LLIBRE. «Àtila», de Mario Bussagli, un nom ple d’evocacions

portada mario bussagli atila

Per pura casualitat he llegit Àtila de Mario Bussagli. Ha passat per davant de la pila de llibres que tinc pendents, però és que em va captivar només fullejar-lo. El vaig comprar per 3 € aquest Nadal a una papereria, mentre buscava cromos de Pokémon per als meus fills. L’autor, Mario Bussagli (1917-1988), va ser un historiador orientalista italià.

Àtila és una monografia històrica a mitjan camí entre l’estudi erudit i la divulgació, i conté nombroses interpretacions de l’autor, algunes molt divertides. Explica l’origen i evolució del poble hun, i també la crisi baiximperial romana. No és només una biografia, però el nom d’Àtila és un reclam, perquè aquesta paraula ens ompli el cap de ressonàncies bàrbares: Àtila va ser el rei dels huns, va atacar Roma a mitjan segle V dC, quan l’Imperi romà s’ensorrava, va parlamentar amb el papa Lleó I el Gran, en l’últim moment es va retirar, poc després va morir i curiosament amb la seua mort es va esborrar el seu poble.

A més a més tenim la “romàntica” història amb Honòria (interpretada per Sophia Loren en una pel·lícula de 1954), que era la germana de l’emperador Valentinià III, amb qui Àtila es volia casar segons Mario Bussagli, i per la qual com a dot va demanar les Gàl·lies. Siga com siga, els huns van encarnar el terror, però van desaparéixer de la història tan ràpid com van sorgir. D’Àtila hi ha cites i expressions conegudes com «per on passava Àtila no tornava a créixer l’herba», o «Àtila, el flagell de déu» (flagellum Dei). Evoca com pocs el paper de supermalvat en la història.

Fins ací, la història típica. Però el llibre d’Àtila m’ha encisat perquè apareix tot un món de pobles ramaders i nòmades d’Àsia Central, dedicats al pillatge i la guerra quan l’ocasió és propícia. D’entre aquests pobles estan els hsiung-nu, a les fronteres de Xina, que nosaltres coneixem com els huns. Al segle V dC migraran i arribaran a Europa, atacaran l’Imperi Romà d’Orient i poc després el d’Occident. Es pot llegir Àtila com una aproximació parcial a la crisi del segle V dC, amb notes etnogràfiques i culturals, i cites d’historiadors antics com Sidoni Apol·linar, Jordanes, Ammià Marcel·lí i sobretot Prisc. De fet, es llig millor que moltes novel·les històriques. La llàstima és que és un capítol de la història que despatxem amb un o dos comentaris bàsics en les classes d’Història de 2n d’ESO. Ho tinc decidit: algun any farem a classe un projecte sobre els huns.

Alguns recursos:

1. Compartisc algunes imatges sobre el tractament d’Àtila i els huns en l’art:

2. Buscant materials m’he enamorat dels cartells de la pel·lícula italiana Attila de 1954, dirigida per Pietro Francisci i interpretada per Anthony Quinn i Sophia Loren. Mireu, mireu…

3. Documental ple d’estereotips: Atila, el rey bárbaro (Canal Història, 42 minuts)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: