EDUCACIÓ. L’oportunitat d’escoltar a Boris Mir

cartell boris mir ies cotes baixes

Avui ha sigut un dia un poc especial. He dinat ràpid, a l’oficina on treballe, i poc després de les 15 h he arribat a l’IES Cotes Baixes d’Alcoi, per a escoltar a Boris Mir, professor de l’Institut-Escola de les Vinyes, a Castellbisbal (Barcelona). Resulta que Boris Mir junt amb altres companys (tots uns “cracks” segons ell) porta anys intentant canviar l’educació, per a passar de la competitivitat a la col·laboració, i fer-la significativa, i interessant. Se suma al corrent de renovació pedagògica que sembla estar tan de moda, però en el seu cas des de la pràctica diària, des de la realitat. Això el fa interessantíssim.

La primera volta que vaig saber d’ell va ser gràcies a un vídeo de TEDx que em va recomanar el meu amic Ximo Murillo, professor de plàstica del Cotes, i que es titula Cocinando la educación emergente en el Institut-Escola les Vinyes. El trobareu al final.

Vull compartir algunes idees que ha explicat i que m’han agradat. La veritat és que no puc evitar prendre notes quan vaig a una xarrada d’aquest tipus, trac més profit, me la faig meua. Mantindré les tres parts molt clares de la conferència de Boris Mir: 1. els tipus de treball; 2. el model organitzatiu; 3. la innovació educativa.

boris mir ies cotes baixes

Conferència de Boris Mir a l’IES Cotes Baixes (Alcoi), el dia 1 de desembre de 2015.

Boris Mir sap parlar, i un poc afònic però decidit comença la xarrada amb una introducció bonica, amb la foto d’acollida de les Vinyes, amb tots els alumnes, que se la fan els primers dies del curs (tres dies per a fer la foto, i no passa res).

Després entrem en matèria i Boris Mir explica els diferents models de treballs que tenen a les Vinyes: 1. el treball disciplinat; 2. el treball globalitzat; 3. els projectes. El primer, el disciplinat, és el típic treball per assignatures que podem trobar a qualsevol institut, i que a les Vinyes fan durant unes hores concretes. El segon, el globalitzat, són treballs a partir de preguntes o centres d’interés. Alguns exemples: estem al 2015? per què? es pot mesurar la bellesa? és possible la vida sense aigua? mòbils high tech, vides low cost? és bo connectar-nos? què passa amb els refugiats de Síria?

També tenen optatives on s’ajunten els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO, de creació i descobriment, com “cuinar sense fogons”, o també activitats com “padrins lectors” que junten alumnes de 1r d’ESO i de 1r de Primària (cal tenir en compte que les Vinyes és un Institut-Escola, i hi ha alumnes des d’Infantil fins a Batxillerat, fantàstic, no?)

Els projectes, per la seua banda, són treballs per a aconseguir un producte final, i solen fer-los durant dos setmanes cada trimestre. Per exemple: fer un itinerari geolocalitzat amb diversos elements naturals i històrics, o organitzar un dinar, un dinar real, on menjaran els pares. Cada projecte té un equip base de professors, i tot es fa entre tots. Altres projectes són fer un documental, o un telenotícies, o un acte solidari a la plaça del poble per a recaptar recursos per als refugiats de les guerres. Com es pot veure es treballen a punta pala les competències bàsiques, o millor dit les competències clau, tal com les anomena ara la LOMCE.

Respecte al model organitzatiu de les Vinyes, Boris destaca tres qüestions organitzatives: 1. equip docent multidisciplinar; 2. lideratge distribuït; 3. comunitat educativa integrada. Comencem pel primer: l’equip docent és compacte, unit, on tots són tutors, i on tots treballen en els projectes, en els treballs globalitzats i fins i tot en el treball disciplinat de les diverses matèries. Això facilita la transversalitat del professorat, la multidisciplinarietat. 

El segon element, el lideratge distribuït, el trobem perquè segons diu hi ha “7 Instituts-Escola en paral·lel”, segons els diversos nivells, on es dóna responsabilitat als professors, es dóna poder i per tant capacitat de decisió. De fet, els càrrecs al centre es tenen segons els projectes, i no segons l’estructura administrativa de les diverses matèries (ja sabeu, els típics departaments…).

Per últim, pel que fa a la comunitat educativa integrada, es té en compte la importància de sumar els pares al procés d’aprenentatge, de convidar-los a moltes activitats. Açò serveix per a reforçar la confiança, ja que sense confiança res de tot açò es podria fer. Tota aquesta innovació es pot fer gràcies a les regulacions que es fan durant les avaluacions generals (professors, pares i alumnes), ja que permet millorar per al següent curs allò que ha eixit malament, perquè algunes coses ixen malament, i no passa res.

I ara arribem al moll de l’os, a la innovació educativa, i trobem que la innovació ha de tenir en compte els diversos processos que podem trobar-nos de manera normal a un centre educatiu (i a la vida): 1. processos de gestió (repetitius); 2. processos de millora (que no tenen risc, que canvien poquet); 3. processos propis d’innovació (amb molt de risc, que trasbalsen allò conegut per crear una nova situació).

Solem confondre la millora amb la innovació. Posem un exemple: canviar els models d’exàmens és una millora; no fer exàmens (així, com uns campions) és innovació. El primer permet millorar una situació existent, però té un risc controlat; el segon permet crear una nova situació, i té un risc alt, perquè no sabem ben bé què pot passar. Per a regular aquesta innovació tenim les validacions (com les avaluacions) i els aprenentatges (què hem aprés malgrat tot?).

Ara unes frases precioses, de les que fan pensar:

  • L’error no és equivocar-se; l’error és no aprendre.
  • La gestió del canvi demana accions en el costat emocional, en el racional i en el context.
  • No ho fem per ser moderns, ho fem perquè hem canviat el concepte d’educació.

Un exemple: per a atendre el costat emocional la primera reunió del claustre és una excursió sorpresa, on un autobús porta als professors a una visita cultural, a fer activitats lúdiques i a un dinar. Al capdavall, vas a passar tot l’any amb aquesta gent, què millor que conéixer-los i establir alguns lligams emocionals?

Algunes frases més:

  • El model organitzatiu del centre està al servei del model pedagògic.
  • Els principis d’aprenentatge regulen les pràctiques docents.
  • La metodologia és un instrument, no és una finalitat.
  • “Jo no vull que les classes siguen divertides, sinó que siguen interessants.”

Respecte als propòsits… quin és el propòsit de l’educació?

Tenim dos models molt clars: el coreà (de Corea del Sud) i el finés. No ens calfem massa el cap, té a veure amb el model de societat que volem, i això no és una qüestió pedagògica sinó política. Si volem educar per a competir fem un sistema educatiu ad hoc (de fet ja el tenim), si volem educar per a col·laborar haurem de fer un altre, no?

Un apunt: la UNESCO, en un informe recent que es titula Repensar l’educació: vers un bé comú mundial? diu el següent: “Sostenir i millorar la dignitat, la capacitat, el benestar de la persona humana en relació amb l’altri, i amb la natura, hauria de ser un propòsit fonamental de l’educació del segle XXI.

Au, UNESCO dixit, i veiem que apunta més cap a col·laborar que cap a competir. El que està clar és que hem de ser sincers i clars, i definir els mitjans que utilitzem i els propòsits que perseguim.

Com diu Boris Mir al final: “Parlem-ne”.

– – –

Més informació:

  • Bloc de Boris Mir: La mirada pedagógica
  • Pàgina professional de Boris Mir: bmir
  • Bloc d’innovació educativa de l’IES Cotes Baixes: Recreant l’educació
  • Vídeo Cocinando la educación emergente en el Institut-Escola les Vinyes (10 minuts de no-res):

Altres recursos relacionats:

6 Responses to EDUCACIÓ. L’oportunitat d’escoltar a Boris Mir

  1. Retroenllaç: REFERÈNCIES EDUCATIVES. Bibliografia, webs, documentals, pel·lícules i altres recursos sobre educació | HISTORIATA

  2. Boris escrigué:

    Moltes gràcies per aquest text. Crec que és més entenedor que la meva exposició, francament.🙂
    I, sobretot, gràcies per l’interès en el nostre projecte educatiu de Les Vinyes i en la innovació com a eina de transformació de l’educació.

  3. Retroenllaç: EDUCACIÓ. «Diálogo por la educación», per a una nova i definitiva llei d’educació | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: