suárez en la historia de la transición de la dictadura a la democracia“, per Julián Casanova Ruiz, 23/03/2014, molt recomanable (enllaç pdf  –  enllaç doc)

ÍNDEX DE CITES

  1. Cultura del colp d’Estat i del militarisme a Espanya. Pàgines 40-41
  2. Unión de Centro Democrático (UCD). Pàgines 67-68
  3. Context internacional de la Transició. Pàgines 74-76
  4. Tots contra Suárez. Pàgines 77-78
  5. Transició, pacte de l’oblit o del record? Pàgines 108-109
  6. Suárez, maldestre amb la democràcia. Pàgina 134
  7. Responsabilitat del rei respecte del colp d’Estat. Pàgines 139 i següents
  8. Paral·lelismes entre Suárez i Carrillo. Pàgines 184-185
  9. Suárez, fermesa davant els militars. Pàgines 335-336
  10. L’ímpetu reformador de Suárez. Pàgines 364-365
  11. La capacitat de persuadir de Suárez i l’aprovació de la Llei de Reforma Política (18-nov-1976). Pàgines 365-369
  12. El llarg i cruel final de Suárez. Págines 398-400
  13. Judici als colpistes. Pàgines 418-419
  14. Reforçament de la monarquia gràcies al colp d’Estat del 23-F. Pàgines 426-428
  15. L’instant, la imatge. Pàgina 428
  16. Una democràcia vertadera: el trencament amb el franquisme. Pàgines 432-434


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis