MÚSICA. “Gassenhauer” de Carl Orff, en tres versions

carl_orff_musica_poetica_gassenhauer

Propose un joc sense guanyador. Jo pose tres versions d’una peça musical molt bonica i que cadascú trie la que més li agrade. Es tracta de Gassenhauer, del compositor alemany Carl Orff (1895-1982), conegut sobretot per la seua òpera Carmina Burana.

La primera versió és la del propi compositor, la segona és l’adaptació que un tal George Aliceson Tipton va fer per a la pel·lícula Badlands (1973) de Terrence Malick, i la tercera és la que va fer Hans Zimmer per a la pel·lícula Amor a quemarropa (1993), títol original True Romance, de Tony Scott.

Gassenhauer vol dir “cançoneta”, segons m’ha dit Cristina Segura, una companya ben peculiar de l’ajuntament on treballe: administrativa “no adscrita” a una oficina grisíssima de matí, i creadora de color i de bellesa en forma d’arracades i polseres quan es troba al seu paradís particular. Podeu consultar les seues obres al bloc fimant csc. També parla molt bé l’alemany i l’anglés, i per això ha sabut traduir allò que el traductor de Google no encertava (Cris 1–Google 0). Forma part de la legió silenciosa de gent qualificada amb treballs de merda, però d’això millor parlaré un altre dia. Gaudim de la música i compareu:

1) Primer anem a per la peça “clàssica”, l’original de Carl Orff:

2) Ara la de Badlands, òpera prima del director “maleït” Terrence Malick:

3) Per últim, la versió de True Romance, o Amor a quemarropa, una pel·lícula dirigida per Tony Scott, però amb guió de Quentin Tarantino, i això és nota. Hans Zimmer, l’autor de la banda sonora de la pel·li, li va posar el títol “You’re so cool”. Un figura! Potser se li va oblidar fer alguna referència a Carl Orff, o potser no:

DE REGAL

De regal, i aprofitant aquesta entrada, vull compartir una escena d’Amor a quemarropa. Aquesta pel·lícula per a mi conté un dels moments més èpics i amb més mala llet de la història del cinema. És un exemple fantàstic de capacitat de revertir una situació que estava perduda, amb un cara a cara magistral entre Dennis Hopper i Cristophen Walken. Es tracta de l’anomenada escena siciliana. Uns minuts gloriosos de pur cinema:

Dennis Hopper (1936-2010)

Dennis Hopper (1936-2010)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: