LLIBRE. «Resum de literatura llatina» de Carles Riba (1928)

Literatura llatina sobrecoberta.indd

Resum de literatura llatina és una obra breu que ens serveix d’introducció i d’esquema general de la literatura llatina, des dels seus orígens fins la fi de l’Imperi el 476 dC. En ella trobarem una breu presentació dels principals autors llatins, amb algunes notes sobre cada període i les principals obres. A l’igual que passava amb el Resum de literatura grega, que vaig comentar fa uns dies, aquesta obra és la publicació d’uns apunts de Carles Riba (1893-1959), el gran poeta i hel·lenista català del segle XX, de quan donava classes en l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. En aquesta reedició, a càrrec d’Edicions Cal·lígraf, quasi un segle després de la primera, trobarem també una segona part amb una antologia de textos, molt ben triats, a cura d’Eusebi Ayensa.

No tinc problema en dir-ho: he gaudit molt de llegir, amb el llapis en la mà, aquest resum. Al final, entre unes coses i d’altres, he començat un estiu d’allò més clàssic gràcies a la lectura no planificada de llibres sobre grecs i romans, llevat de les urgències laborals, els compromisos familiars i la previsible tòrrida calor, també molt clàssic tot això. Compartisc unes notes de la meua experiència:

Últimament em fa gràcia rellegir sobre coses que ja conec, però que tinc un poc oblidades, com la cita d’Horaci que diu «Graecia capta ferum victorem cepit et artes intulit agresti Latio», que segons Riba açò és «La Grècia captiva captivà el seu fer vencedor i introduí les arts en el Laci agrest». Amb aquesta cita tan senzilla se suggereix tot el tema de la influència hel·lènica en la cultura romana, especialment des del segle II a.C. Açò també és part de l’encant del que, en general, hom anomena clàssics: la concisió.

Sobre la cultura al segle de Cèsar (I a.C.), tenim un apunt magnífic: «La personalitat reprimida per l’antiga disciplina esclata en les revolucions i les guerres civils: l’individu es fa endavant amb els seus trets propis, la seva força, la seva ambició, la seva immediatesa d’interessos. La passió ambient no pot deixar de reflectir-se en la literatura: és, aquesta, l’època de les personalitats literàries més acusades i més inquietes». Segur que Indro Montanelli, autor d’una popular Història de Roma, assentiria afirmativament, per a després criticar amb acritud aquest individualisme com a causa de la dissolució de la grandesa romana.

Sobre els historiadors, que és una de les meues debilitats, i en concret sobre Titus Livi i la seua magna obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la Urbs), diu Riba: «No és l’obra d’un historiador, tant com la d’un orador i un poeta que sent el passat amb un entusiasme gairebé religiós i proposa als seus contemporanis l’exemple de les antigues virtuts: elles havien fet gran Roma, i elles encara poden salvar-la.» Respecte a Tàcit trobem una explicació que per a mi és bellíssima: «Pessimista, enyoradís de la República aristocràtica de la vella Roma, s’erigeix en consciència inexorable dels individus i de les multituds. Retraient una dita de Racine, Tàcit és un formidable pintor d’ànimes; la seva lucidesa vigorosa arriba fins als mòbils més íntims de les conductes. Ordena els fets dramàticament, i el seu estil, partint del de Sal·lusti, tot nervi, sense intermediaris, restret fins a la tortura, en què cada mot és una imatge, ha esdevingut proverbial.» Tot seguit fa gràcia les tres míseres línies que Riba li dedica a Suetoni: «Al costat de Tàcit, G. Suetoni Tranquil (…) és un simple compilador d’anècdotes, però molt útil». Pels pèls salva Riba al xafarder de Suetoni.

Una sorpresa, per a mi, ha sigut la gran defensa que fa Riba de Marcial i Juvenal, autors considerats de segona fila per alguns llatinistes. Ambdós van viure durant la gran època imperial, entre els segles I i II d.C. Sobre Marcial (de Bílbilis, actual Calatayud), diu: «Com a escorcollador de totes les immundícies i ridiculeses ciutadanes, no té preu. En els seus 1.500 i tants epigrames no hi ha detall de la vida de Roma que no ens passi davant dels ulls; a cada cosa dóna el seu nom i dins de cada cosa posa un gra de sal.» Respecte a Juvenal i el conjunt de la seua obra diu: «Però la protesta és oberta, rancuniosa, inexorable, lúgubre, en eles setze sàtires de D. Juni Juvenal (c. 58 – c. 138 d.C.), el temperament satíric més robust que hi hagi hagut mai: concebudes en temps de vergonya i escrites en l’època més tranquil·la de Trajà i d’Adrià. Declamador professional, sembla, la seva expressió poètica se’n ressent, però és plàstica fins a fer-nos sovint tremolar; s’ha dit, amb la presència carnal de les idees morals.» Un apunt relacionat: Juvenal és l’autor de la famosa expressió, socialment tan pejorativa, “pa i jocs de circ” (per als que som un poquet pedants: panem et circenses).

Respecte a l’antologia final, que ocupa més de la meitat del llibre, i es llig en un no-res, trobem de tot un poc. El compilador ha tingut la cura d’agafar un bon nombre de textos traduïts pel propi Carles Riba. Alegra veure típics classicons com el fragment de El botxí de si mateix de Terenci on un personatge anomenat Cremes diu això de «Sóc home: res de l’humà em sembla estrany a mi.» O les Catilinàries de Ciceró, amb el famós «Fins a quan abusaràs, Catilina, de la paciència nostra?». També trobarem la rendició de Vercingetòrix a Guerra de les Gàl·lies de Cèsar; un text de De la natura de Lucreci on es fa una defensa de la raó; la descripció de la colònia d’Empúries per Titus Livi; el plany i el final de Dido a l’Eneida de Virgili; i molts més textos, de Properci, Catul, Ovidi, Horaci, Sèneca, Petroni, Plini el Jove i la carta on explica la mort del seu oncle Plini el Vell, l’autor de la famosa Naturalis Historia, etc., fins acabar amb Apuleu i L’ase d’or.

Vaig saber d’aquest llibre per Enric Iborra i el seu bloc la serp blanca, on el comentava, i respecte a l’antologia, tal com ell diu, «el millor que se’n pot dir és que cada fragment triat fa venir ganes de llegir el llibre complet.» Hi estic d’acord.

2 Responses to LLIBRE. «Resum de literatura llatina» de Carles Riba (1928)

  1. Retroenllaç: LLIBRE. “Resum de literatura grega” de Carles Riba (1927), reeditat i amb una antologia de textos impagable | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA. Història de Roma Antiga | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: