LLIBRE. “Resum de literatura grega” de Carles Riba (1927), reeditat i amb una antologia de textos impagable

portada-carles-riba-resum-literatura-grega

Resum de literatura grega és un llibre amb unes lliçons de Carles Riba (1893-1959), un reconegut poeta i homenot de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Aquestes lliçons les impartia a l’Escola Superior de Bibliotecàries, de 1916 a 1924, en el marc del projecte cultural de la Mancomunitat de Catalunya, ja sabeu, la de Prat de la Riba i companyia.

Aquest llibre es va publicar originalment el 1927, i ara s’ha reeditat per Edicions Cal·lígraf, una editorial de Figueres que no coneixia de res fins que Enric Iborra va recomanar aquest llibre al seu bloc la serp blanca.

Per la meua part em trobe molt còmode llegint sobre els clàssics, encara que reconec que, així, de colp, veure un llibre sobre literatura grega clàssica pot fer un poc de mandra. Per a la majoria és un tema massa culte, elevat, fins i tot un tant hieràtic. Però per a tota persona que tinga una curiositat natural insaciable aquest petit llibre és molt recomanable: serveix com a mapa, per a veure què és això de la literatura grega.

El llibre té tres parts: un pròleg a càrrec d’Eusebi Ayensa, el text original de Carles Riba, de poc més de cinquanta pàgines, molt esquemàtic però amb algunes anotacions, per a mi, molt divertides i suggeridores, i finalment una antologia de textos realitzada també per Eusebi Ayensa.

Crec que és un llibre que sap a poc, no perquè estiga incomplet, sinó perque fa ganes de llegir més sobre l’antiga Grècia, i perquè amb llibres com aquest la solemnitat clàssica desapareix un poc i la seua història esdevé més humana, més acolorida i sobretot més actual. Els grecs no eren només musculats superherois i diletants filòsofs, sinó també homes i dones ben vius que van saber traslladar les seues cabòries, que són les nostres també, a la seua literatura.

Per a complementar aquest llibre recomane la Història dels grecs d’Indro Montanelli, un periodista italià que fou un gran divulgador cultural. Me’l vaig llegir fa temps, i és un dels pocs llibres que he llegit en la llengua original (Storia dei greci). Tinc ganes de tornar-me’l a llegir.

També em va agradar molt Historia menor de Grecia, de Pedro Olalla, farcit d’històries breus i molt significatives. Per a estar sempre rellegint-lo.

Per cert, també hi ha un Resum de literatura latina del mateix Carles Riba, també publicat per Edicions Cal·lígraf, i encara que el vaig demanar farà un parell de mesos, al mateix temps que el resum de la grega, no hi ha manera que me’l porten. De vegades sembla que les distribuïdores fan boicot a les petites llibreries que encara resisteixen a tanta deixadesa. Demà m’escaparé una estona de la faena i tornaré a passar-me per la llibreria que més visite, la Llibreria Llorens al carrer Sant Llorenç d’Alcoi, petita, incòmoda i encantadora, i saludaré als coneguts, els recordaré la comanda i somriuré amb complicitat mentre telefonen al distribuïdor davant de mi per a preguntar-li que què passa amb el meu llibre.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Història de Roma” d’Indro Montanelli, quan la crítica dels costums esdevé un art

historia de roma OK def.indd

Conec molt bé la Història de Roma d’Indro Montanelli. A casa dels meus pares hi havia una edició en castellà dels anys seixanta, amb tapa dura, de l’editorial Plaza & Janés, plena d’errades i amb algunes làmines en blanc i negre. Quan era jovenet no parava de rellegir-la i, junt a altres lectures, em va animar a estudiar la carrera d’història. L’editorial labutxaca l’ha publicada en català i, és clar, l’he tornada a llegir.

Indro Montanelli (1909-2001), el seu autor, és tota una figura de la Itàlia del segle XX. Va ser un periodista molt reconegut i va escriure exitoses obres de divulgació històrica com aquesta Història de Roma (1957), una Història dels grecs (1959), l’obra Dante i el seu segle (1964) i una sèrie de llibres sobre la història d’Itàlia. Va aconseguir que els seus llibres foren llegits per tot tipus de persones gràcies a un estil molt pla, col·loquial però gens vulgar, amb referències contínues al present, i també amb un seguit de reflexions sobre els costums de cada època que solen derivar en crítiques corrosives. Va ser un intel·lectual incòmode per al poder, i se l’ha arribat a etiquetar com a “anarquista de dretes” o “anarco-conservador”. Com a periodista va treballar de corresponsal durant l’època del feixisme mussolinià, després va ser una referència al Corriere della Sera, del qual va eixir malament per a crear el seu propi periòdic, Il Giornale, i quan aquest va fer fallida, amb més vuitanta anys, va fundar La Voce, la seua última aventura periodística des de la qual era molt crític amb el polític populista italià Silvio Berlusconi. Montanelli defensava per damunt de tot la independència del periodista, i sembla que la va practicar amb fets.

A Història de Roma trobem una explicació, molt fàcil de llegir, dels més de mil anys de la història d’aquesta ciutat, amb els seus orígens mítics, i que va crear un imperi mediterrani després d’haver passat per un règim monàrquic i un altre de republicà. Parla molt del poble romà, però especialment destaquen les seues descripcions dels grans protagonistes. Els reviscola amb anècdotes i historietes, i aconsegueix dotar de color una història clàssica que ens ha arribat de vegades massa distant, plena d’estàtues blanques i fredes. És una història plenament humanitzada. També cal dir que en aquesta edició trobem mapes, una cronologia i un índex onomàstic, tot molt útil. Sobre la importància de la història de Roma no cal insistir amb obvietats: bona part de la nostra cultura és hereva directa de Roma.

El que fa diferent aquesta obra de divulgació històrica és el seu to crític contra la depravació dels costums de responsabilitat pública que sembla ser que tenien els antics, una depravació que pot enfonsar un poble, com li va passar a l’Imperi romà i li pot passar a qualsevol altre poble actual. Montanelli era escriptor però també un home d’acció, i defensava una ètica i sobretot unes actituds basades en la responsabilitat, el treball, la sobrietat i el sentit del deure, tant a nivell individual com col·lectiu. Es veu de lluny que li agradava la disciplina, però no una disciplina imposada des de fora, sinó la que prové de l’esforç propi i que es reflexa en les accions i en la història d’una societat.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER. Sobre mitologia grega

jupiter-thetis-Ingres

Índex

  1. Materials sobre mitologia grega (enllaços a exercicis, vídeos, pel·lícules)
  2. Documental: “Dioses y héroes en la mitologia griega”
  3. Esquema de la cosmogonia i la teogonia grega
  4. Llibre. Jean-Pierre Vernant: “L’univers, els déus, els homes” (1999)

1. Materials sobre mitologia grega

Dossier sobre Mitologia clàssica del Departament de Grec de l’IES Gabriel Ferrater, amb molts recursos i molt bons, MÉS QUE RECOMANABLE, en català, enllaç

LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

La civilització grega, al web claseshistoria.com, un bon resum, en castellà, enllaç

La vida quotidiana a Grècia, per artehistoria, enfocat sobretot a l’art però molt útil, en castellà, enllaç

Vídeo sobre l’antiga Grècia, per artehistoria, molt complet però un poc avorrit, en castellà, 13 minuts, enllaç

Pel·lícules que a mi m’agraden sobre mitologia grega:

  • Ulises” (Ulise), directors M. Camerino i M. Bava, 1954, 95 minuts, sobre l’Odissea.
  • Furia de Titanes” (Clash of the Titans), director Desmond Davis, 1981, 118 minuts, sobre el mite de Perseu, la Medusa i Andròmeda.
  • Troya” (Troy), director Wolfgang Petersen, 2004, 163 minuts, sobre la guerra de Troia i l’obsessió d’Aquiles per la fama immortal, enllaç al tràiler.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SÈRIE DE TV. “Roma”

Titus Pul·lo i Lucius Voreno

Titus Pul·lo i Lucius Voreno, els protagonistes de la sèrie Roma

SÈRIE DE TV. “Roma”

Recomane vivament veure la sèrie de TV “Roma”, per la seua qualitat en l’ambientació històrica i per ser una sèrie apassionant i molt ben feta, que explica la història de dos amics (Pul·lo i Voreno) durant els turbulents anys del final de la República Romana i l’inici de l’Imperi (segle I aC).

És una sèrie d’eixes que creen interés per l’Antiguitat. Per a veure, sentir i quasi tocar la història.

Edat: a partir de 16 anys (hi ha escenes explícites de violència i de sexe).

Fitxa tècnica

(Dades de la viquipèdia)

  • Creadors: Bruno Heller, John Milius, William J. MacDonald, David Frankel, Adrian Hodges, Alexandra Cunninghan
  • Països de producció: Estats Units i Regne Unit
  • Canals de TV: HBO, BBC i RAI
  • Època de l’acció: el final de la República Romana, entre els anys 52 i 31 aC.
  • Lloc: l’antiga Roma i els seus dominis
  • Primer episodi emés el: 28 d’agost de 2005
  • Últim episodi emés el: 7 de gener de 2007
  • Núm. de temporades: 2
  • Núm. d’episodis: 22
  • El centurió Voreno i el legionari Pul·lo a les Gàl·lies

    El centurió Voreno i el legionari Pul·lo a les Gàl·lies

    Títol original: “Rome”

Argument

La sèrie és un drama històric que representa el període històric que envolta la violenta transformació de la República Romana a l’Imperi; un canvi causat per una guerra civil entre l’aristocràcia romana dividida entre els sectors popular i conservador, degut a la crisi de les institucions polítiques i les actuacions d’homes i dones molt ambiciosos. De resultes d’aquesta crisi política desapareixerà la República i es crearà un nou règim monàrquic anomenat l’Imperi, amb Octavi August com a emperador (i “princeps senatus”) i la instauració de la dinastia Juli-Clàudia.

A la presentació de la sèrie el lloc web de l’HBO proporcionava la següent introducció a la història:

“Mig segle abans del naixement del cristianisme, Roma s’ha convertit en la ciutat més poderosa del món, una metròpoli cosmopolita amb un milió de persones i epicentre d’un Imperi d’extensió. Fundada sobre els principis del poder compartit i la feroç competència personal, la República fou creada per impedir que qualsevol home aconseguís un poder absolut. És una societat on els soldats poden pujar per damunt dels plebeus per convertir-se en herois i fins i tot en líders de la República. Però quan la classe dirigent es féu extravagant i rica, les institucions s’esfondraren erosionades per la corrupció i l’excés, i els vells valors de disciplina espartana i unitat social cediren davant un gran abisme entre classes.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. Història de Roma Antiga

coliseoTEMA 11

Història de Roma

Monarquia, República i Imperi

Curs: 1r d’ESO

(Actualitzat 20-09-2020)

Apunts – Esquemes – Recursos

  • Recursos didàctics: “En tiempos de los romanos“, clarionweb, en castellà, enllaç
  • LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

Mapes

  • Mapa. Segona Guerra Púnica (218-202 aC), enllaç
  • Mapa. L’expansió de Roma (202 aC-14 dC), enllaç
  • Mapa. L’expansió de l’Imperi Romà, des del segle V aC fins el 117 dC, enllaç 1 mapa complet  – enllaç 2 (mapa mut, per a pintar)
  • Mapa. Les províncies de l’Imperi Romà (117 dC), enllaç
  • Mapa. L’expansió del cristianisme fins el Concili de Nicea (325 dC), enllaç

Vídeos

Documentals

  • DOCUMENTAL. “Legionarios de Roma. El Imperio Romano“, 2006, 52 minuts, enllaç YouTubeenllaç RTVE
  • DOCUMENTAL. “Aníbal, el peor enemigo de Roma”, BBC, 2006, teledocumentales.com, 90 minuts, enllaç 1enllaç 2

Pel·lícules

  • Roma (sèrie de TV, 2005-2006, per a majors de 16 anys), explicació de la sèrie
  • Gladiator (Ridley Scott, 2000)
  • La caída del Imperio Romano (The fall of the Roman Empire, Anthony Mann, 1964)
  • Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960), per a mi la millor, recursos didàctics 1recursos 2
  • Ben-Hur (William Wyler, 1959)
  • Julio César (Julius Caesar, Joseph L. Mankiewicz, 1953)
  • Quo Vadis (Mervyn LeRoy, 1951)

Lectures

  • DIVULGACIÓ. Indro Montanelli: “Història de Roma” (1957), enllaç a la ressenya i als textos
  • LITERATURA. Carles Riba:Resum de literatura llatina(1928), amb una antologia de textos, enllaç
  • LITERATURA. Robert Graves: “Yo Claudio” (1934) i la segona partClaudio, el dios y su esposa Mesalina” (1935), enllaç a les ressenyes