LLIBRE. «La belleza y el dolor de la batalla», un conjunt d’històries sobre la Primera Guerra Mundial

Per fi m’he llegit La belleza y el dolor de la batalla. És un totxo de més de 700 pàgines sobre la Primera Guerra Mundial, contada en 227 fragments a partir de les experiències de 20 participants. És, per tant, un relat coral i molt fragmentari, però resulta atractiu perquè et dóna la perspectiva dels que ho van viure. A més del front occidental, el típic de les trinxeres del nord de França, trobem altres escenaris no tan populars, com Àfrica de l’Est, Mesopotàmia (l’actual Iraq), Palestina, el mar Bàltic, el nord d’Itàlia, l’Europa balcànica o Turquia. Els protagonistes són majoritàriament joves, soldats dels dos bàndols i de diferents nacionalitats, però també hi ha infermeres, una jove estudiant, un aviador, un funcionari francés o un metge nord-americà.

L’autor del llibre, l’historiador suec Peter Englund, el que ha fet ha sigut agafar uns relats personals i seleccionar i ordenar fragments destacables per ordre cronològic. No trobarem una visió de conjunt o una síntesi. Tants fragments breus provoca a voltes cansament i fins i tot mareig, però al poc, quan et familiaritzes amb els personatges, la lectura és més fàcil perquè vas seguint els diferents fils.

He llegit aquest llibre pensant quin suc puc traure-li per a classe. Alguns fragments són magnífics, tremendament il·lustratius del que va significar aquella guerra, com per exemple el genocidi armeni, l’ambient de rereguarda o el paper de l’artilleria. Potser faça alguna activitat en grup, amb alguns fragments seleccionats, amb un dossier de textos, o una història de la vida quotidiana (la “antihistoria” que diu Peter Englund en la presentació), o potser no faça res i m’ho guarde per a mi. 

Respecte a la Primera Guerra Mundial, el meu llibre favorit continua sent La Gran Guerra de Marc Ferro. Fa temps vaig parlar d’ell, i també el vaig comparar amb un altre llibre del l’historiador britànic Michael Howard que a mi em sembla excessivament maniqueu, o xovinista (enllaç a la comparació).

El que està clar és que aquesta guerra no és tan coneguda com la seua germana major, la Segona Guerra Mundial, quantitativament no té tants llibres ni pel·lícules, però en canvi sí que tenim relats d’una gran qualitat. És una guerra que no té un malvat evident i consensuat, com en la Segona. De fet, és una guerra imperialista estúpida, sense objectius concrets, on es lluitava per l’honor propi (diguem-ne orgull) i la destrucció de l’enemic sense límits. Si hi ha malvats, aquests són els Estats majors de cada exèrcit, que van estar durant quatre anys enviant milers de joves a la mort.

L’any 2014, centenari de l’inici de la guerra, es van publicar nombroses llistes de llibres i pel·lícules (veure TEMA. La Primera Guerra Mundial (1914-1919). Vull destacar Res nou al front de l’oest d’Erich Maria Remarque, exhaurida en català, només hi ha una edició antiga de l’editorial Proa. També em va agradar molt Adéu a les armes d’Ernest Hemingway, o més recentment tenim l’oportuna novel·leta per a joves titulada 14 de Jean Echenoz. Respecte a les pel·lícules, hi ha algunes molt bones. Enguany hem vist en classe la imprescindible Camins de glòria (Paths of glory) d’Stanley Kubrick, en 4t d’ESO, i Joyeux Noël de Christian Carion, en 1r de BAT. Una pel·lícula que encara no he posat en classe i que li tinc una especial estima és Gallipoli, de Peter Weir, amb un jove Mel Gibson, sobre els ANZAC, les tropes neozelandeses i australianes que van participar en aquesta batalla.

Vaig acabant. Hi ha nombrosos fragments boníssims en el llibre d’Englund. Però d’entre tots, vull compartir-ne un que m’ha colpit especialment. Es tracta del fragment 121 de llibre, que es titula “Dissabte, 23 de setembre de 1916. Paolo Monelli conversa amb un mort en el Cim Cauriol”. Vaig a traduir-lo com puga:

“La companyia de Monelli ha rebutjat diversos contraatacs enemics. En els filferros espinosos penja més d’un austríac mort. També les baixes del seu bàndol són molt nombroses. Des de les muntanyes dels voltants els disparen i bombardegen quasi sense parar. Contínuament els envolta la pestilència de cossos descompostos. En un avenc molt pròxim jauen una vintena de caiguts en estat de putrefacció. Un d’ells és un oficial d’un cos sanitari austríac. El cos jau de manera que Monelli pot seguir la seua lenta transformació. Ahir se li va rebentar el nas, i va començar a eixir una mena de líquid verd. Curiosament els ulls del mort estan quasi intactes, i a Monelli li fa la impressió que l’acusen amb la mirada. En el seu diari escriu:

“No vaig ser jo qui et vaig matar, a més, per què, si eres metge, vas haver de participar en l’atac nocturn? Tenies una nóvia carinyosa que t’escrivia cartes, enganyoses potser, però plenes de consol, i tu les guardaven en la teua cartera. Rech te la va llevar la nit que et van matar. També hem vist el seu retrat (un bombó, encara que algú va llançar comentaris indecents) i fotos del teu palauet i tot el luxe de pacotilla que hi havia allí dins i que t’agradava tant; tot ho vam reunir en un muntonet en el terra i al seu voltant vam fer un cercle, atapeïts en el nostre refugi, contents per haver rebutjat l’assalt, amb una botella de vi com a recompensa per nostre ardu treball. No fa molt que et vas morir. I ja no eres res, res més que una massa grisa desplomada contra el cingle, predestinat a pudir, i nosaltres tan vius i contents, alferes, tan inhumanament vius que debades vaig buscar un rampell de penediment en el fons de les nostres consciències. De què et serveix a tu haver contemplat el món amb tanta avidesa, haver sostingut el cos jove d’ella en els teus braços, haver partit a la guerra com si fóra una vocació? Potser fins i tot a tu et va embriagar l’elevada missió i la teua posició en la avantguarda i la idea que potser el teu destí fóra el sacrifici? Mort, per qui? Els vius que tanta pressa tenen, els vius que s’han acostumat a la guerra com qui s’acostuma a un ritme de vida frenètic, els vius que no creuen que ells vagen a haver de morir, eixos ja no se’n recorden de tu. És com si la teua mort no només hagués donat per acabada la teua vida, sinó que també l’hagués anul·lada. Per un temps, molt poc, encara estaràs en la llista del furrier com a patètic objecte d’un discurs necrològic, però tu, l’home, ja no existeixes, i és com si mai hi hagueres existit. El que està allà avall no és més que carboni i sulfit d’hidrogen, tapat pels péntols d’un uniforme; això és el que anomenem morts. “

Cim Cauriol, Alps italians, 2495 msnm

Anuncis

One Response to LLIBRE. «La belleza y el dolor de la batalla», un conjunt d’històries sobre la Primera Guerra Mundial

  1. Retroenllaç: TEMA. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: