LLIBRE. El nazisme quotidià segons «Una llibreria a Berlín» de Françoise Frenkel

Françoise Frenkel va ser una polonesa jueva que va tenir una llibreria francesa a Berlín durant els anys vint i trenta del segle XX. Quasi res!

L’estiu de 1939, poc abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial, va fugir a França, i quan el 1940 va ser ocupada pels alemanys es va refugiar al sud del país, dins de la zona “lliure” de Vichy. Durant dos anys va viure de manera discreta, amagada, per a que els alemanys i els nombrosos col·laboracionistes francesos no l’arrestaren i la deportaren a un camp de concentració. Amb el temps la seua situació esdevenia cada volta més insostenible. Després de dos temptatives fracassades, a la tercera va poder escapar a Suïssa, on va viure fins al final de la guerra.

El 1945 va publicar un relat sobre aquesta experiència. El va titular Rien où poser sa tête, que vol dir més o menys “Enlloc on deixar caure el cap”, però s’ha publicat en català com Una llibreria a Berlín. De la llibreria i de Berlín només en parla les primeres cinquanta pàgines. La major part del llibre és sobre la seua vida d’emigrada perseguida a França. És un testimoni colpidor; sense caure en el sentimentalisme transmet l’angoixa d’aquella època.

Després d’haver caigut en l’oblit, s’ha tornat a publicar aquest llibre recentment gràcies sobretot a l’escriptor francés Patrick Modiano, qui signa el pròleg. Per a França no ha de ser un llibre còmode, perquè fa memòria històrica i explica les misèries del col·laboracionisme i l’antisemitisme francés durant l’ocupació alemanya, més generalitzat del que podem imaginar. A França i onsevol, sovint els més “patriotes” no són tan patriotes.

Per acabar, compartisc un fragment sobre l’ambient a l’Alemanya nazi:

«Quan penso en els últims anys tan turmentats de la meva estada a Berlín, torno a veure un seguit de fets al·lucinants: les primeres desfilades silencioses del futurs camises marrons; el procés que va venir després de l’incendi del Reichstag, característic de la manera de fer dels nacionalsocialistes; la transformació ràpida dels nens alemanys en larves agitades de la Joventut Hitleriana; els aires masculins de les noies joves i rosses d’ulls blaus, desfilant amb un pas rude que feia tremolar els vidres i, dins els aparadors, estremir els llibres amb un fosc pressentiment; la visita d’aquesta mare alemanya que plorava perquè el seu fill, que acabava de ser felicitat davant de tota la classe i mostrat com a exemple, l’havia denunciada per les seues opinions antinazis; aquella altra mare, jueva aquest cop, que amb el cor desbordat de dolor ens va explicar que quan el seu fill, de pare cristià, havia topat amb ella al carrer acompanyat dels seus companys hitlerians va fer veure que no la coneixia; la desolació cada cop més gran de totes les mares davant la desafecció dels seus fills que eren arrancats de les seves famílies; la influència dels vigilants dels edificis que s’introduïen en les vides dels llogaters, els citaven davant els tribunals de bons costums, pertorbaven els lligams del matrimoni, de l’amistat, de l’afecte, de l’amor; les persones eren en primer lloc desposseïdes dels seus oficis i de les seves funcions, després de la seva fortuna, i finalment dels seus drets cívics i humans; la fugida dels perseguits cap a les fronteres; els enterraments dels desesperats que s’havien llançat sota els trens o daltabaix de les finestres; les desaparicions per sempre més als camps de concentració; el retorn d’alguns clientes després de llargues absències —amb el cap rapat com un forçat, mirada perduda, inquieta, mà tremolosa—, persones d’intel·ligència subtil i il·lustrades, que s’havien tornat vells en cosa de mesos.

Em recordo de l’aparició d’un capitost amb cara de robot, una cara on l’odi i l’orgull s’hi marcava tan profundament que n’havien desaparegut tot sentiment d’amor, d’amistat, de bondat o de pietat…

I, al voltant d’aquest capitost, amb veu histèrica, una multitud fascinada capaç de totes les violències i de tots els assassinats.

La visió del naixement d’aquest monstruós termiter humà que no parava de créixer i que s’escampava ràpidament per tot el país amb un sinistre grinyol de metall, termites amb un incalculable potencial de forces col·lectives.»

Françoise Frenkel (1889-1975)

One Response to LLIBRE. El nazisme quotidià segons «Una llibreria a Berlín» de Françoise Frenkel

  1. Retroenllaç: TEMA. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: