POESIA. “Devocionari domèstic” de Bertolt Brecht, una passió estranya

bertolt_brecht_devocionari_domèstic

Bertolt Brecht (1898-1956), va ser un autor del corrent literari expressionista alemany, de la complicada època d’entreguerres. També és conegut com el pare del Verfremdung, l’efecte dramàtic de l’estranyament o distanciament, que mostra les contradiccions de la vida quotidiana, per a que el públic del teatre jutge el que passa a l’escenari sense l’ajuda de l’autor, almenys en teoria.

A més de teatre va escriure relats breus i poesia. Dels relats breus li tinc una estima especial a Històries del senyor Keuner, un llibre d’aforismes i situacions exemplars que em va regalar el meu germà Amand quan vaig complir els divuit anys, i que m’agrada molt rellegir.

Respecte a la seua poesia, no havia llegit res d’ell fins que fa uns dies va arribar a les meues mans Devocionari domèstic, recomanat per Enric Iborra al seu bloc la serp blanca. És el primer llibre de poemes que va publicar, al 1927, amb el títol original de Hauspostille. L’experiència de la seua lectura ha sigut “estranya”, que és una manera de dir que no sé si m’ha agradat o no. Com sol passar en un llibre de poemes: alguns m’han agradat molt, d’altres menys, i n’hi ha molts que encara no he entés, però, això sí, en aquest cas cap m’ha deixat indiferent. L’editorial Adesiara ha publicat aquesta primera edició bilingüe, en català i en alemany, traduïda per Feliu Formosa, i amb la “Guia per a l’ús de les diverses lliçons” del mateix autor i que comença d’una manera ben directa:

“Aquest Devocionari domèstic és destinat a l’ús dels lectors. No ha de ser devorat sense discerniment.”

El llibre s’estructura en aquestes lliçons que porten títols tan suggeridors com “Rogatives”, “Exercicis espirituals”, “Cròniques” o “Els petits precs quotidians dels difunts”. Respecte a la forma reproduisc un text ben il·lustratiu de Walter Benjamin, que Enric Iborra ha compartit a la serp blanca:

“Com va assenyalar Walter Benjamin, Brecht recorre a les formes poètiques més del gust de la classe burgesa per desemmascarar els mecanismes amb què exerceix el poder: «el coral, amb què es pretén edificar la comunitat de creients; la cançó popular, amb què es vol fer callar el poble; la balada patriòtica, que acompanya el soldat a l’escorxador; la cançó amorosa, que promet el consol més barat».”

Així, els seus poemes són un joc entre una forma que reprodueix la solemnitat lírica de gust burgés i un contingut amb forta crítica social, concisa i descarnada.

Bertolt Brecht (1898-1956)

Bertolt Brecht (1898-1956)

El que més m’ha agradat del Brecht poeta és que els seus poemes no són artificiosos, sinó que amb paraules d’ús corrent construeix poemes gens previsibles. L’efectisme barat o la retòrica buida m’avorreix molt. Bertolt Brecht pot resultar aspre, diferent, mordaç, i per això mateix ens captiva, almenys a mi. La lectura d’aquest llibre ha sigut una experiència intensa, agradable, i que m’ha servit per alliberar-me durant unes estones de la quotidianitat, sempre tan aclaparadora. El posaré al costat del de Històries del Senyor Keuner, i aniré rellegint-lo.

Per acabar, compartisc tres poemes que m’han agradat molt:

DE L’AMABILlTAT DEL MÓN

1

En arribar a aquest món ple de vent fred,

éreu tots uns infants sense vestits.

Jeieu glaçats, desproveïts de tot,

quan una dona us va donar uns bolquers.

 

2

No us van cridar ni us volia ningú,

ni amb carruatge us van anar a buscar.

En aquest món éreu desconeguts,

llavors que un home us va donar la mà.

 

3

Aquesta terra plena de vent fred

l’abandoneu coberts de tinya i crostes.

Gairebé tots heu estimat el món

quan dos grapats de terra us han donat.

 

SOBRE LES CIUTATS

A sota tenen clavegueres,

a dintre no hi ha res, i a sobre tenen fum.

Érem a dins. No hem gaudit de res.

Hem passat de pressa. I a poc a poc passen elles també.

 

CONTRA LA SEDUCCIÓ *

1

No us deixeu seduir!

No hi ha resurrecció.

El dia és a les portes;

sentiu ja el vent nocturn:

no tornarà el matí.

 

2

No us deixeu enganyar!

La vida és massa breu.

A glops l’heu d’engolir!

No n’haureu tingut prou

quan l’haureu de deixar!

 

3

No us deixeu consolar!

No teniu gaire temps!

Els redimits, que es fotin!

La vida és el més gran:

no sempre la tindreu.

 

4

No us deixeu seduir

a ser esclaus i explotats!

¿De què heu de tenir por?

Morireu com les bèsties

i res més no hi haurà.

 

* NOTA: aquest poema de “Contra la seducció” és l’únic que hi ha al capítol final i sembla que és el més important o almenys definitiu, tal com diu el mateix Bertolt Brecht: “Es recomana sobretot de cloure qualsevol lectura del Devocionari domèstic amb el capítol final.” (“Guia per a l’ús de les diverses lliçons”)

 

Més informació sobre Bertolt Brecht, com a poeta i dramaturg, a La serp blanca: Reacció contra el teatre clàssic. Teatre èpic i de l’absurd

2 Responses to POESIA. “Devocionari domèstic” de Bertolt Brecht, una passió estranya

  1. Retroenllaç: LLIBRES. La llista Iborra | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: LLIBRE. “Retrats de l’exili” de Domènec Guansé, la pervivència de la cultura catalana a l’exili | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: