LLIBRE. «Aproximación a la historia de España», de Vicens Vives (1960), un clàssic antiquat?

Aquest estiu m’he llegit Aproximación a la historia de España de Jaume Vicens Vives (1910-1960), el famós historiador català, mestre de mestres. Hui en dia el seu nom és conegut sobretot per ser una editorial. També sol citar-se de quan en quan en algun article sobre Catalunya i poc més.

Aproximación a la historia de España és una obra divulgativa, molt accessible, amb capítols breus i consideracions interessants. També té moments de gran humor i ironia. Es llig en un bufit.

La primera edició va ser de l’any 1952, però la definitiva és la segona, del 1960, ja que Vicens Vives va faltar aquell any. La pregunta seria: llegir un clàssic d’història és perdre el temps? Per una banda, com diuen alguns, la història no canvia. Bé, no canvien potser les dades principals, però sí que canvien les interpretacions i no pocs aspectes i matisos.

Així doncs, la pregunta continua en peu: llegir un llibre d’història de 1960 és útil? Si ni tan sols es reedita i només es troba en alguna biblioteca o de segona mà. La resposta per a mi és rotunda: si és un clàssic com aquest, sí.

Sí, perquè en primer lloc lliges a un autor de referència directament, sense refregits. En segon lloc perquè veus la visió d’aquella època, la seua percepció històrica. I en tercer lloc perquè pots fer una mena de lectura comparada, estàs tota l’estona comparant-ho amb el que has llegit i has estudiat. Passes de la sorpresa a la contrarietat. El que no es perdona d’un clàssic és l’avorriment, i Vicens Vives no avorreix.

Per exemple, m’he divertit molt veient què poc se sabia de la prehistòria en aquell moment, o els diversos estereotips sobre el món antic. Però sobretot he llegit una història d’Espanya amb tota la seua diversitat. Si bé l’autor carrega molt cap a casa, destacant la relació i els conflictes entre Castella i Catalunya en la formació d’aquesta Espanya. De València, quasi res (el centralisme no és només cosa de Madrid, amics del nord). Però com contínuament està desmitificant la «gloriosa» història i historiografia espanyola, la veritat és que resulta molt divertit. Si ara encara resulta provocador, em costa imaginar-me com es llegiria aquest llibre en plena època franquista. Un exemple, parlant de la conquesta musulmana del segle VIII:

«Entonces nacen las Españas en su plural unidad. Alineados desde Galicia a Cataluña, en el mejor de los casos simples islotes testimonio ante la marea musulmana, los núcleos cristianos empiezan su carrera histórica. No debemos imaginárnoslos empuñando las armas en tono heroico. Es mejor verlos con la óptica de los emires de Al-Andalus: bandas indomables, que amenazaban desde las montañas las ciudades y las cosechas.»

Vicens Vives va ser especialista en l’època dels Reis Catòlics (va fer la seua tesi sobre el rei Ferran II) i l’inici de la monarquia moderna autoritària. Va seguir les idees de l’Escola dels Annals francesa, que destacava els estudis socials, econòmics i culturals, a més dels polítics. Al llarg de la seua breu carrera va estudiar altres períodes històrics fins arribar a èpoques recents. En aquest llibre de Aproximación no fa una anàlisi històrica unitària d’Espanya, sinó que destaca allò que anomena el «trident» peninsular. Aquest «trident» està format per Portugal, Castella i la Corona d’Aragó, i el trobem tant en època medieval, com en la moderna i fins i tot en la contemporània. Només cal mirar un mapa: Portugal és un territori que no va entrar o millor dit que se’n va eixir de la Espanya de Castella. Per mateixa regla de tres, la Corona d’Aragó (i en concret els Països Catalans) som un Portugal que sí que hem entrat en eixa Espanya castellana. Així s’entenen tantes i tantes coses.

De tota manera el llibre no és un cant nacionalista en un o altre signe. Tracta d’analitzar els fets importants que han esdevingut en aquest tros del món. També tenint en compte la influència internacional i les tendències de cada època, com per exemple quan analitza l’absolutisme de l’època moderna. Aquest absolutisme xocava contra les normes i els privilegis tradicionals d’alguns territoris, i per això quan parla de la Guerra de Successió diu dels catalans que «lucharon contra la corriente histórica y eso suele pagarse caro». Però un poc més avant, respecte als borbons, diu que «a la mística del foralismo sucedió la mística de la centralización a todo trance, no sólo administrativa, sino incluso mental. Y en esta empresa fracasarían también la dinastía borbónica y sus colaboradores». Això és evident, perquè encara existim no-castellans a Espanya.

Vicens Vives a hores d’ara és un clàssic, però és llig molt millor que alguns divulgadors actuals, i amb més rigorositat. Per exemple, el capítol sobre el segle XIX encara es manté vigent en les seues interpretacions principals (és un resum fantàstic). També cal destacar la seua escriptura, perquè escriu —disculpeu la cursileria— meravellosament bé. Un exemple, sobre la crisi de 1808 i el desig de canviar les coses: «Alimentóse [el espíritu revolucionario], en unos, con la llama de la tradición dinástica, y, en otros, con el alborozado deseo de sumergirse en el desbordante océano de ilusiones surgido de la Revolución francesa.» Potser siga el fragment més exagerat, però a qui no li agrada un poc l’exageració? Almenys trenca la grisa monotonia de tants i tants escrits d’història.

Un altre dia voldria comentar Notícia de Catalunya, el conegut assaig històric de Vicens Vives, el de la «voluntat d’ésser» dels catalans, i amb alguns paral·lelismes amb Nosaltres, els valencians de Joan Fuster.

Jaume Vicens Vives (1910-1960)

Anuncis

One Response to LLIBRE. «Aproximación a la historia de España», de Vicens Vives (1960), un clàssic antiquat?

  1. Retroenllaç: LLIBRE. «Notícia de Catalunya» o «Nosaltres, els catalans» de Jaume Vicens Vives (1954) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: