LLIBRE. “Retrats de l’exili” de Domènec Guansé, la pervivència de la cultura catalana a l’exili

portada_retrats-exili_guanse_domenec

Retrats de l’exili és un llibre amb trenta-quatre articles escrits per Domènec Guansé sobre diverses personalitats catalanes del món de la cultura de la primera meitat del segle XX.

Domènec Guansé (1894-1978) va ser un periodista cultural que va participar en la retirada i va haver d’exiliar-se, primer a França i després a Xile, al final de la Guerra Civil. També va escriure novel·les, obres de teatre, assaigs i biografies, però sobretot va destacar pels seus articles.

Per pura casualitat vaig trobar aquest llibre a la Llibreria Llorens d’Alcoi. Fa unes setmanes vaig passar i Jose, el seu propietari, gran negociant, em va dir “mira allí, han arribat uns llibres nous que igual t’interessen”, i ja està, me’n vaig portar dos, aquest de Guansé i La formació d’una identitat. Una història de Catalunya de Josep Fontana.

Els motius per a llegir el llibre de Guansé per a mi són molt clars: afecta a la Història Contemporània de Catalunya i d’Espanya; sobrevola el tema de la retirada republicana i de l’exili, del que va ser i del que podria haver sigut; ajuda a satisfer un poc la curiositat per la literatura i la cultura catalana; i, per últim, un motiu estètic, aquest llibre està publicat per Adesiara, una editorial que també va editar Devocionari domèstic, un llibre de poemes de Bertolt Brecht que vaig llegir no fa molt i que em va agradar. Per motius no serà.

Abans de llegir-me’l no tenia ni idea de qui era Domènec Guansé, ni tampoc mai havia sigut realment capaç d’entendre el que va suposar per a Catalunya l’exili de tantes i tantes personalitats del món de la cultura al final de la Guerra Civil. Escriptors, periodistes, lingüistes, historiadors, dramaturgs, etc. van haver d’escapar per a evitar la repressió del règim feixista, ultracatòlic, conservador i centralista, del general Franco. Per a la majoria els esperava un exili ple de dificultats, desconnectats i repartits per diferents països d’Europa i d’Amèrica.

Domènec Guansé va recalar a Xile, on va ser un dels principals articulistes de Germanor, una coneguda revista catalana de l’exili. És curiós, sempre trobem als llibres d’Història referències a aquest exili, però les persones que hi havia darrere queden ocultes en unes poques línies de tràmit. Com a molt tenim al cap l’exili i mort d’Antonio Machado o Manuel Azaña. El llibre de Guansé ens ajuda a recuperar un poc la visió dels de fora, dels que van haver de marxar, i sobretot ens ajuda a retrobar-nos amb tot el floriment cultural català que es va donar entre els anys 20 i 30 del segle XX. Un moment dolç que quedà traumàticament estroncat per la dictadura franquista.

Podem dir que aquest llibre és una obra testimonial. Els testimonis són aquest recull de “retrats”, que són una mena d’assaigs breus, i que van ser publicats majoritàriament durant els anys de l’exili a Xile de Guansé, les dècades dels 40, 50 i 60 del segle XX. El gènere del “retrat” és una manera d’apropar-se a la vida i obra d’un artista o persona rellevant, i en això Guansé va excel·lir. Trobarem entre els retratats personalitats consagrades com Josep Carner, Víctor Català (ja sabeu, Caterina Albert), Pompeu Fabra, Joan Maragall, Narcís Oller, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria de Sagarra o l’historiador Jaume Vicens i Vives. També altres importants, però potser menys coneguts actualment, com Just Cabot, Francesc Camplà, Cèsar August Jordana, Lluís Nicolau d’Olwer, Isidre Nonell, Josep Pous i Pagès, Joaquim Ruyra o Rafael Tasis.

A mi em crida l’atenció l’absència de Josep Pla en aquest llibre. Però tampoc és tan estranya. A la introducció de Montessat Corretger i Francesc Foguet (més de seixanta pàgines molt completes) se’ns explica el patriotisme de Guansé a més de la seua devoció per la cultura catalana, i cal dir que a Pla se l’acusava en determinats cercles d’una “vergonyívola adaptació” amb el règim franquista. De tota manera Pla és una figura molt gran i Guansé no és el típic maniqueu simplista, és un home d’una gran cultura, i per tant poc amic dels dogmatismes. El mateix Guansé deia que “Catalunya és Catalunya, fins amb els seus traïdors” (Retrats literaris, 1947), i posteriorment al llibre Abans d’ara (Retrats literaris) de 1966 trobem una mena de defensa i d’intent de comprendre el paper de Josep Pla:

Realista i escèptic, guaitant d’on ve el vent abans de fer-se a la vela, molt d’acord. I amb tot això, ¿d’on li prové, per a persistir, obstinat en la seva tasca, aquesta fe en una llengua que d’altres, més conseqüents, ja han donat per morta; aquesta fe que el lliga amb els destins d’un poble que d’altres, més realistes que ell, creuen amb l’horitzó barrat?

Tal com diuen els prologuistes, aquest llibre està ple de “textos d’interès molt particular per a historiadors i sociòlegs, atesa la seva base vivencial. Guansé hi actua com a memorialista i testimoni, però també com a crític literari i historiador de la cultura. Forneix dades desconegudes de la personalitat evocada, dels anys en què exercí la seva activitat i, finalment, de l’etapa republicana, dels anys de guerra i postguerra i del llarg exili. En cada cas enriqueix la presentació del personatge amb l’ordit precís del tramat de relacions humanes, polítiques i intel·lectuals que generà al seu voltant”.

També dir que “Guansé actuà com a memorialista generacional [ … ], conservant la vivesa, l’espontaneïtat i el punt de nostàlgia de l’exili.”

Per acabar, vull dir que aquest llibre està molt ben escrit, tots els retrats es lligen amb fluïdesa, molts amb emoció. Diré tres que m’han colpit especialment: el de Víctor Català (sí, Caterina Albert), el de Pompeu Fabra i el de Narcís Oller (tinc moltes ganes de llegir-me La febre d’or). No puc parar ara, diré algun més: el bellíssim assaig sobre el pintor Isidre Nonell, o la descripció de la passió de Josep Pous i Pagès, o de la ferma catalanitat d’Antoni Rovira i Virgili, o el preciós retrat de només tres pàgines del periodista Just Cabot.

Retrats de l’exili és un llibre de llibres. Fa ganes de llegir-ne més i més.

Més informació relacionada:

– POESIA. Corrandes d’exili de Pere Quart (1939)

– LLIBRE. El exilio español (1808-1975) de Consuelo Soldevilla Oria (2001)

– TEMA. El franquisme (1936-1975)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: