DOSSIER. Veure, sentir i llegir a Albert Camus, més enllà de «La Pesta»

Albert Camus (1913-1960) va ser un escriptor francès vinculat al corrent de l’existencialisme de postguerra.

A les seues obres trobem personatges que tracten d’esbrinar el sentit de la vida, i també que intenten donar resposta als reptes que de l’època que li va tocar viure.

M’agrada tant aquest autor que vull compartir uns recursos i unes anotacions:

1. Per a veure: el documental Albert Camus, la tragèdia de la felicitat, de l’any 1999, 55 minuts.

2. Per a sentir: el programa de ràdio Albert Camus: un hombre solo, del programa Documentos RNE, de l’any 2013, 56 minuts.

3. Per a llegir: diverses obres.

D’entre les obres de teatre, he llegit Calígula (molt exagerada i bèstia) i Els justos. Aquesta última va ser una recomanació d’Emilio Laparra, un dels millors professors que vaig tenir a la Universitat d’Alacant, el qual recomanava sovint obres literàries per a entendre la història contemporània. Els justos tracta el dilema entre els objectius i els mitjans, en concret el de si val la pena matar per a assolir un objectiu noble.

També està la novel·la L’estrany, potser la més coneguda, la que sempre s’esmenta per a parlar de l’absurd i de l’existencialisme. O La caiguda, pràcticament un monòleg breu (que a mi se’m va fer llarg) en el qual continua incidint en l’absurditat de la vida. Un altra obra no tan coneguda és L’exili i el regne, un llibre amb sis relats que vaig ressenyar fa temps (ací la ressenya). Un d’aquests relats, titulat «L’hoste», va inspirar la interessant pel·lícula Lluny dels homes.

Ara tocaria, per motius evidents, parlar de la seua novel·la La Pesta. En català la tenim traduïda per Joan Fuster. Aquesta obra de 1947 és la descripció d’una epidèmia, ambientada en la ciutat d’Orà, a l’Algèria francesa, però curiosament això no és el més important. La Pesta es va publicar poc després d’acabar la Segona Guerra Mundial i sobretot intentava explicar aquest trauma col·lectiu, i així sembla ser que ho entenien els que la van llegir en la seua època. La novel·la conté nombrosos paral·lelismes en clau simbòlica entre aquesta epidèmia de pesta i la guerra i l’holocaust («aquell poble atordit, una part del qual, ficada a la boca d’un forn, s’evaporava cada dia en una bruta fumera»). De tota manera és cert que en aquella època encara estava recent en el record la pandèmia de la grip de 1918 i altres malalties infeccioses com el tifus i el còlera. Però el que ni Camus ni Fuster s’haurien pogut imaginar és que ara tot cristo la recomane perquè estem vivint aquesta pandèmia de la COVID-19… qui anava a dir-ho? Siga com siga, és una novel·la plena de descripcions, lenta (un escriptor la va qualificar fa uns dies com «plúmbia»). Potser no és una lectura fluïda, però té el seu encant, i hi ha alguns moments memorables, com el principi, amb la invasió de les rates, o l’actitud dels diversos personatges davant l’epidèmia, o l’explicació del tractament dels morts (semblant a l’actualitat) i els enterraments. També hi ha la mort d’un xiquet, molt emotiva, un mort agònica que dura unes quantes pàgines. I els advertiments del final, amb l’últim paràgraf, tan citat.

La Pesta podria entendre’s com el feixisme, però també el dolor, la tristesa, la ignorància, la pobresa i la mort. Seria com un efecte de l’absurditat de la vida, però davant aquesta absurditat (la vida, «una interminable derrota») Albert Camus presenta personatges que malgrat tot tracten de dignificar la vida, i ho fan amb poca èpica, sense exageracions ni retòrica. Hi ha un moment que Rieux, el metge protagonista, diu «l’única manera de lluitar contra la pesta és l’honestedat.» El seu company Rambert li pregunta què és l’honestedat, i Rieux li respon: «En general, no sé què és. Però, en el meu cas, sé que consisteix a fer el meu ofici.»

Per acabar, vull recomanar El primer home, l’obra seua que més m’agrada. Quan Albert Camus va morir en l’accident de trànsit portava el manuscrit d’aquesta obra. Anys després es va publicar. En català la va publicar Empúries/Tusquets però està exhaurida, i només es pot trobar de segona mà. El primer home és una autobiografia, en la qual només canvien els noms. Està centrada en l’època de la seua infantesa i joventut. Va reforçar el mite de Camus, el seu vitalisme, i explica la vida dels francesos pobres que van anar a colonitzar Algèria. Camus no va conéixer al seu pare perquè va morir al principi de la Primera Guerra Mundial: «Quan el seu pare va ser cridat sota les banderes, mai no havia vist França. La va veure i el van matar.» A la seua casa vivia amb la mare, que era analfabeta i sordmuda, un oncle i l’àvia que era qui portava la casa i tenia un caràcter molt fort. La figura de la seua mare és molt emotiva i a ella està dedicada aquest llibre: «A tu, que mai no podràs llegir aquest llibre.» Per sort va tenir un mestre, Louis Germain, i un oncle amb diners que van fer que poguera estudiar. Quan Albert Camus va guanyar el Premi Nobel l’any 1957 va agrair al mestre el seu suport. En revistes i publicacions de pedagogia sovint es troba aquest agraïment. És una obra inacabada.

Apunte ací el paràgraf final de La Pesta:

«Escoltant els crits d’alegria que pujaven de la ciutat, Rieux pensava que aquella alegria estava sempre amenaçada. Perquè ell sabia el que la multitud joiosa ignorava i que es pot llegir en els llibres: que el bacil de la pesta mai no mor ni desapareix, que pot estar adormit durant desenes d’anys en els mobles i en la roba, que s’espera pacientment a les cambres, als cellers, a les maletes, als mocadors i als paperots, i que, potser vindrà un dia que, per a dissort i alliçonament dels homes, la pesta despertarà les seves rates i les enviarà a morir en una ciutat feliç.»

Una últim apunt: per a saber de llibres que apareguen epidèmies vos recomane la lectura de l’article «El Decameró y la pesta», al blog La serp blanca d’Enric Iborra, centrat en l’obra de Boccaccio, però amb un paràgraf que esmenta altres obres en les quals apareixen epidèmies com a metàfora o tema central (per exemple en Tucídides, Sòfocles, Defoe, Manzoni o Joyce).

Miniatura de la Bíblia de Toggenburg, 1441

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: