MAUTHAUSEN. Un còmic, un documental i un llibre imprescindibles

Mauthausen té la trista fama de ser el camp de concentració alemany on més republicans espanyols van morir assassinats o per les condicions infrahumanes que van patir allí.

Des de desembre de 1940 fins a l’alliberament del camp el maig de 1945 van parar allí uns 9300 republicans espanyols, dels quals un 5500 no van sobreviure, uns dos terços del total. No era pròpiament un camp d’extermini, però si va ser un camp que tenia la classificació III, la més alta, on els presos estaven destinats a morir per extenuació i fam.

Sobre la història d’aquest camp hi ha nombrosos materials i recursos per a veure-ho en classe. Jo n’he triat tres: un còmic, un documental recent i un llibre que em sembla que no té el suficient reconeixement. Els presente breument:

1. CÒMIC

Esperaré siempre tu regreso és un còmic de Jordi Peidro, publicat per Desfiladero Ediciones, de l’any 2016. A partir de la experiència de l’alcoià Francesc Aura Boronat (1918-2018) conta la història dels milers de republicans espanyols que van anar a Mauthausen. Potser siga el recurs més accessible per als alumnes.

En aquesta obra, en menys de dos-centes pàgines, veiem el final de la Guerra Civil, l’exili republicà, els camps de concentració francesos, l’inici de la Segona Guerra Mundial, la fulminant desfeta francesa, i la vida tan precària i la mort quasi segura que els esperava a aquests exiliats al lager de Mauthausen.

Per si no fóra poc, al final hi ha unes pàgines amb una explicació històrica i una apologia de la memòria, i també unes notes de la família de Paco Aura i de l’autor del còmic. Llàstima que aquesta obra només estiga en castellà. Així i tot, és una obra molt recomanable i colpidora.

Un apunt personal: no vaig parlar mai amb Paco Aura malgrat ser els dos alcoians, però sí que vaig estar present el dia agredolç (per a mi) que li van donar una medalla de l’ajuntament d’Alcoi l’any 2005. Fa dos anys vaig publicar una breu nota el dia de la seua mort i vaig afegir un audiovisual molt ben fet de 8 minuts que va fer la xarxaPEA-UNESCO d’Alcoi sobre la seua vida i aquest còmic. Per si voleu veure-ho ací teniu l’enllaç.

2. DOCUMENTAL

El passat primer de maig (any 2020) es va estrenar el documental Los últimos españoles de Mauthausen y del resto de campos nazis, dirigit per Carlos Hernández i Concha Esquinas, basat en el llibre de Carlos Hernández amb el mateix títol.

Aquest documental és un recurs impressionant per a treballar la memòria històrica amb els alumnes: la història dels camps de concentració t’entra pels ulls, amb nombroses imatges, i per les orelles, perquè te la conten els que la van patir. L’empatia és absoluta. Després de veure’l no hi ha cap possibilitat per a banalitzar o blanquejar la història del feixisme, tan atractiva per a alguns alumnes.

El documental dura una hora i vint-i-dos minuts. Es pot veure bé en dos sessions en classe. La majoria dels protagonistes que apareixen al documental han faltat en els últims anys.

3. LLIBRE

K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, publicat per Club Editor, en la col·lecció de Club Editor Jove (ben baratet i accessible). Són tres-centes vint-i-huit pàgines sobre la vida al camp de concentració de Mauthausen. Amat-Piniella (1913-1974) hi va estar i va sobreviure per a contar-ho, però va preferir fer-ho en forma de novel·la.

Aquest llibre és un recurs prèmium per a tractar Mauthausen, molt indicat per als alumnes que necessiten més o que els interessa molt el tema. Crec sincerament que K.L Reich es pot posar al costat del clàssic Si això és un home de Primo Levi. Té un estil diferent però aguanta bé les comparacions. En aquest llibre trobem ben detallada la vida dels republicans espanyols al lager de Mauthausen; és molt visual. Sovint he hagut de parar la lectura, alçar el cap i agafar aire.

A més dels horrors i les misèries crida l’atenció com explica l’organització interna del camp, amb els kommandos i els kapos, i també les faccions i les lluites de poder entre els presos. Açò últim és un capítol poc conegut dels camps de concentració i és molt interessant, perquè rebaixa l’èpica, els fa més humans.

Per als professors hi ha un postfaci magnífic de Marta Marín-Dòmine. És un estudi amb més informació sobre l’obra i l’autor, comparacions amb altres obres i explicacions tan suggeridores com la de les quatre «mirades» d’aquesta novel·la: «la mirada de qui mira la tortura»; «la mirada activa posada al servei de l’acte de testimoniar»; «una mirada documental ficcionalitzada» per a documentar fets verídics; per últim, «un dels aspectes més delicats de l’experiència del camp: l’atracció que l’horror i el patiment dels altres poden arribar a despertar en l’espectador —dit d’una altra manera, el camp com a lloc de gaudi.» Aquesta última mirada és sinistra però ens posa en alerta davant d’un fet que solem oblidar: que la curiositat davant del patiment (l’espectacle del dolor) pot afeblir la reflexió crítica i moral. Com diu Marta Martín-Dòmine «El lector també es veu obligat a mirar, a fer balanç del paper que assumim quan observem el patiment dels altres».

Per últim, hi ha un apèndix amb dos informes de la censura franquista i la correspondència entre Joaquim Amat-Piniella i el seu editor en català Joan Sales, anteriors a la publicació de K.L. Reich en Club Editor en 1963. És una delícia, fins i tot la disputa amable entre autor i editor pel final de la novel·la (va guanyar l’autor).

A tall d’exemple compartisc un fragment de K.L. Reich que m’ha agradat molt:

«I passà el temps. Hivern, primavera, estiu, tardor, hivern… Moltes vides s’anaven apagant mentrestant, al ritme d’un rellotge insensible i imparable, i cada mort era una fita que la durada deixava sobre el seu camí infinit. El calendari semblava tenir un nombre elevat de fulls cada dia. Cada full era un home que havia renunciat a la lluita i que s’encongia per trobar protecció en la tenebra que ho esborrava tot. Els rengles, delmats per les abrivades del temps, es repoblaven i es cobrien incessantment amb els contingents que entraven un dia i l’altre. I cada dia era un calc de l’anterior: els mateixos gestos, les mateixes paraules, les mateixes sofrences, el mateix horror. I cap dels dies següents no aportaria innovacions essencials, i si de cas transformació hi havia, seria tan lenta, tan imperceptible, que la visió acostumada als petits incidents i als grans dolors immediats, no se n’adonaria pas. La llei del camp imposava a cada individu la ignorància dels seus semblants. L’egoisme era l’única arma eficaç contra l’acció del temps; els egoistes tenien el privilegi de conservar a les mans els fulls del calendari. Els egoistes i també aquells als quals la sort embolcallava capritxosament amb la seva cuirassa. Uns i altres veien caure les neus seques o flonges, repel·lien les escomeses del fred, resistien el pes de la fatiga i de la fam, esquivaven l’envestida dels mals tractes, i, en definitiva, vivien.»

2 Responses to MAUTHAUSEN. Un còmic, un documental i un llibre imprescindibles

  1. Retroenllaç: TEMA. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: