LLIBRE. «Historia del mundo contada para escépticos» de Juan Eslava Galán (2012)

historia-del-mundo-contada-para-escepticos-juan-eslava-galan

M’interessen molt els llibres de divulgació històrica. Quan en veig un tinc el costum de fullejar-lo, per si trobe un tresor que poguera recomanar de manera general. Però quasi sempre acabe decebut: solen ser llibres tremendament simples i maniqueus, escrits per locutors radiofònics o autors que tenen la ploma molt solta. 

Historia del mundo contada para escépticos de Juan Eslava Galán no és una excepció. En un principi té bona pinta: capítols curts, una visió general de la història, amb una selecció de dades bàsiques, imatges i alguns mapes. Però no, en la meua opinió no és gens recomanable com a llibre de divulgació d’història general. Per què? Perquè no deixa de ser una història personal, plena d’estereotips i prejudicis, que a tota hora ens està alliçonant sobre el que està bé i mal, amb un humor sarcàstic, molt suat, que almenys a mi no em fa gràcia, de la típica persona cremada i farta de tot que es dedica a perorar davant d’un públic fidel que li riu les gràcies.

Supose que per això aquest llibre es titula “para escépticos”, però crec que és incorrecte, perquè un escèptic no és exactament un ressentit o un amargat (com molta gent equivocadament creu), sinó una persona que dubta, que li costa trobar veritats absolutes, i justament aquest llibre està pleníssim d’afirmacions dogmàtiques.

Per què, doncs, faig aquesta entrada? Perquè d’alguna manera tenia ganes de mostrar que al mercat editorial trobem de tot, i que als que ens agrada llegir de vegades ens empassem alguna pífia, que no només llegim llibres exquisits, i que no tot val, perquè és una llàstima perdre uns dies llegint pamflets infumables. L’única cosa positiva que trobe d’aquestes lectures és que aprens a valorar més els llibres honestos, a saber què t’agrada i que no, a comparar i a triar. 

I per què me l’he llegit sencer? Bona pregunta. Supose que perquè té algunes dades interessants, i ha sigut un repàs ràpid al relat tradicional de la Història. També perquè volia veure com es pot escriure sobre tota la Història (eurocèntrica) en menys de cinc-centes pàgines, i perquè al final tenia un poc de morbo en veure quines barbaritats més trobaria sobre l’Església, Àfrica, l’Islam i els musulmans, la política o España. Perquè, clar, és un llibre ple d’això que podríem anomenar acudits o facècies carpetovetòniques (en espanyol: “chascarrillos carpetovetónicos”). És a dir, és una Història amb un discurs centralista, que defensa amb sarcasme un tipus de sentit comú espanyol (castellà), molt identificable, tradicionalista i conservador. No debades Juan Eslava Galán, l’autor, sembla ser que va en la mateixa línia que el provocatiu escriptor Arturo Pérez-Reverte.

Respecte als llibres de divulgació històrica continuaré fullejant-los, a la recerca dels tresors, és a dir: llibres accessibles, de fàcil lectura, rigorosos, i sobretot honestos. Crec que es pot ser un divulgador magnífic sense ser estar a tota hora tan disgustat, com Indro Montanelli (Història de Roma i Història dels grecs), Stefan Zweig (Moments estel·lars de la Humanitat), Kenneth Clark (Civilización), o fins i tot Toni Soler (Història de Catalunya, modèstia a part). Per exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: