MEMÒRIA HISTÒRICA. Xarrada de Francisco Martínez, guerriller antifranquista

El Sr. Quico i professors de l’IES Pare Arques de Cocentaina.
D’esquerra a dreta: Roderic Ortiz, Alejandro Barber, Sergio (en pràctiques), el Sr. Quico, Candela Peña, Toni Barceló, Josep Bas i Rafa Enguix (de l’IES de Muro).

 

Francisco Martínez, conegut com “Quico”, té 94 anys i durant la postguerra va ser un guerriller antifranquista de la zona de Lleó i Galícia. Actualment continua fent xarrades allà on li ho demanen i el passat dijous 7 de març va vindre a l’IES Pare Arques de Cocentaina.

La sala d’audiovisuals de l’institut estava plena d’alumnes (alguns van anar per la nota extra que donàvem en Història, d’altres vull creure que estaven allí amb un interés sincer). Durant més d’una hora el Sr. Quico va estar explicant la seua experiència i les seues reflexions, amb una vitalitat i loquacitat gens previsible per a una persona amb la seua edat.

Va començar explicant la seua infantesa, marcada per la clandestinitat. Quico va nàixer a un poblet de Lleó, a les comarques mineres del nord. Entre els seus primers records està l’acollida de refugiats de la revolució d’Astúries del 1934, que passaven les muntanyes fugint de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit d’Àfrica. Poc després, el 1936, amb 11 anys, recorda que el dia 20 de juliol la seua regió estava controlada pel sublevats i que a partir del dia 21 quasi ningú podia dormir en la seua casa perquè va començar la repressió, i que a les carreteres hi havia morts, assassinats per pistolers feixistes. Entre ells el seu mestre. 

La llàstima de la xarrada és que sovint feia digressions amb reflexions polítiques, socials i sobretot morals. El que anava a ser un testimoni de vida va passar a ser una mena de sermó sobre el bé i del mal, i va esdevindre un avorriment. Malgrat això va contar algunes perles, com que al seu grup d’un centenar de guerrillers en van quedar una trentena, i que quasi no tenien experiència i van aprendre sobre la marxa, amb la pràctica. També que vivien en pobles, que a la muntanya només es va estar al principi i poc temps, i que les dones i els xiquets tenien un paper molt important en el maquis, com a xarxa de suport i d’informació.

Respecte al seu exili, se’n va anar a França l’any 1951, amb tres companys més. Quan van arribar els van donar a triar entre tornar a Espanya o enrolar-se en la Legió Estrangera i anar a lluitar quatre anys a Indoxina, en aquell moment una colònia francesa immersa en la guerra de descolonització. Com es van negar a triar els van tancar 3 mesos en la presó, fins que gràcies a una campanya de solidaritat que va arribar als periòdics els van alliberar i els van reconéixer el dret d’asil. 

Un alumne li va preguntar com va viure la transició, i Quico va respondre molt concís: el primer any amb il·lusió, i a partir d’aleshores amb un compromís per la memòria històrica, per a donar a conéixer el que va passar. També va dir que durant el seu exili va poder comprovar la necessitat de fer justícia, perquè a França també va haver feixisme, com a Alemanya, i després de la Segona Guerra Mundial es va jutjar, va haver “veritat històrica” i també un reconeixement a les víctimes. Però clar, França va tenir el desembarcament de Normandia. Espanya, no.

Va ser una xarrada irregular, amb moments corprenedors i d’altres més bé pesats. No sé quines sensacions van tenir els alumnes. El que està clar és que hem pogut assistir a una explicació directa d’un dels últims testimonis de la postguerra i de la lluita antifranquista del maquis. En acabar la xarrada els alumnes se’n van anar amb lleugeresa, alguns esperitats, però unes poques alumnes (curiosament només xiques) es van acostar voluntàriament per a parlar amb el Sr. Quico i donar-li les gràcies. Va ser un moment molt emotiu. Després d’aquesta xarrada el Sr. Quico se n’anava a Alcoi, al Club d’Amics de la Unesco, a fer-ne una altra. Quina energia!

Algunes imatges:

Anuncis

2 Responses to MEMÒRIA HISTÒRICA. Xarrada de Francisco Martínez, guerriller antifranquista

  1. oriola martinez says:

    En guadassuar l hem tingut i CAP dels que estiguerem a la xarrada vam pensar q ue semblara avorrida per moments. A mes no Parla igual per alumnes que per a un public adult.

  2. Retroenllaç: ADÉU COCENTAINA: una memòria informal del curs 2018-2019 | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: