PAÍS BASC. Història d’un contrast: Huntza 2016 i Huntza 1992

heura-huntza

Huntza és heura en eusquera, la típica planta enfiladissa que trobem en cases velles i alguns barrancs humits. També és el nom d’un grup de música basc i també és el títol d’un curtmetratge de l’any 1992. Anem per parts:

  1. Huntza: és un grup de música jove i va traure la cançó “Aldapan gora” l’any passat (2016). El videoclip ja té més d’un milió de visites a YouTube, poca broma. És una cançó bonica, que posa de molt bon humor. El títol vol dir més o menys “Costera amunt” (segons el Traductor de Google).
  2. Huntza: és un curtmetratge de l’any 1992, el seu director va ser el madrileny Antonio Conesa, i va arribar a estar nominat als Premis Goya. Dura només 15 minuts i mostra un atemptat terrorista d’ETA des de tres punts de vista: el dels joves d’un bar, el dels guàrdies civils i el del terrorista. A la seua manera tots són víctimes.

Per què tanta huntza? Perquè m’ha colpit el contrast entre un curtmetratge que em va impactar moltíssim (el vaig veure amb 18 anys) i l’actual bon rotllo del grup de música. Supose que pot veure’s com una metàfora del que ha evolucionat Euskadi en els últims anys, encara que és una comparació massa previsible i simplista. El que està clar és que el curtmetratge és un bon recurs per a tractar la qüestió del terrorisme, de la violència i del dolor. Sempre tinc present que “matar una persona no és defendre una idea, és matar a una persona”, tal com deia fa segles Sebastià Castellio. Respecte a la cançó, és alegria pura. D’alguna manera la paraula huntza, tan suggerent, augmenta de significat i a millor.

Recursos per a l’aula:

1. El curtmetratge (1992) no està ni en Vimeo ni en YouTube, però el podeu veure en l’apartat d’Antonio Conesa del web Historia Nuevos Realizadores. Reserveu-vos 15 minuts tranquils: enllaç ací.

2. La cançó (2016), tot seguit:

Nota final: vaig descobrir Euskadi l’estiu del 1992, en un viatge en bicicleta de dos setmanes per Guipúscoa i Biscaia, amb un amic mallorquí, Vicenç “el troglo”, i el meu germà Amand. Rodàvem i rodàvem, i vam estar i vam dormir en llocs preciosos, sempre de bivac. Jo tenia setze anys.

Euskadi, per tant, forma part de la meua educació sentimental. Tinc estima a la cultura basca, m’agraden moltíssim els seus paisatges, el verd, el mar viu, i també em fa gràcia que malgrat ser tan diferents compartim un Estat espanyol, és a dir una Castella gran, que ens voldria esborrar del mapa. Mira, serà que no, de moment no. “Aldapan Gora”.

Dedicat al meu germà Amand.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: