LLIBRE. «Amèrica endins» de Lourdes Toledo i una presentació mínima amb 2 persones

Farà poc més de dos mesos, el passat 2 d’octubre, la periodista i mestra Lourdes Toledo va presentar el seu llibre Amèrica endins a la llibreria Detroit d’Alcoi. Moltes persones van posar un “m’agrada” a la convocatòria, però a l’hora de la veritat només estava l’autora, el poeta alcoià Manel Rodríguez Castelló (que s’encarregava de la presentació) i dos persones com a assistents: un professor d’anglés de l’institut de Batoi i jo. La cosa pintava malament. Allí estàvem els quatre, una tafarrada de cadires buides i un bon pilot d’exemplars del llibre que es presentava. Aleshores, Manel, sense perdre la serenitat, va començar l’acte com si hi hagueren 20, 50 o 100 persones, i va fer la seua presentació (podeu llegir-la en el seu blog, amb el títol: Aventures i tribulacions d’una valenciana als Estats Units d’Amèrica). Tot seguit, va ser el torn de l’autora.

Va ser una presentació mínima per la quantitat de públic, però ben completa i entretinguda perquè Manel i Lourdes li van posar ganes. Sobretot Lourdes, que va parlar a doll, i ens va explicar moltíssimes històries sobre les seues experiències als Estats Units, i també sobre l’origen i el procés d’escriptura del llibre.

Per fi me l’he llegit, després de les sessions d’avaluació, per a descansar de tot això, i m’ho he passat en gran. Amèrica endins és un dietari dels tres anys (2014-2017) que Lourdes va passar treballant de mestra als Estats Units, a Santa Fe, a l’estat de Nou Mèxic. També sembla un llibre de cròniques periodístiques, com un reportatge llarg. De vegades té un vessant antropològic molt clar, amb detalls de les maneres de viure, horaris, normes i cultures tan diferents a la nostra. En altres ocasions fa anàlisi política, i apareix l’esperança frustrada que va suposar el demòcrata Bernie Sanders, i finalment l’arribada al poder d’un personatge com Donald Trump, tan ridícul, maniqueu i perillós. D’altres sembla un llibre d’humor, humor un poc negre, sobretot quan explica el funcionament del sistema educatiu nord-americà, terroríficament burocratitzat (quina agonia!). Potser la part més suggeridora és la dels viatges, amb aquells paisatges tan amplis, i tanta “carretera i manta”. Tot això sense renunciar al seu “jo” i les seues peripècies personals. És un llibre sovint amb un ritme frenètic, no paren de passar coses.

Per cert, una cosa del llibre que a mi m’ha colpit és que la majoria del capítols es poden “veure”, estan plens d’imatges. És a dir, es veuen imatges molt nítides mentre el lliges, com si fora una pel·lícula més de les que fan allà. Supose que això passa perquè tots tenim una gran cultura visual dels Estats Units, i això fa que el llibre esdevinga per moments una mena de “road movie”. Tanta pel·lícula, tanta pel·lícula…

Passes una bona estona llegint Amèrica endins. En la presentació Lourdes ens va dir alguns dels seus referents, entre d’altres el millor del dietarisme periodístic, com Josep Pla, Gaziel o Eugeni Xammar, però també autores com Aurora Bertana i d’altres que no coneixia i que ara tinc pendents (especialment m’ha intrigat Barbara Kingsolver). Açò és un no parar.

Si voleu més informació sobre aquest llibre a Internet hi ha alguns reportatges, entrevistes a l’autora i ressenyes decents (per exemple la d’Enric Iborra al seu blog La serp blanca: Per amor a l’aventura: cròniques dels EUA).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: