SETEMBRE. «Sequet però sanet»

Sant Vicent del Raspeig, des del Castell de Santa Bàrbara (Foto: Viquipèdia)

 

Curs nou, institut nou: enguany estaré a l’IES Maria Blasco de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí).

La primera impressió és molt bona: les instal·lacions són prou noves i estan cuidades; els companys i companyes del departament de Geografia i Història són encantadors; tenim tres aules matèria de departament; m’han dit que l’alumnat en general és bo; la cantina és magnífica, molt neta, la porta un home que es va presentar amb molta amabilitat (no recorde el seu nom) i que també és músic i posa jazz, sí, jazz; m’han dit que la directiva no dona problemes i et recolza de seguida quan hi ha algun conflicte; les guàrdies funcionen de diferent manera: només fas guàrdies a companys del teu propi departament, i això allibera i simplifica la faena. També ajuda que està només a uns 40 minuts d’Alcoi per carretera bona.

El més curiós d’enguany, per a mi, és que només donaré classe en el nivell de 2n d’ESO. Tinc 6 grups, tots amb el mateix contingut curricular. Per una banda sembla massa repetitiu, potser acabaré fart de repetir 6 vegades el mateix, però la part bona, boníssima, és que la faena és molt més fàcil, perquè només hauré de preparar-me una matèria, amb les inevitables adaptacions. Enguany reglotaré la història medieval i la història moderna, i els dos temes de geografia humana que hi ha, però tindré més temps per a preparar-me l’oposició i fer altres coses. Els anys anteriors he anat estressadíssim. Per cert, aquest horari no l’he triat jo, és el que quedava.

Sobre el tema de la llengua: en aquest institut hi ha 7 grups a 2n d’ESO, i només 1 és en valencià, la resta en castellà. Tenint en compte que Sant Vicent del Raspeig, segons la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, és zona de predomini lingüístic valencià (segons la Llei, article 35.1), doncs açò crida l’atenció. Està clar que el castellà està substituint el valencià, que avança de manera imparable i que en una generació o dos el mapa lingüístic canviarà notablement. Ja ho vaig poder comprovar fa dos anys a Sant Joan d’Alacant. La resistència només és això, resistència. El més trist és que hi ha polítics valencians, amb tota la mala intenció del món, que diuen que el castellà perilla al País Valencià. Això és tindre molta barra, i ser com a mínim un cínic… Per acabar-ho d’adobar és possible que no tinga l’únic grup que hi ha en valencià (encara no està clar). En resum, que vaig a passar-me un any molt “castellano”, molt “español”. Mirant-ho amb tranquil·litat, té la seua gràcia.

Què més coses? Ah, sí, que hi ha un grup, 2n d’ESO A, que és un grup d’aprenentatge cooperatiu, però sense modificar horaris, ni distribucions, ni materials… o siga cooperatiu i au, busca’t la vida. Supose que acabaré fent amb els alumnes el treballets (o “projectes” que diu algú) que faig des de fa uns anys i que ja tinc un poc consolidats, amb els “cooperatius” i amb la resta de grups. Tinc il·lusió. Ja vos contaré. 

Au, açò és setembre. Respecte al blog continuaré penjant lectures i altres materials, però sense ànsia, a la marxeta.

Per a no faltar a la tradició, acabe amb una cançó, en aquest cas “Creuant tempestes” del grup Doctor Prats. Ben animada i alegre (i amb un poc d’autoajuda), perquè tal com diuen:

“Sense remei tornem a recordar
que hem passat mitja vida,

creuant tempestes
i estem més xops, però estem més vius”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: