LLIBRE. “100 pelis de adultos para ver con niños” de Noelia Terrer i Carlos Rubio (2012)

portada-100-pelis-adultos-ver-niños

Per als que som pares i ens agrada moltíssim el cine ací tenim un petit llibre que ens posarà de bon humor. Respecte a mi, quan dic que m’agrada moltíssim el cine estic referint-me a això, que m’agrada tant que sóc capaç de veure quasi qualsevol pel·lícula i d’emocionar-me amb qualsevol història per suada o estranya que siga: des d’una pel·li de l’Arnold Schwarzenegger (ai, Conan el Bàrbar o Terminator, pel·liculons!) fins a una dirigida per Pier Paolo Pasolini o per François Truffaut (a qui no li agrada dir en veu alta “fransuà trufó”, eh?).

Aquest petit llibre té l’avantatge que resulta atractiu, que està ben editat i és molt visual. Comença amb unes indicacions sobre el fet de veure pel·lícules d’adults amb nanos. Després vénen les fitxes de les pel·lis. Cada fitxa té una imatge a la pàgina esquerra, molt artística, quasi publicitària, i només amb els colors blanc i negre. A la pàgina dreta trobarem una explicació en unes poques línies: amb l’argument, el director/a, l’any, el gènere i un breu comentari amable amb l’experiència dels autors quan van veure la pel·lícula amb xiquets.

És un llibre que reivindica el cinema en general, com a manifestació artística, sí, però també popular i d’entreteniment, coses que no estan barallades entre sí per a res. Per una banda ens permet dessacralitzar el cinema seriós,  de “arte y ensayo” que deien abans, llevar-li un poc el posat pedant i cultureta, i per altra banda ens ajuda a gaudir sense complexes del cinema d’acció, juvenil i d’entreteniment, farcit d’històries molt divertides. Cinema en estat pur per a veure en família, per a socialitzar-nos, per a compartir referents, per a enriquir les converses. Només que per descansar una estona de les pel·lis de Disney i de Pixar ja està més que requetebé.

Un últim apunt personal: la meua curta experiència com a professor em va demostrar que els joves no veuen massa cine. Serà perquè els avorreix, perquè a les seues cases no tenen costum, o serà que no tenen ganes d’estar seguts dos hores seguint una història. Jo quan era xaval devorava les pel·lícules. En l’actualitat sembla que qualsevol vídeo del YouTube de més de tres minuts està abocat al fracàs. Per això, un altre punt a favor d’aquest llibre és que pot ajudar a alguna família a gaudir del cinema. Al capdavall es tracta de gaudir de les bones històries. Tranquil·lament.

 

Alguns títols que es troben al llibre (títol i any):

3 solteros y un biberón, 1985 King Kong, 1933
Alien, el octavo pasajero, 1979 La extraña pareja, 1968
Amelie, 2001 La guerra de los botones, 1994
Atrapado en el tiempo, 1993 La rosa púrpura de El Cairo, 1985
Billy Elliot, 2000 La vuelta al mundo en 80 días, 1956
Cantando bajo la lluvia, 1952 Ladrón de bicicletas, 1948
Cinema Paradiso, 2003 Le llamaban Trinidad, 1971
Cocodrilo Dundee, 1986 Loca academia de Policía, 1984
Con faldas y a lo loco, 1959 Los cazafantasmas, 1984
Días de fútbol, 2003 Los chicos del coro, 2004
E.T. el extraterrestre, 1982 Los Goonies, 1985
Eduardo Manostijeras, 1990 Los padres de ella, 2000
El hombre que susurraba a los caballos, 1998 Los tres mosqueteros, 1948
El jovencito Frankestein, 1974 Nanuk, el esquimal, 1922
El lago azul, 1980 Pequeña Miss Sunshine, 2006
En busca de Bobby Fischer, 1988 Qué bello es vivir, 1946
Esta casa es una ruina, 1986 Regreso al futuro, 1985
Full Monty, 1997 Robin Hood, Príncipe de los ladrones, 1991
Indiana Jones: en busca del arca perdida, 1981 Siete novias para siete hermanos, 1954
Intocable, 2011 Star Wars V: el Imperio contraataca, 1980

 

I moltes més pel·lícules: Una noche en la ópera, Vacaciones en Roma, West Side Story, etc. etc. etc.

Quines posaries tu? Quines t’agradaria veure amb els teus fills o amb els teus pares?

* * *

De postre la cançó “El cine” del legendari grup Mecano, publicada a l’àlbum Descanso dominical de 1988. La dedique als “carrosses” que com jo vam viure els rars anys vuitanta, quan per passar la vesprada dels diumenges de vegades anàvem amb els amics als vells cines del centre. En l’actualitat la majoria estan tancats.

 

Més informació:

EDITORIAL. 100 pelis de adultos para ver con niños, Editorial Litera, 2012

ARTICLE. Noche de pizza y película con los niños, El País, 15/05/2014

ARTICLE. Diez películas de adultos para ver con niños, El Asombrario, 07/10/2014

LLISTA PEL·LÍCULES. Selecció de pel·lícules per a Geografia, Historia i Educació en valors, per Historiata, 22/02/2013

LLISTA PEL·LÍCULES. Llibres i pel·lícules per a l’estiu, si voleu, per Historiata, 20/06/2012

la-extraña-pareja-100-pelis

Anuncis

One Response to LLIBRE. “100 pelis de adultos para ver con niños” de Noelia Terrer i Carlos Rubio (2012)

  1. Retroenllaç: PEL·LÍCULA. «La professora d’Història» (2014) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: