EDUCACIÓ. “Familia y escuela, escuela y familia” d’Óscar González (2012), un llibre fàcil i amb bones intencions que no recomane

familia-y-escuela-óscar-gonzález

En la meua opinió aquest no és un bon llibre sobre educació. Per favor, que ningú s’enfade. Només és la meua opinió. Vaig a intentar explicar-ho.

Encara que és fàcil de llegir i té bones intencions, per a mi, resulta excessivament simple i tendenciós. Evidentment té algunes coses bones que m’han agradat, però el que em queda després d’haver-lo llegit és un regust amarg.

Em vaig trobar per casualitat aquest llibre mentre estava amb els meus fills a la secció d’Infantil de la magnífica biblioteca de Cocentaina, a la prestatgeria que hi ha de llibres per a pares. En un primer moment em va semblar un llibre d’autoajuda per a famílies (i mestres) angoixats en qüestions educatives, però per sort és més que això. Per a començar és un llibre que és llig bé, amb un vocabulari i una estructura senzilla, i que està ple d’obvietats que tots entenem. Però justament aquestes obvietats es basen en això que solem anomenar el “sentit comú”, o com diria Vicenç Navarro la “saviesa convencional”. Es tracta d’un tipus de “sentit” o de “saviesa” que ningú sap definir massa bé i que la majoria de les vegades respon al terror a ser diferent, a eixir-se’n del ramat, a defendre unes hipotètiques tradicions culturals, o això que també es diu “el que sempre s’ha fet”.

El seu autor és Óscar González, professor de Primària a Bocairent, un poble preciós, a la vall d’Albaida, i té un currículum d’allò més bonic. Podeu consultar el seu bloc que es diu El blog de Óscar González. Té alguns materials i reflexions interessants, però també un guirigall d’enllaços a altres blocs de l’autor (Alianza Educativa, Optimismo Educativo, Escuela de padres con talento, Cambio educativo, etc.). Li aniria bé un poc d’ordre, però la intenció és bona.

Coses que m’han agradat: crec que Familia y escuela, escuela y familia té elements interessants, com per exemple quan l’autor explica per damunt les formes de participació de les famílies a l’escola, o què és una escola de pares, o la responsabilitat dels pares i dels claustres de professors en l’educació, i sobretot la necessitat de la seua mútua col·laboració. També m’agrada molt el fet de presentar l’educació amb optimisme, lluny de tant discurs apocalíptic, perquè no, el món no s’acaba i els nostres fills sobreviuran al sistema educatiu i la majoria seran persones decents, més o menys com nosaltres.

Coses que NO m’han agradat: crec que algunes parts d’aquest llibre són excessivament simplistes, com l’explicació de la necessitat de la disciplina a l’educació o la qüestió dels deures extraescolars. Sobretot observe el següent: on estan les aportacions d’altres paradigmes educatius? per què no trobem altres propostes i metodologies? per què sembla que tot es basa en el “sentit comú”? i el “sentit comú” de qui? de José Antonio Marina? de Fernando Savater? de Javier Urra? Que no dic que aquests autors no siguen referències vàlides, sinó que està incomplet. Al final sembla que estem davant d’un llibre purament metodològic que en cap moment es planteja o es qüestiona els fonaments de l’educació i de la relació entre les escoles i les famílies, sinó que només presenta una sèrie de remeis metodològics per a millorar el bon rotllo a les escoles entre pares i mestres. Per desgràcia falten moltíssimes veus que evitarien aquest reduccionisme unidireccional del llibre.

Tampoc entenc massa els capítols finals, ni la reduïda segona part (només unes quantes pàgines). Per a mi resulten un poc afegitons forçats a l’estructura del llibre, encara que algunes parts són interessantíssimes, com la de Miguel Ángel Santos Guerra sobre la participació en l’educació (participació SÍ – col·laboració NO: la primera és horitzontal, la segona vertical).

En resum, per a mi aquest llibre és fàcil de llegir i té elements interessants, però resulta excessivament simple. Com a introducció per a plantejar-nos algunes qüestions sobre la relació entre famílies i mestres va bé; com a guia, en la meua opinió, no és gens útil. Al capdavall m’ha semblat un manifest de bones intencions, ple de tòpics, un llibre que no aprofundeix realment en la relació i la participació de les famílies, els xiquets i els mestres en l’escola. Però ja ho he dit abans: només és la meua opinió.

Tot seguit adjunte uns apunts que he agafat d’aquest llibre que m’han cridat l’atenció:

Alguns apunts:

1. Al pròleg trobem una cita de J.A. Marina molt bonica:

“Per a educar un xiquet fa falta tota la tribu” i “per a educar bé un xiquet fa falta una bona tribu”

(Pàg. 15). [Suggeridor]


2. Formes de participació de les famílies en l’escola:

1. Tutories (entrevistes amb el tutor); 2. AMPA; 3. Consell Escolar; 4. Escola de Pares i Mares; 5. Altres.

(Pàg. 41 i següents) [Normalet]

3. Una cita de Fernando Savater amb molt de “sentit comú”:

Anécdota: “Antes, cuando un niño regresaba de la escuela y llegaba a su casa, su padre le preguntaba: ¿Qué has aprendido hoy? En la actualidad, cuando regresan, muchos padres les preguntan: ¿Cómo te lo has pasado hoy? ¿Te lo has pasado bien?

Esto ocurre por lo que afirma Fernando Savater, ya que según él: “hay algunos conceptos pedagògicos que gozan de lo políticamente correcto”. Añade, “educar no es jugar, ni entretener, ni desarrollar capacidades genialoides o encauzar una creatividad innata… es en cambio, adquirir destrezas, acumular conocimientos, despertar inquietudes y aprender formas de convivencia”. Esto, no lo podemos ni debemos olvidar. (Pàg. 99)

[Impressionant, aquest discurs em resulta totalment impressionant. Supose que Wert, Esperanza Aguirre o tots aquells que defenen la tòpica “cultura del esfuerzo” estaran encantats amb aquestes afirmacions. No vull enrotllar-me. Al final posaré un enllaç per a contrastar informació.]

4. Una cita ben bonica de Thomas Alva Edison sobre la gent que destorba:

“La gent que diu que no es pot fer no hauria d’interrompre als qui estan fent-ho”. (Pàg. 101)

5. Característiques dels països amb bons sistemes educatius

  1. Atraen a los mejores (para ser profesores)
  2. Desarrollan a esos aspirantes hasta convertirlos en mejores maestros.
  3. Brindan la mejor educación posible a todos los niños.

(Pàg. 106) [Rotund i evident]

6. Decàleg de la comunicació sincera

Extrets del llibre de Bernabé Tierno i Antonio Escaja: Saber educar, Ed. Temas de Hoy, 1993.

  1. No podem esperar que tots pensen com nosaltres
  2. La sinceritat és l’ànima del diàleg
  3. Dialogar no és parlar sinó saber escoltar
  4. No n’hi ha pitjor sord que el que no vol sentir
  5. La veritat no és monopoli de ningú
  6. Tots tenim dret a equivocar-nos
  7. El diàleg suposa una actitud d’acollida interior
  8. capacitat de saber cedir
  9. No és dialogar envair amb les nostres preguntes intempestives la intimitat de l’altre
  10. Vivim esclaus del temps. No podem dir-ho tot

[Normalet]

7. Temps per a l’estudi (DEURES EXTRAESCOLARS)

Proposta d’Óscar González [sense referències a cap autor o estudi, i sense especificar què o com s’ha d’estudiar]:

  • 1r i 2n de Primària, 6-7 anys: 15-20 minuts
  • 3r i 4t de Primària, 9-10 anys: 30 minuts
  • 5é i 6é de Primària, 11-12 anys: 1 hora
  • ESO, 12-16 anys: 2 hores
  • Batxillerat, 16-18 anys: 3 hores

(Pàg. 141) [Sense més comentaris]

8. Cap a un nou model d’AMPA

Les noves AMPA han de tenir cinc elements:

1. Capacitat d’iniciativa; 2. Capacitat de lideratge; 3. Capacitat de relació fluïda amb els professors; 4. Projecte clar i definit; 5. Participativa. (Pàg. 225)

[Evident, no?]

Més informació sobre educació per a contrastar un poc:

  • REFERÈNCIES EDUCATIVES. Bibliografia, webs, documentals, pel·lícules i altres recursos sobre educació, a Historiata

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: