EDUCACIÓ. “23 claus per al bon ensenyament”, resum per Marc Ferri

portada ken bain el que fan els millors professors universitaris

Marc Ferri, professor de Geografia i Història, ha compartit al seu bloc notes d’història el document “23 claus per al bon ensenyament” extretes del llibre El que fan els millors professors universitaris de Ken Bain, publicat l’any 2006 per Publicacions de la Universitat de València.

En aquesta entrada d’Historiata només vull compartir els títols d’aquestes 23 claus. També he apuntat al final unes breus cites que m’han agradat especialment.

Vaig coincidir amb Marc a Alzira, fa quatre cursos, i m’alegra molt que mantenim el contacte i que continuem compartint interessos i inquietuds. Si t’agrada o treballes en la docència val la pena llegir el document sencer. Ací teniu l’enllaç al resum complet.

23 CLAUS, 23

  1. Cal ser conscient que l’ensenyament és important.
  2. Ensenyar és crear aquelles condicions en què els estudiants duran a terme el seu potencial per a aprendre.
  3. La metodologia emprada no és fonamental. [“És possible ser un excel·lent professor o professora independentment de la tècniques d’ensenyament”]
  4. Cal crear experiències d’aprenentatge divers. [“Al cervell li encanta la diversitat”]
  5. Aprenem quan canviem els nostres models mentals.
  6. Els models mentals canvien lentament i ho fan preferentment per la via de l’experiència.
  7. Els professors podem fer malbé als nostres estudiants. Per això cal evitar fomentar l’aprenentatge estratègic o bulímic.
  8. Els bons docents són erudits i preparen les classes acuradament.
  9. Les preguntes són crucials.
  10. Cal crear un entorn propici per a “l’aprenentatge crític natural”.
  11. La motivació dels estudiants és fonamental, i pot ser estimulada pels docents.
  12. Cal evitar el llenguatge de les exigències i utilitzar el de les possibilitats.
  13. Els professors s’hem d’adaptar als diferents processos d’aprenentatge dels alumnes.
  14. L’ensenyament no ha d’estar focalitzat en el professor ni en la matèria sinó en els estudiants.
  15. Cal esperar sempre més dels nostres estudiants.
  16. Convé buscar compromisos amb els nostres estudiants.
  17. Fer explicacions de qualitat. [“Parlar bé”]
  18. Animar als estudiants a ser actius.
  19. Desenvolupar vincles de confiança amb els alumnes. [“Renunciar a fer qualsevol exhibició de poder”]
  20. Examinar i avaluar són aspectes centrals de l’ensenyament.
  21. Els exàmens han de ser una extensió del tipus de treball que té lloc durant tot el curs.
  22. Avaluar constantment el treball docent.
  23. Una part de ser bon professor implica saber que sempre hi han coses noves a aprendre. [“Els bons docents són experts en adaptar-se”]

ALGUNS APUNTS INTERESSANTS

a) Sobre la motivació humana i els models d’estudiants:

“La literatura sobre motivació humana ha identificat tres models d’estudiants pel que fa al seu acostament a la matèria. Els primers son els aprenents profunds que responen al repte de dominar la matèria en tota la seua complexitat. Els segons són els que els motiva la “conquesta de l’or”, superar als demés i obtindre millors notes, més que dominar la matèria. El tercer grup és el dels partidaris de “evitar problemes”: eviten esforçar-se massa per por al fracàs i es limiten a bastir estratègies per a sobreviure, limitant-se sovint a memoritzar els continguts.”

 

b) Diferents processos d’aprenentatge:

“S’han establit quatre estadis d’aprenentatge entre els alumnes:

a) els “sabedors d’allò acceptat” que es limiten a assimilar i memoritzar les “respostes correctes” lliurades pels experts.

b) els “sabedors subjectius” que han descobert que els experts poden discrepar, de manera que combinen els coneixements amb opinions, encara que poden convertir-ho tot en una qüestió d’opinió.

c) alguns arriben a l’estadi de “sabedors de procediment”, dominen la matèria i utilitzen correctament els criteris per fer els seus treballs. Aquesta habilitat, però, no els influeix fora de classe, simplement donen al professor o professora el que ella espera.

d) els que assoleixen un nivell més alt, el de “compromesos” són aquells que esdevenen conscients del seu pensament, són independents, crítics i creatius de veritat i desenvolupen fins i tot una passió per la matèria.

El cas és que el més habitual és que una persona es situe en diferents nivells d’aprenentatge depenent de la matèria. El repte és fer que els alumnes que es situen per damunt del nivell de “sabedors d’allò acceptat”, que desenvolupen un esperit crític i s’impliquen amb la matèria.”

 

c) Fer explicacions de qualitat (“parlar bé”):

“Generalment els millors oradors tracten tot el que diuen com a part d’una conversa més que com a part d’una actuació. Animen a tothom a participar en el diàleg, tant verbalment com pel llenguatge corporal. A mesura que parlen, comproven visualment i verbalment que el grup esta captant allò que expliquen.

És important aprendre’s els noms dels estudiants. També es pot deixar un marge a la broma i convé moure’s per l’aula. També ser conscient de quan convé fer una pausa o canviar el ritme, variant les activitats o el tema, integrar anècdotes o preguntes. Un recurs molt comú son les preguntes retòriques, que permeten observar la reacció dels estudiants i ajustar el discurs a les mirades de sorpresa, perplexitat o, fins i tot, avorriment.

Un altre punt important és la calidesa en el llenguatge, que busca enganxar a l’oient, detenint-se en l’explicació d’històries per a captar l’atenció. A més, els bons professors saben fer explicacions: partint de generalitzacions expressades en llenguatge senzill, saben avançar cap a allò més concret, al temps que introdueixen un vocabulari més especialitzat. La principal preocupació ha de ser que l’estudiant comprenga una idea amb les seues paraules, abans de preocupar-se pel nom que serviria per a definir-la.”

 

d) Avaluar constantment el treball docent:

“No sols avaluar als estudiants, també utilitzar l’avaluació per analitzar el nostre propi treball i anar millorant-lo any a any. La pregunta fonamental és ¿el meu ensenyament ajuda i anima els estudiants a aprendre de manera que això suposa una diferència sostinguda, substancial i positiva en la seua manera de pensar, actuar o sentir sense fer-los cap dany? Aquesta pregunta es pot dividir en quatre subpreguntes:

1) Val la pena aprendre la meua matèria?

2) Els meus estudiants estan aprenent el que se suposa que el curs ensenya?

3) Estic ajudant i animant als estudiants a aprendre (o aprenen a pesar meu)?

4) He fet mal als meus estudiants? (fomentant l’aprenentatge estratègic o bulímic, intimidant-los, desanimant-los…)

En resum, el professor ha de pensar en l’ensenyament com un acte intel·lectual seriós i no perdre de vista el significat i les qualitats del que ensenya.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: