LLIBRE. «El diari de la Renia» de Renia Spiegel, una adolescent assassinada pels nazis

El diari de la Renia és un testimoni de la jove Renia Spiegel que va morir assassinada pels nazis als 18 anys. La van trobar amagada amb els pares del seu nóvio, quan els alemanys estaven buidant el gueto de Przemyśl, a Polònia, i els van baixar al carrer i els van pegar un tir. La història és impactant. A més, el subtítol que ha posat l’editorial Quaderns Crema és un ganxo perfecte: L’Holocaust a través dels ulls d’una adolescent. Per si fora poc en alguns mitjans de comunicació parlen d’ella com l'”Anna Frank polonesa”.

Tot apunta a ser una lectura recomanable: nazis i una adolescent contant la seua vida, i amb un final dramàtic. És el còctel perfecte per a tractar la violència de l’extrema dreta i l’empatia amb els alumnes. Però alguna cosa no funciona, i evidentment no és culpa de l’autora, una jove d’entre 15 i 18 anys. Per a començar el llibre té unes 350 pàgines (amb els alumnes més de 100 o 150 és complicat). Però sobretot el que passa és que el testimoni és una adolescent, i no li podem exigir qualitat literària a una jove que comença la vida. És una xica com qualsevol de les nostres alumnes: nerviosa, feliç, o no, exagerada.

Així, la lectura d’aquest diari es fa repetitiva, amb anotacions banals sobre les seues companyes, amb suspicàcies i baralles a tothora. Sovint Renia escriu poemes, però això tampoc ajuda gaire. També apareix contínuament el tema dels xics (que si em vol, que si no em vol…), i l’enamorament amb Zygmunt, el qual serà el seu nóvio i sortosament sobreviurà a l’Holocaust i salvarà el diari. De la guerra hi ha poques dades i superficials. Sí que mostra l’angoixa pel que passarà i la pena per no estar amb sa mare, però el diari sobretot destaca la seua vida social i els seus sentiments íntims, com qualsevol diari d’una adolescent. Però…

Aquesta sensació de superficialitat és molt fàcil tenir-la ara, perquè els lectors ja sabem el que va passar, coneixem la gravetat i la transcendència dels fets de l’Holocaust. Però Renia vivia el dia a dia com podia, i en el seu món no es troba la visió més àmplia que tenim ara, amb tants llibres, pel·lícules i documentals sobre la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. Aquesta diferència de perspectives és el que l’historiador Reinhart Koselleck anomenava el “futur passat”, és a dir que nosaltres ara sabem el que va passar després del que ens conta un testimoni del passat. Sabem el final, però el testimoni que estem llegint no el sap encara. Això ens pot fer caure en el pecat del presentisme (valorar les coses des del present), i també potser en una mena de supèrbia. A posteriori tots som molt sabuts, veritat?

El diari de la Renia és un llibre que pot resultar pesat (m’he saltat pàgines sense remordiments), però té el valor de ser un testimoni autèntic. Mai se sap amb les recomanacions i potser algun alumne el trobe apassionant. Com a professor d’història m’ha fet baixar a una quotidianitat que solem oblidar, sense grans èpiques ni escarafalls. Només conta la vida d’una jove plena de petites il·lusions, que no va arribar a fer-se adulta perquè els nazis la van assassinar. No hi ha equidistància possible. Per això, encara que ho puga semblar, no és una lectura superficial.

Renia Spiegel (Uhryńkowce, 1924 – Przemyśl, 1942)

Compartisc uns fragments:

1. L’esclat de la guerra

6 de setembre de 1939. El dijous va esclatar la guerra! Primer, el 30 o el 31 d’agost, Polònia va anar a la guerra amb els alemanys. Ara França i Anglaterra també li han declarat la guerra a Hitler i el tenen collat per tres costats. Ell, però, no s’ha quedat de braços creuats. Avions enemics sobrevolen Przemyśl i de tant en tant sona la sirena antiaèria. [ … ]

10 de setembre de 1939. Déu meu! Ja fa tres dies que estem de camí. Przemyśl va ser bombardejada i vam haver de fugir. Tots tres, l’Ariana, l’avi i jo. Vam deixar la ciutat en flames i mig destruïda en plena nit, a peu, amb els farcells a coll. [ … ]

22 de setembre de 1939. Diari meu! Avui he viscut un dia estrany. Lvov s’ha rendit, però no als alemanys, sinó a Rússia. El desarmament dels soldats polonesos ha tingut lloc al carrer. Alguns tiraven les baionetes a terra i, amb els ulls plens de llàgrimes, miraven com els russos els trencaven els fusells. Els civils es quedaven les selles i les mantes. Quin greu, quin greu tan gran… [ … ]

 

2. L’ocupació alemanya

28 de juliol de 1941. [ … ] Ahir vaig veure amb els meus propis ulls com pegaven a uns jueus. Un monstre ucraïnès amb uniforme alemany pegava a tots els que se li creuaven pel camí. Els colpejava i els etzibava puntades de peu, i nosaltres ens ho miràvem impotents, tan dèbils, incapaços de… Ho havíem de presenciar en silenci. I el meu únic consol en aquell moment era la idea de la venjança; oh, sí, la venjança és dolça, però no hauria de ser sagnant. A més, vull viure prou temps per tornar a anar amb el cap ben alt i ser una ciutadana lliure, com la resta de ciutadans, en un país lliure i democràtic! I quan això passi, vull ser feliç amb en Zygu i amb tots els que hagin viscut aquest infern d’oprobi, matances i humiliacions. Vull ser feliç i vull que es compleixin els meus somnis, [ … ]

Cada matí veig passar destacaments sencers d’alemanys ferits. I… em fa pena. Em fan pena aquests joves extenuats que són tan lluny de la seva pàtria, de la seva mare, de la seva dona i potser també dels fills. També hi ha algú que prega per ells amb fervor i que vessa llàgrimes durant les nits d’insomni. Heus ací la ironia del destí…

 

3. Entrada d’Estats Units a la guerra

8 de desembre de 1941. [ … ] De fet, avui no ha passat res agradable, trist o digne de recordar. Un dia de desembre com qualsevol altre. Així i tot, he decidit explicar-te què passa al món, què se sent per aquí i per allà. Se senten canonades, detonacions sordes al sud i a l’est. Els alemanys lluiten contra Rússia en el llarguíssim front de l’est, i juntament amb Itàlia, contra Anglaterra a l’Àfrica, a Líbia, a prop de Tobruk, on s’ha obert un front nou. Els hongaresos tornen del front de l’est a la seva terra natal, no se sap ben bé per què. Tampoc se sap per què Amèrica lluita amb el Japó. I així ens ha tocat viure una segona guerra mundial en aquest segle. Per a mi és la primera, però molts altres la consideren més terrible que l’anterior. Hi ha vessaments de sang, ciutats senceres convertides en runes, ha mort molta gent. La misèria de la població és extrema, hi ha casos de tifus [ … ]

 

4. El gueto

15 de juliol de 1942, dimecres. Recorda bé aquest dia, recorda’l, perquè l’explicaràs a les generacions futures. Avui a les vuit ens han tancat al gueto. Ja visc aquí: el món està separat de mi i jo del món. Els dies són espantosos, però les nits no són gens millors. Cada dia hi ha noves víctimes, i jo et reso a tu, Déu Totpoderós, perquè em permetis fer un petó a la meva mare. [ … ]

16 de juliol de 1942, dijous. Deus voler saber com és per dins aquest gueto tancat. Doncs és normal i corrent. Hi ha un filferro tot al voltant, els guàrdies en vigilen les fronteres (un policia alemany i la policia jueva), i sortir-ne sense passi és castigat amb la pena de mort. Tots els teus són a dins: els parents, les persones que estimes. I a fora hi ha els estranys. Som ànimes en pena i vivim amb l’ai al cor. Ja veus quina vida.

One Response to LLIBRE. «El diari de la Renia» de Renia Spiegel, una adolescent assassinada pels nazis

  1. Retroenllaç: TEMA. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: