LLIBRE. «F de falcó» de Helen Macdonald, potser un llibre horrorós

M’ha passat amb F de falcó. És que a voltes passa, que llegim un llibre perquè ens sembla que ens pot agradar però la seua lectura esdevé un infern o, pitjor encara, ens avorreix. Encara que pertot arreu diguen que aquest llibre és una obra mestra, i que té no sé quants premis i tot això. No hi ha manera, se’ns cau de les mans. Aleshores és quan pense que potser siga jo que no l’he entés, o que no era el moment, o que tenia altres expectatives.

També aleshores pense en els meus alumnes, quan em diuen que no els ha agradat el llibre que els he fet llegir (si se l’han llegit), i això que només encomane llibres que m’agraden molt i que crec que poden gaudir-ne. Per exemple: enguany m’ha passat amb Moments estel·lars de la humanitat d’Stefan Zweig, un llibre amb relats històrics que he fet llegir en 1r de BAT, que per a mi és magnífic i molt recomanable per a la seua edat. Com els alumnes són tan expressius estava clar què pensaven sobre aquest llibre. Les seues cares i bufits m’ho deien tot. Els treballs que em van lliurar van ser d’allò més normalet i insípid.

Per tant, una pregunta: el que senten els meus alumnes per Stefan Zweig és el que jo sent per Helen Macdonald? Espere que la resposta siga sí i no, perquè la sensació de perdre el temps la compartim, però l’experiència de llegir un llibre o un altre és diferent, així com l’edat i el bagatge de cadascú. Als alumnes tampoc els podem demanar tant, però i nosaltres? No tinc cap intenció de pontificar, que cadascú tinga la seua opinió, però sí que puc dir que F de falcó m’ha semblat del tot prescindible i que he malbaratat unes hores precioses. Però també puc dir que de vegades he estat entretingut amb la ràbia que tenia per haver-me comprat i per llegir un llibre tan horrorós. A més a més els llibres que no ens agraden ens ajuden a ampliar la nostra experiència. No tot ha de ser dolçor, no?

Tornant al tema dels alumnes, potser les lectures que encomanem (si se les lligen) els poden servir per a saber què els agrada i ampliar la seua experiència. Segurament estic dient obvietats, però de tant en tant necessite recordar-ho, per a justificar-me per fer llegir Stefan Zweig a alumnes que malgrat que compartisc amb ells unes hores a la setmana són uns desconeguts per a mi. La meua intenció era bona, com estic segur que era bona la de Helen Macdonald, l’autora d’F de falcó.

Em vaig comprar aquest llibre perquè m’agraden els llibres de no ficció sobre temes que desconec, en especial sobre temes científics o sobre el món natural. Em serveixen per a descansar de tanta història i de tanta política. M’agrada ressenyar aquests llibres si em diverteixen, com Breu història de gairebé tot de Bill Bryson, o El tigre de John Vaillant, o El reloj de Mr. Darwin de J.L. Arsuaga, per exemple. En aquest cas no anava a fer la ressenya (de fet no l’he feta), però tenia el zum-zum aquest del remordiment per manar lectures als alumnes, i supose que amb aquest llibre he pogut posar-me per uns moments en la seua pell. Pobre Stefan Zweig, com l’hauran maleït.

Per acabar, malgrat el que he dit sobre F de falcó, vull compartir i guardar-me uns fragments (vaig a donar el meu exemplar a una biblioteca pública i així potser alguna altra persona el puga gaudir):

Capítol “Calor”:

“Quan jo era estudiant, ens van explicar que havia arribat la fi de la història, i ens ho vam creure. Quan va caure el mur de Berlín, es van acabar totes les coses que componien la història, i ens ho vam creure. Es va acabar la guerra freda. No hi hauria més guerres. I, tanmateix, la història tornava a aparèixer i tot s’esfondrava. Acaballes. Mons que desapareixen. El clima, el sistema bancari, l’acurada planificació dels jardiners municipals. Famílies, cors, vides. Guerres llunyanes i arbrets partits per la meitat. Em miro la filera de gent i tota la seva possessivitat violenta i la seva por oculta a què els seus baluards contra la mort s’hagin ensorrat. Diners. Seguretat. Nusos i vincles. Els acabaments de les coses.”

Capítol “Volant lliure”:

“Hi ha un moment en la vida en què esperes que el món estigui sempre ple de coses noves. I després arriba el dia en què t’adones que no serà així en absolut. Veus que la vida es convertirà en una cosa feta de forats. D’absències. De pèrdues. De coses que hi van ser i ja no hi són. I t’adones, a més a més, que tu has de créixer entre aquests buits i al seu voltant, tot i que si allargues la mà cap a on eren les coses sents aquella opacitat tensa i resplendent de l’espai que ocupen els records.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: