PAÍS BASC. Història d’un contrast: Huntza 2016 i Huntza 1992

Huntza és heura en eusquera, la típica planta enfiladissa que trobem en cases velles i alguns barrancs humits. També és el nom d’un grup de música basc i també és el títol d’un curtmetratge de l’any 1992. Anem per parts:

1. Huntza: és un grup de música jove i va traure la cançó “Aldapan gora” l’any passat (2016). El videoclip ja té més d’un milió de visites a YouTube, poca broma. És una cançó bonica, que posa de molt bon humor. El títol vol dir més o menys “Costera amunt” (segons el Traductor de Google).
2. Huntza: és un curtmetratge de l’any 1992, el seu director va ser el madrileny Antonio Conesa, i va arribar a estar nominat als Premis Goya. Dura només 15 minuts i mostra un atemptat terrorista d’ETA des de tres punts de vista: el dels joves d’un bar, el dels guàrdies civils i el del terrorista. A la seua manera tots són víctimes.
   

Per què tanta huntza? Perquè m’ha colpit el contrast entre un curtmetratge que em va impactar moltíssim (el vaig veure amb 18 anys) i l’actual bon rotllo del grup de música. Supose que pot veure’s com una metàfora del que ha evolucionat Euskadi en els últims anys, encara que és una comparació massa previsible i simplista. El que està clar és que el curtmetratge és un bon recurs per a tractar la qüestió del terrorisme, de la violència i del dolor. Sempre tinc present que “matar una persona no és defendre una idea, és matar a una persona”, tal com deia fa segles Sebastià Castellio. Respecte a la cançó, és alegria pura. D’alguna manera la paraula huntza, tan suggerent, augmenta de significat i a millor.

Recursos per a l’aula:

1. El curtmetratge (1992) no està ni en Vimeo ni en YouTube, però el podeu veure en l’apartat d’Antonio Conesa del web Historia Nuevos Realizadores. Reserveu-vos 15 minuts tranquils: enllaç ací.

2. La cançó (2016), tot seguit:

–

Nota final: vaig descobrir Euskadi l’estiu del 1992, en un viatge en bicicleta de dos setmanes per Guipúscoa i Biscaia, amb un amic mallorquí, Vicenç “el troglo”, i el meu germà Amand. Rodàvem i rodàvem, i vam estar i vam dormir en llocs preciosos, sempre de bivac. Jo tenia setze anys.

Euskadi, per tant, forma part de la meua educació sentimental. Tinc estima a la cultura basca, m’agraden moltíssim els seus paisatges, el verd, el mar viu, i també em fa gràcia que malgrat ser tan diferents compartim un Estat espanyol, és a dir una Castella gran, que ens voldria esborrar del mapa. Mira, serà que no, de moment no. “Aldapan Gora”.

Dedicat al meu germà Amand.

–