LLIBRE. “Resum de literatura grega” de Carles Riba (1927), reeditat i amb una antologia de textos impagable

portada-carles-riba-resum-literatura-grega

Resum de literatura grega és un llibre amb unes lliçons de Carles Riba (1893-1959), un reconegut poeta i homenot de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Aquestes lliçons les impartia a l’Escola Superior de Bibliotecàries, de 1916 a 1924, en el marc del projecte cultural de la Mancomunitat de Catalunya, ja sabeu, la de Prat de la Riba i companyia.

Aquest llibre es va publicar originalment el 1927, i ara s’ha reeditat per Edicions Cal·lígraf, una editorial de Figueres que no coneixia de res fins que Enric Iborra va recomanar aquest llibre al seu bloc la serp blanca.

Per la meua part em trobe molt còmode llegint sobre els clàssics, encara que reconec que, així, de colp, veure un llibre sobre literatura grega clàssica pot fer un poc de mandra. Per a la majoria és un tema massa culte, elevat, fins i tot un tant hieràtic. Però per a tota persona que tinga una curiositat natural insaciable aquest petit llibre és molt recomanable: serveix com a mapa, per a veure què és això de la literatura grega.

El llibre té tres parts: un pròleg a càrrec d’Eusebi Ayensa, el text original de Carles Riba, de poc més de cinquanta pàgines, molt esquemàtic però amb algunes anotacions, per a mi, molt divertides i suggeridores, i finalment una antologia de textos realitzada també per Eusebi Ayensa.

Crec que és un llibre que sap a poc, no perquè estiga incomplet, sinó perque fa ganes de llegir més sobre l’antiga Grècia, i perquè amb llibres com aquest la solemnitat clàssica desapareix un poc i la seua història esdevé més humana, més acolorida i sobretot més actual. Els grecs no eren només musculats superherois i diletants filòsofs, sinó també homes i dones ben vius que van saber traslladar les seues cabòries, que són les nostres també, a la seua literatura.

Per a complementar aquest llibre recomane la Història dels grecs d’Indro Montanelli, un periodista italià que fou un gran divulgador cultural. Me’l vaig llegir fa temps, i és un dels pocs llibres que he llegit en la llengua original (Storia dei greci). Tinc ganes de tornar-me’l a llegir.

També em va agradar molt Historia menor de Grecia, de Pedro Olalla, farcit d’històries breus i molt significatives. Per a estar sempre rellegint-lo.

Per cert, també hi ha un Resum de literatura latina del mateix Carles Riba, també publicat per Edicions Cal·lígraf, i encara que el vaig demanar farà un parell de mesos, al mateix temps que el resum de la grega, no hi ha manera que me’l porten. De vegades sembla que les distribuïdores fan boicot a les petites llibreries que encara resisteixen a tanta deixadesa. Demà m’escaparé una estona de la faena i tornaré a passar-me per la llibreria que més visite, la Llibreria Llorens al carrer Sant Llorenç d’Alcoi, petita, incòmoda i encantadora, i saludaré als coneguts, els recordaré la comanda i somriuré amb complicitat mentre telefonen al distribuïdor davant de mi per a preguntar-li que què passa amb el meu llibre.


Resum_grega_1927_carles_riba

Edició original de 1927

Tot seguit, per acabar, vull compartir alguns fragments que m’han agradat molt o que m’han cridat l’atenció del llibre Resum de literatura grega, especialment uns fragments de Carles Riba sobre alguns historiadors grecs i uns textos amb poemes d’Arquíloc i el famós parlament de Pèricles defensant la democràcia que Tucídides arreplega a la seua obra:

 

DE CARLES RIBA

 Sobre Heròdot d’Halicarnàs:

“La seva novetat profunda és haver referit tots els esdeveniments històrics a un principi que els governa i unifica: la Nèmesis, o indignació dels déus. Per la simple voluntat de veure en conjunt els esdeveniment, i no per gaire més, mereix el títol de “pare de la història” que li donà Ciceró. Altrament, és un dels mes grans fetillers de l’art de la narració que hagin existit.”

 

Sobre Tucídides (observeu la diferència):

“Conten que, essent jovenet, havia plorat sentint Heròdot llegir fragments de la seva història, però, com a historiador, fou, certament, tot el contrari: no un simple narrador, sinó un pensador polític. Gens crèdul davant del meravellós, reuní i criticà els seus materials amb una escrupolositat científica i una imparcialitat que l’erigiren en el primer dels historiadors moderns. Cercà les lleis de la història dins els fets mateixos, concentrant la seva atenció en els factors humans que immediatament els determinen. […] tots els seus efectismes d’estils i de llenguatge, com totes les seves dureses, serveixen per a l’expressió d’un pensament apassionat, dens, lúcid, d’una actualitat perenne.”

 

Sobre Polibi:

“Polibi (198?-117?) escriví la història de la conquesta romana (264-146). Com a estilista és mediocre. En canvi, el fet d’haver sabut intuir en Roma el paper central que havia de representar dins la història i d’haver-ne estudiat i jutjat les causes amb una vidència clara i profunda, erigeix Polibi en un dels grans historiadors del món. Després d’ell, Diodor de Sicília (c. 50 a.C.) no passa d’ésser un compilador útil (Biblioteca històrica).”


TEXTOS DE L’ANTOLOGIA

 

Dos iambes d’Arquíloc de Paros:

“Un traci es vana del meu escut, arma sense tara,

que vaig abandonar, a desgrat meu, prop d’un matoll;

jo, però, em vaig salvar. Què m’importa a mi aquell escut?

que li aprofiti, ja n’aconseguiré una altre que no sigui pitjor.”

 – – –

“Jo no vull pas un cabdill altiu que camini a grans gambades,

ufanós dels seus rínxols ni tampoc ben afaitat;

doneu-me’n un que sigui menut, menut i sancallós,

però que avanci ferm i que sigui tot ell coratge.”

 

Poemes 6 i 60, edició E. Diehl

Traducció d’Eusebi Ayensa

 

Tucídides, Història de la guerra del Peloponès:

“En aquests passatges del discurs pretesament pronunciat per Pèricles l’any 431 a.C. en el cementiri del Ceràmic per honorar els joves atenesos morts aquell any en la guerra contra Esparta, aquest gran estadista fa una abrandada lloança d’Atenes i de la democràcia atenesa, que presenta com a un model de govern completament nou i digne d’admiració en tot el món grec, que es contraposa al règim oligàrquic espartà.

 

La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d’altres. De nom és una democràcia, perquè l’administració està en mans, no d’uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer un servei a l’Estat, no li és un destorb la seva obscura condició social. La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública, i en el comerç ordinari de la vida no ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el veí si fa el que li plau, ni li fem cara de retret, que no perjudica, però dol. Sense molèstia en els nostres realcions privades, per respecte complim amb exactitud les disposicions públiques obeint sempre les autoritats i les lleis, principalment les establertes per a protegir els qui sofreixen injustícia i les no escrites, la transgressió de les quals porta el menyspreu general.

[…]

En una paraula, afirmo que Atenes és en tot l’escola de Grècia i que cadascun de nosaltres em fa l’efecte de tenir en la seva persona el poder d’adaptar-se a les més diverses formes d’activitat amb gràcia i facilitat extraordinàries. I que el que dic no és fanfàrria de paraules inspirada pel moment, sinó la veritat objectiva, ho indica el poder de la nostra ciutat, poder que hem adquirit amb aquestes qualitats. Perquè, a l’hora de la prova, Atenes és l’única ciutat de les contemporànies que es mostra superior a la seva pròpia anomenada; l’única que no desperta en l’enemic que l’ataca irritació per sofrir un revés de mans d’un tal adversari, ni queixa en els seus subdits d’ésser governats per amos indignes. I per les magnífiques proves, i certament no sense testimoni, que hem donat del nostre poder, serem l’admiració de les generacions presents i futures; no necessitarem les lloances d’Homer o d’altres panegiristes, la poesia dels quals pot agradar de moment, per bé que la veritat dels fets destruirà llurs ficcions. Hem obligat tots els països i tots els mars a fer-se accessibles a la nostra audàcia i pertot arreu hem erigit monuments eterns de derrotes i victòries nostres. Tal és, doncs, la ciutat per al qual aquests han lluitat i han mort heroicament, per no consentir que els fos arrabassada; i tots els qui quedem és natural que estiguem disposats a sofrir per ella.”

 Història de la guerra del Peloponès, II, 37 i 41

Traducció de Jaume Berenguer Amenós

4 Responses to LLIBRE. “Resum de literatura grega” de Carles Riba (1927), reeditat i amb una antologia de textos impagable

  1. Retroenllaç: TEMA. La civilització grega i el seu llegat cultural | HISTORIATA

  2. regi60 escrigué:

    Carles Riba és un dels meus admirats escriptors. Tinc un bloc, El Cavaller del Cigne, dedicat sobretot a Wagner. Doncs bé he estudiat un poc la llegenda de Tristany i Isolda i m’he llegit unes quantes traduccions, adaptacions , versions, etc en francés, castellà i català. Des del meu punt de vista la millor des d’un punt de vista literari és la traducció de Carles Riba al català de la recopilació en francés de Joseph Bédier. La traducció supera l’original i això solament pot fer-ho un gran poeta i escriptor com Riba.

    En que em fa molta ràbia és que en els treballs fets per castellans o en castellà ni se l’esmenta malgrat la seua importància. Si no em falla la memòria, Isabel de Riquer, ni l’esmenta en el seu treball en castellà: “La leyenda de Tristán e Iseo”.

    T’enllace l’entrada 9 per si és del teu interés:

    https://rexvalrexblog.wordpress.com/2015/06/16/la-llegenda-de-tristany-i-isolda-ix-la-reconciliacio/

    Gràcies.

  3. Retroenllaç: LLIBRE. «Resum de literatura llatina» de Carles Riba (1928) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: