LLIBRE. «Dues línies terriblement paral·leles» de Francesc Grau Viader (1978)

dues-linies-terriblement-paral·leles-francesc-grau-viader

Dues línies terriblement paral·leles és una novel·la sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Està basada en les experiències d’un soldat molt jove del bàndol republicà, de l’anomenada lleva del biberó. Aquesta lleva va entrar en combat l’últim any de la guerra, sense quasi instrucció, i van participar en alguns combats molt aferrissats, com al front de Lleida i a la batalla de l’Ebre.

És un llibre de ficció, escrit amb ambició literària, i a l’estar basat en records de l’autor, Francesc Grau Viader (Calella, 1920-1997), resulta un relat ple de moments i escenes memorables. Recorda un poc a Res nou al front de l’oest, la coneguda novel·la sobre la Primera Guerra Mundial d’Erich Maria Remarque, que estranyament he trobat descatalogada en català (?).

En quatre mots, és un relat molt humà sobre la vida militar, els combats, les trinxeres i els patiments dels soldats, i acaba sent un llibre contra totes les guerres. A l’igual que el llibre de Remarque, Dues línies terriblement paral·leles és un llibre que es llig fàcilment i que em sembla molt adient per a joves, per a recomanar-lo en els instituts, per a citar-lo en les classes i parlar d’ell (però mai com a lectura obligatòria).

Un altre valor afegit és que està editat per Club Editor, una petita editorial que treballa amb molta cura, i que complementa aquest llibre amb un postfaci explicatiu d’Agustí Alcoberro de molta qualitat (fantàstic, els prefacis haurien de prohibir-los), una breu biografia de l’autor, amb dos fotografies, i fins i tot uns recursos educatius a Internet (si bé els he visitat i jo no els faria servir).

Pose uns fragments com a tast i que parle el “noi”:

L’olor del quarter

“M’emporto el record d’un quarter brut, rònec, lúgubre i ombrívol, que put horriblement a ranxo; una pudor de calderada espessa i acre, que impregna les nostres robes i se’ns fica a dins del cos a través dels badius dels nas i els porus de la pell amb tanta intensitat que, un rot que he fet suara, també pudia a ranxo tot i no haver-lo tastat; una fetor tan repel·lent —el fum de la pipa del pare, en comparació amb aquesta pesta, és un perfum delicadíssim— que la conservaré gravada al cervell, ficada al nas, encastada als racons de l’estómac durant tota la vida.”

 

Dues línies

“Hem passat la nit en un turonet des del qual es domina, gairebé a tocar, la carretera que neix en una cruïlla situada una mica més enllà de la Sentiu i, passant per Montgai, arriba fins a Agramunt. Aquests dos pobles —la Sentiu enfront i Montgai a la nostra esquena— estan separats per mitja dotzena de quilòmetres i dues línies de trinxeres terriblement paral·leles. Entre ells s’hi ha obert dues excavacions, fistonades de filferrades, des de les quals apunten els canons de milers d’armes i de mirades irades. És com si, entre aquests dos pobles veïns, l’odi hi hagués alçat una insuperable muralla de concepcions adverses, d’interessos oposats, d’ideologies irreconciliables. ¿Hi ha quelcom més distant, més difícil de fer coincidir, que dues línies paral·leles per més properes que discorrin?”

 

L’Església i la Guerra Civil

“De tota manera no deixarà de ser una veritat com una casa de cinc pisos. Tinc la impressió, deia, que Déu fuig de totes les batalles. Jo asseguraria que és un desertor recalcitrant de totes les guerres. Per això em rebenta tant que els de l’altre bàndol invoquin el nom de Déu en el moment de prémer el gallet. I encara m’emprenya més que els de la mitra i la sotana enrivetada hagin tingut les galtes de presentar com una croada la mortaldat que ocasiona una de les parts bel·ligerants fent servir el nom de Déu com una tapadora. El manifest que l’any passat va fer públic l’episcopat espanyol és una baixesa; un servilisme graponer; una vil submissió envers un militar sadollat d’orgull i àvid de poder. ¿Com és possible que els prelats espanyols hagin caigut tan avall?”

 

Tortosa buida

“Tortosa ens ha impressionat. Veure una ciutat, abans esponerosa, amb edificis magnífics, amb comerços moderns, avui completament abandonada, absolutament deserta, buida, resulta espantós i depriment. […]

Fa la impressió que l’èxode dels tortosins es realitzà precipitadament, de forma inesperada. Les cases que encara resten dempeus conserven l’atmosfera de l’habitacle deixar momentàniament: el moblatge al seu lloc, armaris i calaixeres plens de roba, i una sèrie de detalls que denoten la pressa amb què la fugida es portà a cap. És colpidor entrar en una llar i trobar la gorra i la bufanda penjades al rebedor, els llibres dels nens, damunt d’una tauleta, oberts en una lliçó de geografia, la taula del menjador parada, als fogons només cendra, la paella amb la vianda feta un cremall i, sobre el tocador de la cambra, el retrat una mica esgrogueït d’uns nuvis que somriuen feliços.”

 

Pàtria

¿A què deu ser degut que només sentim anomenar la pàtria quan es tracta de fer sacrificis? Jo cada vegada que en sento parlar m’entren tots els mals. No tinc memòria que en nom de la pàtria ens hagin donat mai res. […]

He arribat a la conclusió que tenir pàtria és un mal negoci.”

 

Venjança

“¡Hi ha mala llet, creu-me! Tenen una mala bava espantosa. Aqueixa gent porten el cervell a la biorxa. Estan ebris de triomfalisme. Viuen una orgia demencial. —S’ha girat per a comprovar que ningú no el sentia—: Fotran mal; cometran barbaritats. Hi ha set de venjança, i com que els peixos grossos se’ls han esmunyit s’esbraven amb el xanguet…”

MÉS RECURSOS SOBRE LA GUERRA CIVIL

TEMA. La Guerra Civil, a Historiata, recursos a doll.

LECTURES i DOCUMENTALS. Treball voluntari per a 2n de BAT (Alzira, curs 2011-2012).

One Response to LLIBRE. «Dues línies terriblement paral·leles» de Francesc Grau Viader (1978)

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. La Guerra Civil (1936-1939) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: