LLIBRE. Dos polèmiques i més llibres pendents gràcies a «Vida, la gran historia», de Juan Luis Arsuaga

Per a mi, poques coses desembafen tant com llegir un llibre de divulgació científica. De sobte tot és relatiu. Per això, quan vaig veure que Juan Luis Arsuaga havia tret un nou llibre el vaig encomanar i me’l vaig reservar per a l’estiu.

Arsuaga és un famós paleontòleg, «el d’Atapuerca», un dels pares de l’Homo antecessor, i a més és un divulgador ameníssim, un galant canós (ara ja més majoret), i té una personalitat magnètica. Vaig tenir la sort d’assistir a un curs sobre evolució humana que impartia ell soles. Cinc dies sencers. Això va ser en l’estiu de l’any 2000. El curs es va fer en el Palau de la Magdalena de Santander i Arsuaga, potser en el zenit de la seua fama, tots els dies ens explicava diversos aspectes sobre «Cómo nos hicimos humanos» (era el títol del curs). Recorde també el dia que vaig passar en el tren camí de Santander, i que vaig poder anar-hi perquè em van donar una beca, perquè en aquella època no tenia ni un clau.

Per això li tinc una estima especial a Arsuaga. Em van agradar molt els seus llibres que m’he llegit, El collar del Neandertal i sobretot El reloj de Mr. Darwin, i em van portar a altres lectures.

Vida, la gran historia és un assaig voluminós, quasi 600 pàgines, estructurat en 15 capítols («jornades» posa en el llibre), amb una primera part sobre l’origen i l’evolució de la vida, i sobre l’evolució humana en la segona. Aprens una barbaritat de teories i de paraules científiques, i no només de biologia i geologia, perquè també hi ha molta reflexió humanística, i això fa que el llibre siga molt proper per a qualsevol persona amb inquietuds. A més a més Arsuaga és molt honest i en tot moment et diu el que se sap i el que no se sap encara, i les hipòtesis i polèmiques actuals.

En especial destaquen dos polèmiques: la primera enfronta els que defenen un origen diví per a la vida (sí, encara, com per exemple els defensors del «gran dissenyador») i els que defenen una visió científica, basada en hipòtesis i teories. És a dir, en la matèria i el seu comportament segons les condicions ambientals. A Europa, per sort, els primers són quasi inexistents, però a Amèrica, i en concret als Estats Units, són nombrosos i tenen influència. Com a bons integristes, ni fan ni deixen fer.

La segona polèmica és un poc més subtil. Dins dels científics hi ha dos corrents principals per a interpretar l’origen i evolució de la vida. Per una banda estan els que diuen que va ser i és un fet casual, erràtic, molt rar, perquè s’han de donar massa condicions per a esdevinga. Per una altra banda estan els que diuen que era i és un fet inevitable, direccional, que hi ha una certa «predestinació» a la vida. Dels primers tenim com a científic destacat a Simpson i dels segons tenim a Morris. Com si foren dos equips, amb els seus seguidors i fins i tot els seus hooligans el llibre d’Arsuaga repassa els arguments de les dos tendències. Cal apuntar que són arguments molt seriosos, que basculen entre «l’atzar» i la «necessitat».

Juan Luis Arsuaga (Madrid, 1954)

Arsuaga repeteix sovint que la seua intenció és mostrar les diverses teories i respectar les conclusions que cadascú traga. Malgrat això, de quan en quan diu la seua opinió —normal, per altra banda—, i així el llibre et porta cap a la seua visió, que és més pròxima a la de Simpson (sense menysprear a Morris), i acabes sorprenent-te de la meravellosa raresa que és la vida.

Però no vull caure en simplificacions grotesques: el llibre d’Arsuaga té moltes més explicacions i matisos. Esmenta una gran quantitat de científics, les notes finals són tremendament aclaridores i donen molta més informació (són com un segon llibre), i també fa un recorregut per llibres que l’han marcat a ell o que són molt recomanables per a ampliar determinats aspectes. Això a mi em mata, perquè me’ls apunte i em quede amb ganes de llegir-los tots, almenys els que millor pinta tenen. Dels que m’he apuntat en destaque els següents:

  • Jared Diamond, Armas, gérmenes y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13.000 años (1997)
  • Jared Diamond, El tercer chimpancé para jóvenes.
  • Dawkins, El cuento del pasado. Un viaje a los albores de la evolución (2004)
  • Jacques Monod, El azar y la necesidad. Ensayo sobre la filosofia natural de la biología moderna.
  • Stephen Jay Gould, La estructura de la teoría de la evolución (2003)
  • Simpson, Fósiles e historia de la vida (1983)
  • Frans de Waal, La política de los chimpancés (1983)
  • SOBRETOT: Stephen Greenblatt, El giro (sobre el descobriment del llibre De la natura de Lucreci)

La lectura de Vida, la gran historia ha estat ben entretinguda. L’he subratllat moderadament, i he posat unes vint «banderetes» (notes adhesives de colorets). Estic segur que me’l remiraré.

Per acabar, compartisc tres fragments:

«En resumen, un científico es por definición un rebelde que se enfrenta a todo lo establecido, que desafía el principio de autoridad y que no se cree nada de lo que le cuentan. Todo científico es un escéptico y un revolucionario.»

«A J. B. S. Haldane, siempre tan ingenioso, se le atribuye el comentario de que lo único que sabemos de Dios, a juzgar por sus obras, es que tiene una gran pasión por los coleópteros. Se conocen cerca de trescientas mil especies de coleópteros, decía Haldane, comparadas con las nueve mil de pájaros y las diez mil de mamíferos, mientras que Él solo hizo una vez al ser humano. También parece que le gustan mucho las estrellas. Solo hay que mirar por la noche el cielo, allí donde no esté velado por la contaminación lumínica.»

«No puedo evitar en este punto hacer una defensa de las ciencias blandas [per exemple, les Ciències Socials]. Su incapacidad para predecir el futuro se debe en gran medida a la complejidad de los sistemas que analiza. Las sociedades, los cerebros o las comunidades biológicas (no digamos la biosfera) son sistemas mucho más complejos que los compuestos que se combinan en una probeta o los experimentos del laboratorio de física. Pero ni siquiera esta ciencia, cuando se enfrenta a un sistema complejo como la atmósfera, es capaz de saber qué va a passar a medio plazo (como vemos con el pronóstico del tiempo).»

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: