AL·LEGORIES POLÍTIQUES. “Mouseland” i “Si els taurons fossen persones”

taurons - keuner

Què és la societat? Com explicar el món on vivim? Com fer-ho de manera que ho entenga tot el món? Per què és útil entendre com actuen els poderosos?

La tradició de pensament de les ciències socials ha intentat respondre aquestes i moltes altres preguntes bàsiques. No n’hi ha una resposta única i definitiva. Només aportacions i estudis, que solen estar millor o pitjor fonamentats i desenvolupats, i que responen a uns interessos concrets (de tipus individual, grupal, de nació, de classe social, etc.) Però molt sovint les explicacions solen ser difícils d’entendre per a moltes persones. Per això, un dels recursos explicatius que té més èxit és l’al·legoria.

Una al·legoria és una manera d’explicar una qüestió complicada, generalment amb una forta càrrega abstracta, d’una manera fàcil i entenedora, mitjançant un exemple continuat i suficientment desenvolupat, de manera que al final es puga entendre tant el relat com el fons de la qüestió.

Per a ajudar en el debat social i polític compartisc dos exemples d’al·legoria social que considere molt interessants:

  1. Mouseland“, un vídeo amb animancions d’un discurs del polític canadenc Thomas C. Douglas (1904-1986).
  2. Si els taurons fossen persones“, un relat breu de l’escriptor alemany Bertolt Brecht (1898-1956), al seu llibre Històries del senyor Keuner.

1. “Mouseland”

 

2. “Si els taurons fossen homes”

“La filla petita de la seva patrona va preguntar al senyor Keuner: “Si els taurons fossen persones, serien aleshores més amables amb els peixos petits?” “Evidentment” va dir el senyor K. “Si els taurons fossen persones, farien construir dins el mar unes caixes enormes per als peixos petits, i hi posarien tota mena d’aliments, tant vegetals com animals. Procurarien que l’aigua de les caixes sempre fos neta, i prendrien tota mena de mesures sanitàries. Per exemple, quan un peixet es fes mal en una aleta, li posarien de seguida una bena, perquè el peixet no se’ls morís abans d’hora, als taurons. Per tal que els peixets no es posaren malenconiosos, hi hauria grans festes marines, perquè els peixets alegres són més gustosos que els tristos. Naturalment, també hi hauria escoles, dins les enormes caixes. En aquestes escoles els peixets aprendrien com cal nedar per ficar-se dins la gola dels taurons. Aprendrien, per exemple, geografia, perquè així pogueren trobar els grans taurons que gandulegen en algun indret. Com és lògic, res no hi hauria de més important que la formació moral dels peixets. Els ensenyarien que no hi ha res de més gran i més bell que un peixet que se sacrifique alegrement, i que tots ells haurien de tenir fe en els taurons, sobretot quan els digueren que ells ja s’ocupen de forjar-los un bell esdevenidor. S’hi faria comprendre als peixets que aqueix esdevenidor només estaria assegurat si aprenien a obeir. Primer de tot els peixets haurien d’evitar qualsevol inclinació baixa, egoista, materialista o marxista, i si algun d’ells demostrava tenir aquestes tendències, hauria de ser denunciat immediatament als taurons. Si els taurons fossen persones, es farien com és lògic la guerra els uns als altres per tal de conquerir caixes i peixets estrangers. Enviaren a la guerra els seus propis peixets. Ensenyarien als peixets que entre ells i els peixets dels altres taurons hi ha una enorme diferència. Els peixets, proclamarien, són muts, com tothom sap, però callen en llengües diferents, i per aquesta raó no es poden entendre. A cada peixet que, durant la guerra, matés uns quants peixets enemics, dels que callen en una altra llengua, li posarien una petita condecoració d’algues marines i li concedirien el títol d’heroi. Si els taurons fossen persones, també tindrien un art, naturalment. Hi hauria boniques imatges on les dents dels taurons serien representades en colors esplèndids; les seves goles apareixerien com a jardins paradisíacs en els quals hom pot saltar i ballar. Els teatres del fons del mar mostrarien com uns peixets, plens d’un coratge heroic, neden amb entusiasme cap a les goles dels taurons, i la música seria tan bonica, que els peixets, al compàs de les seves notes, amb l’orquestra al davant i amanyagats pels pensaments més deliciosos, es llançarien dins la gola dels taurons. És evident que també hi hauria una religió, si els taurons fossen persones. Ensenyaria que els peixets només comencen a viure de debò al ventre dels taurons. A més, si els taurons fossen persones, els peixets deixarien de ser tots iguals, com ho són ara. Alguns obtindrien càrrecs oficials i serien situats per damunt dels altres. Els qui fossen una mica més grossos serien fins i tot autoritzats a devorar els més petits. Açò no seria altra cosa que un avantatge per als taurons, perquè així podrien menjar sovint unes peces més grosses. I els peixos més grossos, els qui tindrien un càrrec, serien els defensors de l’ordre entre els peixets: esdevindrien mestres, oficials, enginyers en la construcció de caixes, etc. En una paraula, hi hauria per fi una cultura al mar, si els taurons fossen persones.”

Bertolt Brecht (1898-1956): Històries del senyor Keuner.

Imatge final inquietant… 🙂 ? 😦 ?

gat_i_ratolí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: