LLIBRE i PEL·LÍCULA. “1984” de George Orwell (1949), la distopia per excel·lència

Portada - Orwell - 1984

Barcelona, Ediciones Destino, 2006

319 pàgines, en castellà, apèndix “Los principios de neolengua

En català es pot trobar una edició econòmica a labutxaca

1984 és la distopia per excel·lència, el relat sobre un futur negre imaginat a partir de les experiències de George Orwell (1903-1950) amb l’stalinisme dels anys 30 del segle XX. Tal com diu l’editorial “aquesta novel·la, escrita el 1948, és un dels grans al·legats del segle XX contra el totalitarisme.”

El seu argument és tan conegut que resulta popular:En el futur hipotètic en què se situa l’acció, el món està dominat per tres grans superpotències, totes tres enfrontades entre elles per principis ideològics diferents, però totes tres totalitàries. Winston Smith, el protagonista, viu a Londres i treballa al ministeri de la Veritat reescrivint i retocant la història de la seva superpotència. Quan s’adona que amb aquesta feina l’únic que fa és contribuir a la farsa del seu govern, i sobretot quan entra en relació amb una jove rebel, és quan topa frontalment amb el Gran Germà, que controla fins al més mínim detall de la vida privada de tothom, amb uns mecanismes de domini que recorden els del nazisme i els de l’estalinisme.”

george-orwell-bbc

Eric A. Blair, conegut com “George Orwell” (1903-1950)

Aquesta novel·la fa por i mandra, no per si mateixa, sinó per la fama que arrossega com a “clàssic imprescindible”. Per això recomane oblidar aquest soroll i dedicar-se a llegir-la com si no hagueres sentit res d’ella abans.

La novel·la està estructurada en tres parts clarament diferenciades. El llenguatge és tan senzill que resulta transparent, el que fa inquietant el relat és l’acció dins d’un ambient asfixiant.

Detalla molt bé i et fa sentir com seria un món de malson sense llibertats, el qual pot esdevenir real, especialment en eixos petits o grans gestos de misèries quotidianes que tothom es troba al llarg de la seua vida, en els rituals socials de condemna de qualsevol heterodoxia.

Especialment m’ha cridat l’atenció la creació i definició del concepte neollengua, un dels recursos més palpables i perdurables de la novel·la, amb la idea de l’empobriment i el control del llenguatge per a dominar així la realitat.

Tot seguit compartisc la seua possible aplicació didàctica i uns textos que trobe significatius.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »