LLIBRE i WEB. “Clapir. El crit de la Història” (2015)

clapir.el_crit_de_la_història

Primer que res, què és clapir? Clapir és “fer clapits”, i un clapit és un “lladruc sec”, o també un “crit sec, agut i penetrant del gos”.

També, Clapir, és el nom que ha agafat un grup de joves investigadors d’Història, formats a la Universitat de València. Aquest grup es va crear l’any 2013 i al seu web Clapir podem trobar articles divulgatius sobre diversos aspectes de la història valenciana. A finals de 2015, gràcies a una campanya de mecenatge exitosa, han aconseguit publicar el llibre Clapir. El crit de la Història, en paper, editat per Llibres de la Drassana, amb una selecció de 21 articles.

Aquest llibre és un treball que vol ser rigorós, i que ha de servir per a fomentar l’interés i difondre la història del País Valencià. Està fet per joves que se’ls nota les ganes, escrit en valencià (que no és poca cosa), i amb temes que resulten atractius per a qualsevol persona mínimament curiosa, com per exemple la descripció de la Valentia romana, la convivència amb els jueus a l’Edat Mitjana, la revolta de les Germanies, o altres episodis més anecdòtics o puntuals però també interessants, com l’arribada del cinema a València, l’emigració valenciana a Nova York o l’agònic final de la Segona República al port d’Alacant. També, com que jo sóc alcoià, i els alcoians tenim fama de ser molt “patriotes”, vull destacar els capítols que fan referència al meu poble, el primer sobre la revolució alcoiana del Petroli (“Acabaràs com Pelletes”), un fet que esdevingué durant la Primera República (1873), i el segon sobre la història de solidaritat de l’Hospital Sueco-Noruego, durant la Guerra Civil.

Però també vull apuntar un parell de coses que crec que són millorables d’aquest llibre: per una banda alguns textos són molt lineals, com treballets d’institut o de la carrera, amb unes breus descripcions basades en una o dos fonts, i poca reflexió i poc context. De vegades tenia la sensació d’estar llegint un article de la viquipèdia, un text molt correcte però tremendament asèptic.

Tampoc trobem en cap capítol les fonts, la bibliografia. Està clar que és un llibre divulgatiu i que s’ha de fugir de les notes a peu de pàgina, però al final de cada article, o bé al final del llibre, no haguera sobrat una breu selecció de fonts bibliogràfiques. Al web he vist que sí que hi estan; malament si hem d’acudir al web. També crec que anirien bé més imatges i sobretot plànols i mapes, imprescindibles per fer més atractiu un llibre d’aquest tipus, encara que en aquest cas tenim el problema de l’encariment del preu (més imatges, més pàgines, més car).

Però recapitule: que no quede cap sensació insatisfactòria, és un gran treball. Llegir, investigar, escriure articles, donar-los un to divulgatiu, editar i corregir els textos, contrastar la informació, publicar un llibre, tot això porta moltíssima faena, i el resultat que tenim és molt digne.

Vaig acabant, i amb una petició ambiciosa: m’agradaria que el grup Clapir continue investigant, publicant, difonent i, si poden, que ajuden a articular una Història del País Valencià, feta per valencians i en valencià, que siga útil i accessible a qualsevol persona, i en especial als professors i alumnes dels ensenyaments secundaris. En definitiva, que continuen clapint.

ANNEX. Grups d’estudis històrics valencians:

Clapir, totes les etapes històriques, grup actiu i ben actiu.

Espiera, sobre arqueologia, grup inactiu des d’octubre de 2014.

Harca, grup de medievalistes valencians, amb un llibre publicat: Fem Harca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: