LLIBRE. «Una breu i atzarosa història de la vida» de Joan Anton Català Amigó (2021)

Una-breu-i-atzarosa

Portada del llibre

 

Vaig descobrir Joan Anton Català gràcies al meu gos Rufo. Cada nit, després d’arreplegar el sopar i gitar els xiquets, pegue l’última volta amb el gos i mentrestant escolte música o algun programa de ràdio. Així vaig aplegar als podcasts de La Terra és plana, una secció del programa dominical El suplement de Catalunya Ràdio. En aquesta secció, d’uns vint minuts, Joan Anton Català explica algun fet o tema científic, en especial sobre el cosmos. És un programa molt amè i ben fet, amb divulgació científica de primera.  

Joan Anton Català és químic i astrofísic, i amb les seues explicacions contagia la seua passió per la ciència i per l’espai, ja siga mitjançant vídeos, ràdio o fins i tot Twitter, al seu compte @estelsiplanetes, del milloret que hi ha a aquesta xarxa. També té un web personal, una mena de repositori on arreplega bona part de la seua activitat (i també ofereix els seus serveis, ningú viu només de l’aire…). D’entre tot el material que podem trobar al seu web destacaria els vídeos que va fer durant el confinament del 2020, titulats “Ciència en confinament“. Llàstima que encara no el coneguera. 

L’últim llibre que ha publicat és Una breu i atzarosa història de la vida, subtitulat Des del moment zero fins al planeta que habitem avui. És un llibre que arreplega bona part de les explicacions que ha anat fent en els últims anys. De fet, una cosa que destaca és la seua oralitat, la capacitat de llegir-ho com si t’ho estiguera explicant per la ràdio. Però potser és una impressió personal per sentir sovint els seus podcasts, qui sap?

Aquest llibre té dos parts ben diferenciades. La primera, titulada “Un univers perfecte”, és la part astrofísica per excel·lència, on explica l’origen de l’univers (d’aquest univers), les seues forces i partícules, la dinàmica de les estreles i moltes coses més. A “Un lloc per a la vida”, la segona part, fa un inventari de les característiques del planeta Terra com el lloc on les “casualitats” van afavorir l’aparició i desenvolupament de la vida: com la ubicació del planeta en una zona d’habitabilitat, l’arribada de l’aigua mitjançant cometes, la creació catastròfica de la Lluna que ens dona estabilitat, l’atmosfera, l’escut magnètic, la tectònica de plaques, el cicle del carboni, etc. Tot un seguit de fets que es van produir i que podien no haver passat perfectament, o de diferent manera. Per a ajudar a entendre-ho millor Joan Anton Català fa comparacions sovint amb les dinàmiques d’altres planetes com Mart o Venus, o fins i tot més enllà, com els exoplanetes. Per això en aquest llibre trobarem repetidament això de les “casualitats” de la vida, i no és només un recurs retòric.

joan anton català amigó 9tv-març-2018

Joan Anton Català Amigó

M’ha encantat aquest llibre; em reconec addicte a les bones històries i aquest llibre n’és una. Cada cert temps em sembla que necessite un llibre de divulgació científica o història de la ciència, i recorde amb estima les lectures que vaig ressenyar fa temps sobre Breu història de gairebé tot de Bill Bryson, Vida, la gran aventura de Juan Luis Arsuaga o El somni de Lucreci de Martí Domínguez.

Potser al llibre de Joan Anton Català grinyola un poc el títol, perquè no és tant una història de la vida com una explicació sobre les condicions que fan possible la vida a la Terra. La primera part, la d’astrofísica, és magnífica i molt aclaridora, mentre que la segona part en alguns moment sembla un resum bàsic. I quasi no trobem “història de la vida” com tal, perquè en comparació hi ha poca biologia i molt poc sobre l’evolució. Per això és un llibre que més que explicar la història de la vida explica les seues condicions materials, les “casualitats”. El que està clar és que un títol que fora “les condicions” o “casualitats” per a la vida no tindria tanta força. Potser el matís d’una “breu i atzarosa història” és més important del que sembla. 

Per últim, com a professor d’història he al·lucinat amb l’explicació de la segona llei de la termodinàmica i la creació del temps. Fa uns mesos vaig llegir La teoria del todo d’Stephen Hawking i encara que em va agradar molt no vaig entendre quasi res. Gràcies al llibre de Joan Anton Català tinc la sensació que per fi entenc alguna cosa del funcionament del temps segons la física (coses de la transferència de calor, que és moviment de la matèria, que va del calor al fred, i l’entropia…). Una de les millors coses que es pot dir d’un llibre és que emociona, i a mi m’ha emocionat contínuament aquest relat de les “casualitats”. 

Un fragment: Pols d’estrelles

El carboni de les nostres cèl·lules va néixer dins una estrella de massa similar al Sol. El calci dels nostres ossos es va forjar enmig del col·lapse gravitatori d’una estrella massiva, igual que l’oxigen que respirem o que forma l’aigua que ens constitueix. I si el ferro que hi ha en cada gota d’hemoglobina pogués parlar ens relataria com va sorgir de la tremenda explosió termonuclear d’una supernova Ia.

I, com ja havíem vist, a aquesta certificació de procedència dels nostres components li hem de sumar la de l’hidrogen, tot ell provinent del Big Bang.

I ja ho tindríem. Han estat fenòmens extraordinaris, tots quasi inimaginables, els que ens han fet. Tot, absolutament tot el que ens rodeja, des de pedres a ocells, des de l’aire a la Lluna, qualsevol planeta, cometa o asteroide, té el seu origen en el Big Bang i després en la fàbrica de les estrelles.

Sense estrelles que morissin, nosaltres no viuríem.

recepta nadó 3 kg estelsiplanetes

Recepta per a fer un nadó de 3 kg, per Joan Anton Català (@estelsiplanetes)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: