PEL·LÍCULA. Veure sis voltes «El nom de la rosa»

Com a activitat final per als temes de l’Europa feudal i la crisi baixmedieval vam veure en classe la pel·lícula El nom de la rosa. Com enguany tinc 6 grups de 2n d’ESO la vaig veure 6 voltes, i va ser tota una experiència per a mi comparar com reaccionaven els diversos grups. La vam veure la setmana del 9 al 13 de desembre, a final del trimestre, en tres sessions. Va ser curiós perquè els dos grups més «bons» es van portar malament, i molts no em vam lliurar el qüestionari que havien de fer, mentre que els grups més «roïns» van seguir la història i em sembla que van aprofitar l’activitat. Van trencar tots els prejudicis. Sobretot es va notar en la posada en comú que vam fer després de veure la pel·lícula.

Posar pel·lícules en classe sempre és problemàtic. Hi ha grups que no les aguanten. Per això, vaig estar a punt de posar Robin Hood, príncipe de ladrones, però vaig recapacitar a temps. Malgrat que El nom de la rosa és una pel·lícula un poc antiga (1986), amb una cosmovisió molt allunyada dels nostres alumnes, sense efectes digitals ni grans escarafalls, la veritat és que m’encanta i no en conec cap altra que tracte tan bé tants temes de l’edat mitjana, i també alguns encara vigents. En general els alumnes es van portar bé.

Després de veure-la vam repassar les preguntes del qüestionari, i sobretot vam fer un breu debat sobre els diversos temes que hi podíem trobar. El de l’amor i la luxúria els va interessar molt (en això el jove Adso de Melk i Guillem de Baskerville ho expliquen d’una manera preciosa). També vam desenvolupar la trama dels assassinats i tot això de la prohibició de llegir llibres, cosa que als alumnes sempre els fa gràcia. La part del debat entre els franciscans i els delegats del Papa sobre la pobresa de l’Església se’ls va escapar, cosa normal ja que actualment vivim donant-li l’esquena a la religió, com si no existira, llevat d’alguns rituals simbòlics.

El tema que més vaig voler destacar va ser el de la confrontació entre el pensament científic (la raó) i el pensament màgic i dogmàtic (la fe), encarnats per Guillem de Baskerville i Jorge de Burgos respectivament. D’alguna manera vaig poder «adoctrinar» en pensament racional, convivència, tolerància, diversitat, reflexió, etc. Ara que està tan de moda entre els nostres alumnes les postures d’extrema dreta, crec que podré fer ús d’açò quan toquem temes conflictius, com per exemple quan parlem de la formació d’Espanya en tornar de vacances.

Per si algú li serveix, compartisc el qüestionari sobre El nom de la rosa (pdf, 1 pàgina).

Per últim, per als insaciables, compartisc ací les postil·les d’Umberto Eco a la seua novel·la (pdf, en castellà, 34 pàgines).

3 Responses to PEL·LÍCULA. Veure sis voltes «El nom de la rosa»

  1. Retroenllaç: TEMA. Cultura i art a l’Europa cristiana medieval. L’art romànic i l’art gòtic | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: LLISTA DE PEL·LÍCULES. Geografia, Història i Educació en Valors | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: ADEU SANT VICENT: una memòria informal del curs 2019-2020 | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: