LLIBRE. «El Pati Maleït» d’Ivo Andric (1954), subratllat a Cocentaina

Era un misteri però ja sé per què en l’aparador de novetats de la biblioteca de Cocentaina hi ha llibres subratllats. Solen ser llibres que m’atrauen molt i que de vegades agafe en préstec. Llibres en català, publicats recentment, d’autors i editorials no massa conegudes. El misteri és que estan subratllats, encara que ningú els haja agafat abans que jo. Millor dit estan corregits, plens de símbols de corrector, amb la proposta de millora al marge, sempre en llapis.

El fet és que el divendres passat vaig baixar a aquesta biblioteca amb els xiquets. El meu Joan necessitava un llibre sobre el cos humà (en vam trobar un de magnífic). En l’aparador de novetats estava El Pati Maleït d’Ivo Andric i Els dies maleïts d’un tal Ivan Aleksèievitx Bunin, aquest últim sobre la Revolució Soviètica. Els vaig agafar i sí, estaven plens de correccions i jo era el primer que els agafava en préstec. Qui ho havia fet? Li vaig preguntar a la bibliotecària i em va contar divertida que hi havia un xicon que els donava a la biblioteca regularment. Puc constatar que fa anys que ho fa. No em vaig atrevir a preguntar-li res més sobre ell. Com la bibliotecària i jo ja tenim una edat un “xicon” igual pot tenir vint que cinquanta anys. El cas és que és una persona que viu a Cocentaina o prop, que compra llibres no massa comercials, els llig, s’entreté corregint-los i temps després els dona a la biblioteca, i té un gust meravellós. 

De llibres així, corregits, que recorde ara mateix m’he llegit Tsili, història d’una vida d’Aharon Appelfeld o Les nits blanques de Dostoievski. Ara acabe de llegir-me el de El Pati Maleït d’Ivo Drina. Segons la contraportada del llibre “els escriptors serbis van escollir El Pati Maleït com la seva millor novel·la del segle XX”, i encara que sé que això és un reclam publicitari no em vaig poder resistir. És una novel·la breu, poc més de cent pàgines, sobre un monjo de Bòsnia, fra Petar, que passa un any per error en una presó d’Istanbul que la gent anomena El Pati Maleït. Està ambientada en l’època final de l’Imperi turc. Apareixeran diversos personatges, cadascun amb el seu caràcter i el seu relat. 

A més de fra Petar, destaquen sobretot tres personatges: Karadjoz, el director de la presó, un ésser repulsiu i amable per igual; Haim, un xarraire i fussador molt pesat però gràcies al qual coneixem alguns detalls importants; per últim, Camil, un jove tancat en el seu món d’estudis històrics, inútil per a la vida real a causa de la seua innocència. 

Algunes parts m’han agradat molt, per exemple quan Karadjoz, el director, diu: “Jo, la gent, la conec, tot són culpables, però no per a tothom està escrit de menjar el pa que es dona aquí.” Una visió encantadora de l’ésser humà i de la sort del destí. 

Una altra cita molt bona és quan explica com és la xerrameca insofrible de Haim: “El seu afany d’explicar-ho tot i clarificar-ho tot, de destapar tots els errors i les maldats humanes, de blasmar els malvats i exalçar els bons, anava més enllà del que pot arribar a veure i saber una persona sensata.” Però malgrat açò últim un poc més avant l’autor fa una intervenció molt curiosa al seu favor, entre parèntesis, defenent-lo i identificant-se un poc amb ell:

“(Sempre tenim una certa tendència a reprovar aquells que parlen molt, sobretot de coses que no els incumbeixen; ens hi referim fins i tot amb rancúnia i els titllem de bocamolls o cotorres. Tanmateix, no recordem que aquest defecte humà -tan humà i freqüent- també té el seu costat positiu. Car, ¿què en sabríem de les ànimes i les cavil·lacions dels altres i per tant, de nosaltres mateixos, d’altres ambients i indrets que mai no hem vist ni tindrem l’oportunitat de conèixer, si no fos per aquesta gent que tenen la necessitat de relatar a través de la paraula -parlada o escrita- el que han vist o sentit, i el que van experimentar i pensar? Poc, ben poca cosa. Si bé les seves històries són imperfectes, acolorides per passions i necessitats personals, i fins i tot inexactes, tenim prou seny i experiència per valorar-los, per comparar-les les unes amb les altres, i acceptar-les o rebutjar-les, per parts o en la seva totalitat. D’aquesta manera quelcom de la veritat humana roman per sempre en aquells que saber escoltar-los i llegir-los amb paciència.)”

Per últim, la figura de Camil és potser la més delicada. És un jove turc d’Esmirna, hereu d’una bona família, però sense ambicions, i que té autèntica passió per la història i els llibres antics. Pateix una fixació per la història dels germans Baiazet i Djem, fills del soldà Mehmet II, que van viure a finals del segle XV i van lluitar entre si pel tron. El capítol 5 amb la història d’aquests germans es llig en un sospir. Quan detenen el jove Camil, per les sospites infundades del governador d’Esmirna d’estar conspirant contra el govern, hi ha un dels moments més colpidors per a un historiador. El cadi (jutge islàmic) intenta defensar a Camil: “Ell es dedicava a la història, que era ciència, i de la ciència no en podia sortir cap mal”. El governador li respon: 

“Jo, d’història o com es digui, no en sé ni un borrall. I em fa l’efecte que també hauria estat millor per a ell tampoc no saber-ne i que no s’hagués preguntat mai què feia el soldà tal en sé quina època, sinó que hauria d’escoltar el que mana l’actual.”

A fer punyetes la història, i especialment la memòria històrica.

El Pati Maleït està molt ben escrit i es llig molt bé. Tinc moltes ganes de llegir-me El pont sobre el Drina d’aquest mateix autor. Uns llibres ens porten a altres sense parar, encara que només tinga sentit per a nosaltres, igual que fa el “xicon” que corregeix llibres que després regala a la biblioteca del seu poble.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: