RELAT. L’any 1937 segons Günter Grass, amb Toledo i Guernica

El meu segle de Günter Grass (1927-2015) és una obra amb 100 relats molt breus, un per cada any del segle XX. La majoria són sobre fets històrics d’Alemanya, evident per altra banda, però hi ha un, el de l’any 1937, que m’ha cridat l’atenció. L’acció transcorre a un pati d’escola, on els xiquets alemanys juguen al setge i l’alliberament de l’alcàsser de Toledo, una fet que va esdevindre en els primers dos mesos de la Guerra Civil, entre juliol i setembre de 1936. Segons el relat, a l’Alemanya de Hitler els xiquets s’identificaven amb el bàndol sublevat del general Franco i ho vivien amb passió.

La força del relat de Grass és la seua senzillesa i emotivitat. Rememora de manera efectiva la propaganda que arribava a Alemanya sobre la Guerra Civil. Era ineludible sentir empatia amb la resistència èpica dels sublevats a Toledo, tancats dins d’una antiga fortalesa, atacats per totes bandes pels sanguinaris “rojos”. Però la cosa no acaba ací i al final del relat tenim un altre fet d’aquesta guerra difós per la propaganda: el bombardeig de Guernica del 26 d’abril de 1937. Grass acaba el seu relat amb una sentència colpidora i tota l’èpica de Toledo que hem anat carregant es desfà en un moment: “D’aquí no en podia sortir cap proesa que servís per jugar al pati de l’escola”. 

Compartisc el relat:

Günter Grass (1927-2015)

1937

Els nostres jocs del pati de l’escola no s’acabaven en sonar el timbre, sinó que continuaven d’una pausa a l’altra sota els castanyers d’Índies i davant l’edifici de lavabos d’una sola planta, anomenat pixador. Lluitàvem els uns contra els altres. El pixador enganxat al gimnàs feia d’Alcázar de Toledo. Per més que l’esdeveniment tenia ja un any d’antiguitat, en els nostres somnis escolars la Falange seguia defensant les seves murades amb el mateix heroisme. Els rojos atacaven una vegada i una altra debades. Però el seu fracàs era també atribuïble a la nostra desgana: ni jo ni ningú volia ser dels rojos. Tots els nois es veien lluitant temeràriament al costat del General Franco. A la fi alguns alumnes d’Untersekunda, de quinze o setze anys, ens van repartir per sorteig: amb altres companys de Sexta, de deu i onze anys, vaig treure el color vermell, sense estar en condicions d’intuir el significat posterior d’aquella casualitat; pel que es veu el futur ja s’anuncia als patis de les escoles.

Per tant, assetjàvem el pixador. Eren inevitables els pactes, ja que els mestres encarregats de la vigilància tenien cura que els grups d’alumnes neutrals, així com també els grups de combatents, poguessin almenys buidar l’aigua de les olives [pixar] durant les treves imposades. Un dels punts àlgids dels combats consistia en la conversa telefònica entre el comandant de l’Alcázar, el coronel Moscardó, i el seu fill Luis, que els rojos havien capturat i amenaçaven d’afusellar-lo si la fortalesa no estava disposada a capitular.

Helmut Kurella, un nou de Quarta amb cara d’àngel i la veu escaient, feia de Luis. A mi em tocava fer el paper de Caballo, el comissari milicià roig, i passar-li l’auricular a Luis. Ressonava pel pati amb la claredat d’una trompeta: “Hola, papa.” Contestava el coronel Moscardó: “Què hi ha, fill meu?” “Res. Diuen que m’afusellaran si l’Alcázar no es rendeix.” “Si això és veritat, fill, encomana la teva ànima a Déu, crida Viva España i mor com un heroi.” “Adéu-siau, pare. I un petó ben gran!”

L’Alcázar de Toledo (1936)

Això és el que cridava l’angelical Helmut en el paper de Luis. Acte seguit jo, el comissari roig a qui un alumne dels més grans, de Prima, havia fet aprendre de memòria el crit “Viva la muerte!“, havia d’afusellar aquell noi valent sota un castanyer florit.

No, no estic segur de si era jo o algú altre qui portava a terme l’execució; però hauria pogut ser jo. Després el combat continuava. Durant la pausa següent es feia saltar enlaire la torre de la fortalesa. Ho fèiem amb mitjans acústics. Però els defensors no es rendien. Allò que més tard es digué Guerra Civil Espanyola tenia lloc al pati de l’institut Conradium de Danzig-Langfuhr en forma d’un únic esdeveniment sempre repetible. Com és natural, a la fi sempre guanyava la Falange. El setge era trencat des de l’exterior. Una horda de nois de Tertia ens atupava més fort que no calia. A continuació es produïa una gran abraçada. El coronel Moscardó saludava els alliberadors amb la consigna “Sin novedad“, que havia esdevingut famosa i vol dir “Res de nou”. Després ens liquidaven a nosaltres els rojos.

D’aquesta manera, cap al final de la pausa el pixador es podia tornar a fer servir normalment, però el proper dia d’escola repetíem el nostre joc. Això va durar fins a les vacances d’estiu del trenta-set. En realitat també hauríem pogut jugar a bombardejar la ciutat basca de Guernica. El noticiari cinematogràfic alemany ens havia ensenyat aquella missió dels nostres voluntaris al cinema, abans de la pel·lícula principal. El 26 d’abril aquella petita ciutat havia quedat coberta de runa i cendra. Encara ara sento la música que acompanyava el soroll dels motors. Però només es veien els nostres avions Heinkel i Junker mentre feien aproximació picat enlairament. Semblava que estiguessin fent pràctiques. D’aquí no en podia sortir cap proesa que servís per jugar al pati de l’escola.”

Guernica després del bombardeig de la Legió Còndor del 26 d’abril de 1937.

Per a més informació sobre el bombardeig de Guernica (Gernika) fa temps vaig compartir un fragment d’un documental titulat “Gernika, el bombardeo“. Aclaridor, i també molt emotiu.

2 Responses to RELAT. L’any 1937 segons Günter Grass, amb Toledo i Guernica

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. La Guerra Civil (1936-1939) | HISTORIATA

  2. jbenet says:

    Bona entrada. Crec que ho utilitzaré a classe… Merci!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: