LLIBRE. «La volta al món d’una armilla polar» de Wolfgang Korn, una petita història sobre la gran globalització (2008)

la_volta_al_mon_armilla_polar-cat-alta

He estat totalment enganxat a La volta al món d’una armilla polar, un llibre que detalla molt bé què vol dir això de la globalització, i quins efectes té sobre els diversos engranatges de la cadena mundial. Es llig molt bé, té un estil de reportatge periodístic, amb una tensió narrativa ben lligada, i està molt ben editat, amb quadres explicatius i il·lustracions.

El llibre ens conta la història d’una modesta armilla polar, en totes les seues fases: la formació i aparició del petroli que servirà per a fabricar el polièster, la societat tan marcada dels països del Golf Pèrsic, el transport del cru fins a Bangla Desh, la filatura i la confecció de l’armilla per part de semiesclaus contemporanis, el seu transport en un gran vaixell de contenidors fins Europa, la seua venda en una botiga d’una gran cadena a Alemanya, el seu ús efímer, i finalment el procés de reciclatge, la seua reutilització a Àfrica, i el posterior i dramàtic retorn a Europa sobre el cos d’un jove emigrant il·legal.

No és broma, el món està més connectat del que sembla. En aquest llibret aprenem el com, amb un exemple molt casolà, que tots podem entendre i també sentir. Tots tenim productes d’aquesta mena. Jo mateix tinc dos armilles polars.

Vaig conéixer aquest llibre per casualitat, perquè una coneguda el va esmentar en una conversa. Em vaig quedar amb el títol perquè alguna cosa em deia que podia estar bé i me’l vaig comprar farà un parell de setmanes. Era per a un autorregal per a Nadal, però el faig fullejar i no m’he pogut resistir.

M’agradaria molt treballar aquest llibre en 3r d’ESO, per a aprofundir en el tema de la globalització, del comerç a escala mundial, i sobretot per a analitzar les desigualtats que provoca aquest model de producció, transport i consum, i la seua insostenibilitat social i mediambiental. Però enguany serà que no, tinc un grup de 3r un poc especial, anem molt a poc a poc. De tota manera es pot agafar algun fragment per a il·lustrar alguna explicació o treball, o per a enriquir un debat. Si podeu, llegiu-lo.


Selecció de textos:

1. En què es pot reconèixer la globalització? (pàgina 13)

«El 70% de tots els encenedors que usa la humanitat vénen d’una sola regió xinesa, la del port de Wenzhou. Des d’allà els distribueixen arreu del món.

Els nord-americans, quan al vespre se’ls obre la gana, demanen per telèfon una pizza de tonyina amb molt de formatge en algun servei de repartidors. La comanda l’agafa un determinat call center de l’Índia que la passa per Internet al local corresponent dels EUA.

Les gambes de la mar del Nord les congelen just després de pescar-les. Al port les carrega un tràiler que travessa Europa i la Mediterrània dins d’un transbordador, per dur-les fins al Marroc. Allà pelen les gambes i les tornen a transportar a Alemanya. Costa d’imaginar, però d’aquesta manera els comerciants de gambes d’Alemanya, els serveis de pizza d’EUA i els distribuïdors d’encenedors de tot el món s’estalvien molts diners. Al capdavall, els sous que es paguen als països menys desenvolupats no solen arribar ni a una dècima part dels sous dels països industrialitzats.»

2. El concepte «globalització» (pàgines 13-15)

«El concepte «globalització» deriva de la paraula «globus», una esfera que representa el planeta Terra amb tots els continents i oceans. L’any 1983, el professor d’Economia Theodore Levitt, un alemany nacionalitzat als EUA, buscava una paraula que definís la gran relació actual entre tot el conjunt d’activitats econòmiques d’aquest món. Fins ara, no s’havien bescanviat mai tants productes entre tanta gent d’una banda a l’altra del planeta.

I això afecta no solament els materials sinó també les idees, les modes, la música i, sobretot, els diners. Ja no hi ha ningú que vagi fent la seva feina tot sol, pensava Levitt; ni tan sols un petit agricultor de l’Àfrica. La nostra manera de fer, el que produïm i comprem, repercuteix sobre totes les altres persones de la Terra. L’economia ja no es limita a un poble, una ciutat o un país, sinó que està connectada amb tot el món, o sigui, està «globalitzada». I doncs, la «globalització» ja havia trobat el seu nom.»

Una “broma” final:

banderas_made_in_china

Anuncis

One Response to LLIBRE. «La volta al món d’una armilla polar» de Wolfgang Korn, una petita història sobre la gran globalització (2008)

  1. Retroenllaç: TEMA. La globalització, les cultures i les desigualtats en el món actual. Tipus de desenvolupaments | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: