TEATRE. “Per què no vaig al teatre” de Quim Monzó

No, no és un hivernacle, és el Gran Teatre de Xàtiva.

No, no és un hivernacle, és el Gran Teatre de Xàtiva (la Costera, País Valencià)

 

A qui no li agrada el teatre? Recorde vivament les primeres dos obres que vaig veure de jovenet: el Lazarillo de Tormes interpretat per Rafael Álvarez “El Brujo” i Las guerras de nuestros antepasados de Delibes, amb un grandíssim José Sacristán. M’agrada molt el teatre, però reconec que no acabe de trobar-me còmode. Com sóc prou tímid el fet d’estar entre molta gent em posa nerviós, i també estan les xarrades banals mentre esperes que comence, i especialment m’irriten les interpretacions exagerades, sobreactuades.

Dic açò perquè resulta que aquest matí he anat al teatre. Hem vist una adaptació de L’Espill de Jaume Roig, portat a escena per la companyia valenciana Crit. Ser actor ha de ser dificilíssim i la parella que estava sobre l’escenari ha treballat de valent, amb un text completíssim, molt ben lligat. Era un espectacle dirigit especialment als alumnes, en aquest cas de 1r de Batxillerat.

Em van avisar el dilluns que havia d’anar, justament en dos hores lliures que tinc, mira quina gràcia. L’organització ha sigut un poc caòtica perquè donava la sensació que ningú sabia res d’on anàvem ni per què, ni professors ni alumnes. En teoria estava organitzat pel Departament de Valencià però tampoc sabien massa de què anava la cosa. Total, que no hi havia res treballat amb anterioritat: és tractava d’anar, seure, assistir a la representació i au, cap a l’institut de nou. Pagava l’Ajuntament de Xàtiva, crec. Els alumnes, contents, és clar, són dos hores sense classe. Els professors, perplexos i contents, és clar, són dos hores sense classe (menys jo, que eren dos hores lliures, punyeta!). Els actors, contents, supose, treballant i donant la vida en l’escenari, fent allò que els agrada, se’ls notava, o ho dissimulaven molt bé que per això són actors. L’encarregat de la calefacció, contentíssim, perquè no l’ha encesa i, malgrat estar a la càlida Xàtiva, feia un fred de mil dimonis allà dins, i hem acabat tots amb els peus glaçats.

lespill-jaume-roig-crit-teatre

Actuar o sobreactuar?

La cosa és que, mentre els actors actuaven i gesticulaven i cantaven i cridaven ben fort i es posaven i llevaven sense parar una capa negra, he recordat una xarrada molt divertida de Quim Monzó que vaig veure fa temps. Com Internet és meravellós l’he trobada de nou i la vull compartir. Es titula Per què no vaig al teatre. M’encanta la manera boníssima com explica la sobreactuació, i també quan diu que el teatre té dos coses bones: una és que no fa la pudor repugnant que fan els cines, a “crispetes” o roses (3a accepció del DNV), i l’altra cosa bona és que és “l’únic art audiovisual que no es pot descarregar per Internet”. Eixa immediatesa, eixa evanescència podríem dir, és el seu encant. Tens als actors ahí davant, vius, actuant per a tu. Això no es pot descarregar de cap lloc. Per això, encara que de vegades gesticulen massa o parlen rar recomanaré sempre anar al teatre, i si teniu ocasió aneu a veure l’adaptació de la companyia Crit de L’Espill de Jaume Roig. Almenys rius una estona i t’estalvies setze mil versos de quatre síl·labes. Això sí, a l’hivern que engeguen la calefacció, per favor, que la incomoditat té un límit.

Per acabar, ací tenim l’actuació teatral de Quim Monzó:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: